Recerca - Cuina - Portada | Revista 74

Mussarafood. La cuina de casa

Posar-se davant dels fogons és cosa fàcil. Ara, que en surtin coses bones, ja no ho és tant. Si comencem per coses senzilles, sempre és més probable que surtin bé. Si a més a més hi posem una mica de ganes, encara sortirà molt millor.

Jo vaig començar a cuinar de molt joveneta. La mare es va posar malalta i a casa érem sis... i, com aquell que no vol la cosa, em va tocar a mi i vaig pensar: "Ho he vist fer, doncs... per què no?". Vaig pensar que podia començar per una cosa senzilla com pot ser una escudella, ho havia vist fer moltíssimes vegades i em semblava que me’n sortiria bé; el tema de fer el caldo i l’escorregut va anar molt bé, però quan va ser el moment de fer l’escudella, ja no va ser el mateix... Ho vaig preparar tot, i al moment de posar-hi l’arròs, no vaig preguntar quantes mesures feien falta i ho vaig fer a ull. Va quedar molt molt espessa i desfeta, i quan vaig preguntar si estava bona tothom va dir sí, sí... però quan la vaig portar a la meva mare, ella em va sentenciar: “No veus que això ha quedat com un “pasterot”?... has de tenir en compte les mesures" i jo li vaig contestar que no li havia vist mai amb cap balança. “No cal” -va contestar- “jo ho faig amb la mida del cullerot” i quan ja hi tens la mà trencada, no cal!" Des d’aleshores li anava preguntant quant d’això, quant d’allò i la veritat és que no cal tenir una balança de precisió, sinó que amb els estris mateixos de cuinar vas aprenent a mesurar les quantitats, i arriba un moment que ho fas sense adonar-te’n.

A partir d’aquell dia vaig anar preparant els plats amb més cura i cada dia una mica millor; tot sigui dit que hi havia coses que a tota hora anava preguntant.

Eren plats senzills, de cuina de cada dia, de tota la vida que en diem, i no eren ni molt complicats ni tan sols sofisticats. Ara bé, sempre em deia que abans de treure un plat a taula intentés fer-lo atractiu a la vista, que no hi quedessin gotes, ni plats agramullats, que ja repetirien.

I llavors vaig començar a fer fideus amb costella, arròs blanc amb butifarra negra, samfaina, rostits de pollastre i de conill, alguna paella que sempre em quedava una mica disgustada... i així vaig anar millorant dia a dia.

Com que cuinar no és una ciència exacta, i en aquest aspecte jo també soc una mica anàrquica, m’agrada molt, perquè un dia poses una mica més d’això, l’altre li treus i n’afegeixes una de nova... fins i tot en els pastissos i en els dolços que precisen més exactitud i alhora més precisió, he de dir, que només acostumo a fer cosetes d’aquelles que diu, per exemple: quantitat de farina, la que absorbeixi fins lligar la pasta, i si les mesures són a mida d’estris, com una tassa de cafè, una cullera de sopa... un polsim... aquesta mida és molt autèntica.

Per això avui us porto una recepta molt senzilla d’unes rosquilles d’anís, que per aquestes festes o per qualsevol dia es poden fer fàcilment i pot ajudar tothom.

Recepta de rosquilles d’anís

Ingredients:
1 ou
1 tassa de cafè de nata (aproximadament 100gr)
1 tassa de cafè de sucre
Mitja tassa de cafè d’anís
1 tassa de aigua amb gas o de gasosa
4 tasses de farina (aquestes jo les vaig posar de farina d’arròs, i la resta de farina normal), aquí és relatiu, perquè hi poses aquesta quantitat i després, per acabar de lligar la pasta, n’hi poses la que t’absorbeixi per lligar-la.
1 cullerada de postres plena de llevat químic (tipus Royal)
1 polsim de sal
1 llimona, nomes la pell ratllada (això és opcional)
2 cullerades de cafè de matafaluga (això també és opcional, si t’agraden més gustoses)
Sucre per arrebossar les rosquilles i oli per fregir-les, d’oliva o de girasol com us vingui més de gust.

Elaboració
Batre amb unes varetes manuals l’ou i el sucre.
Incorporar després la nata, l’anís, l’aigua amb gas i la pell de la llimona ratllada. Seguirem amb les varetes remenant i posant-hi la farina amb el llevat i la sal, i si en volem posar, ara és el moment de posar-hi la matafaluga, integrar-ho tot molt bé, i anar afegint farina fins que ens quedi ben lligat. Quan ja agafi consistència, posar-ho al taullell de la cuina, prèviament enfarinat i acabar de fer la massa fins que quedi tova, però que no se’ns aferri a les mans.
La tapem i la deixem reposar 10 minuts.
Llavors anem fen boletes de la mida d’una nou, les estirem amb les mans en forma de xurro i ajuntem les puntes, fent una mica de pressió perquè les puntes no es desfacin a l’hora de fregir-les. També podem fer boletes rodones i posem el dit al mig per deixar el foradet.
Llavors ho fregirem a la paella amb bastant d’oli, a temperatura mitjana, perquè es coguin bé per dins.
Treure-les quan ja tinguin bon coloret, posar-les en un paper absorbent i encara calentes tirar el sucre per damut, perquè en fred no s‘hi enganxa. Si no volem tant de sucre, ho podem fer amb sucre glaç.
I ja estan llestes per menjar un cop fredes.
Espero que us agradin i us quedin força bones.

Trobareu aquesta, i unes quantes receptes més, a la meva pàgina web www.mussarafood.com, i si voleu veure algunes fotos més, podeu mirar el meu compte d’Instagram @mussarafood_mtllaurado