Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles | Revista 81

Música


Tal vez las enfermedades mentales sean como melodías desconocidas. Quizás sean casi composiciones con notas difíciles de identificar. Buena parte de la sociedad no quiere oír hablar de ellas hasta que un ruido extraño y muy próximo empieza a  entonarlas con mucha insistencia. Puede que entonces la letra que las describe sea de algún interés. Con todo, es extraño que la canción que acompaña a estas dolencias pueda entenderse con totalidad, llegue a ser aceptada y, mucho menos que sea compartida en concierto alguno, aunque se oiga en un auditorio público.

Del mismo modo que, por ejemplo, se habla con toda normalidad del desagradable rock-and-roll que acompaña a un dolor de muelas; se hace imposible comprender totalmente la sinfonía de oscuros sentimientos de alguien que sufre una depresión. No es fácil describir con un ritmo oportuno el pozo de espesas telarañas que persiguen a esa persona dondequiera que vaya. Es difícil que se puedan entender sus inmensas ganas de no vivir, de no sentir. Es difícil de comprender cómo se puede no desear futuro alguno. Se hace extraño imaginar que, sin motivo aparente, desaparece una incesante energía que conduce a un vacío sin límites; cómo cada instante se hace insoportable porque un tiempo imaginario pasa lentamente, con esfuerzo, con asfixiante lentitud; cómo una desesperanzadora ansiedad pueda resolverse con una drástica solución: negra, definitiva.

Quizás sea más corriente decir de esa persona que no es lo suficientemente valiente.

Y, como un disco rayado, tiene que oír:
Que bastará un chachachá para curarse.
Que no hay para tanto.
Que danzando una polka ahuyentará su tristeza.
O que un paso doble apropiado para la ocasión, la ayudará a verlo todo con mayor nitidez.
O que, quizás, con un poco de reggae volverá de nuevo su sonrisa.

Aunque, tal vez, lo que ocurre realmente es que esa persona, por la razón que sea, sufre una enfermedad mental. Se viva como vals, llegue inesperadamente como swing o se exprese con la sutileza del jazz.

¿Le dirán que padece una enfermedad mental? ¿O la dejarán sumergirse en un pozo de difícil retorno, donde ningún eco se escucha con suficiente claridad y ningún rumor tiene por sí mismo un único significado? ¿La abandonarán en un hoyo repleto de arenas movedizas donde ningún instrumento representa ninguna sensación?

Y eso puede ocurrir con la depresión. Tan aceptada como un espiritual negro, tan conocida como la marcha nupcial, tan corriente como el tic-tac de un reloj de pared, tan explicada como un pentagrama lleno de corcheas y semicorcheas.
En apariencia.

Si ahora nos imaginamos el mundo de otras enfermedades mentales, la expectativa se va haciendo cada vez más imposible: la danza del fuego deja de ser tan popular, tan concurrida, su baile ya no es tan divertido.

Enfermedades por el momento crónicas, enfermedades por ahora intratables, enfermedades de difícil diagnóstico, de origen desconocido, alejadas de toda investigación. Donde ninguna batería puede marcar el  compás apropiado.

Enfermedades de incorrecto tratamiento, enfermedades ignoradas por una sociedad que quiere seguir siendo ciega. Enfermedades que acucian a quien las padece porque no sabe qué pasa en su cerebro, a qué se debe su silencioso sufrimiento. Donde ninguna guitarra puede señalar el acorde adecuado. 

Tal vez habría que poner más energía en resquebrajar los tímidos esbozos de un espacio necesario, abiertos con demasiada cautela, demasiada prudencia.

Tal vez todas las dificultades impuestas, todos los acantilados insalvables, que marcan con una crueldad incomprensible a una persona con una enfermedad mental y que nunca ha deseado, que le han sido asociados sin razón alguna y que la diferencian injustamente de la supuesta normalidad; quizás puedan ser imaginarios si el vaivén de las olas se escucha desde el interior de las tierras sin mar, desde las fosas abisales, desde el espacio exterior.

Espacio deseado. Donde toda la orquesta sea un solo compás. Con un imaginario director sabio en todos los instrumentos, con una batuta que no discrimine ningún saxo despistado, ningún contrabajo atolondrado, ninguna flauta travesera que molesta a su vecino, ningún piano al que le gusta tocar como un acordeón. Una orquesta con libre partitura, conocida por todo el mundo. Una orquesta dispuesta a hacer una grabación original donde se escuchen con claridad todas las notas. Grabación que dé lugar a un disco de una diversidad abrumadora, editada en un compact disc agotado el primer día por su melodía universal.

Por ahora hay voces que no están. No se sabe por qué, su música se olvida.

Neus Sanchez Robert




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Celebracions d'aniversaris

Aquest estiu, tres Collites o Quintes han celebrat l'aniversari. Les nascudes i els...
La nostra gent, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Abel, la Marina, l'Elna i el Pol, al Castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya)...
Recerca, Natura, Portada

Els moixons del terme: ABELLEROLA

Abellerola / Abellerol (Merops apiaster) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE

Puja 1- El Grup de Joves, que junts i cohesionats, han organitzat esdeveniments populars...
La nostra gent, Records, Portada

Llegint Lo Pedrís

Al cap de poc d'haver passat a repartir la revista número 88 de Lo Pedrís, al...
Què passa, Activitats, Portada

Sopar popular de final d'estiu

El Grup de Jóvens hem tornat a organitzar el Sopar popular de final d'estiu, a la...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART, 6 d'agost de 2022

En el marc d'un espai únic, a la Mussara, envoltats de natura i d'història...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenca de l€any 2022. Matilde.

Enguany no hi ha hagut debat! Ni l’any passat, ni l’anterior! Com ja sabeu,...
Què passa, Recerca, Notícies, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 88, va sortir el pany de la porta del número 31 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

El Camp de Treball del 2022

Aquest estiu, del 24 de juliol al 7 d'agost, hem tingut el 3r Camp de Treball de joves, que...
Recerca, Natura, Portada

Les Encantades o Montserratines

El Solsonès és una comarca que tendim a oblidar quan parlem d'excursionisme i,...
Recerca, Cuina, Portada

Caragols dolços i coents

Aquesta vegada, és un avi, el Salvador Simó, que comparteix amb Lo Padrís un...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 89 (octubre 2022)

Quo Vadis , Vilaplana? Quin projecte de futur planifiques pels teus convilatans? Vilaplana,...
Història, Història local, Masos, Portada

Ca l'Esteve

ALTRES NOMS: SITUACIÓ Formava part conjuntament amb Cal Gravat, Ca la Puça i...
Història, Història local, Masos, Portada

Cal Cassoles

ALTRES NOMS: Anteriorment, la casa s’havia conegut com: Cal Josepet, Cal Mion i Cal...
Què passa, Notícies, Portada

La Vall SoStenible: Comunitat Energètica Local (CEL)

La major part de l'energia que es consumeix a Europa prové de les energies...
Què passa, Notícies, Música, Portada

El 2 de juliol de 2022, a l'Hort del Savall

Concert de la Marina Rossell, a la tarda (reprogramat) Projecció d'Alcarràs,...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Les formigues continuen el seu camí estiuenc

Nova edició del cicle Camí de formiga Camí de formiga va néixer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem al Pep Mateu, ciclista

El Pep somriu, tranquil. Enguany ha estat un bon any per a ell. Aquest juliol va participar en el...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Música, Portada

Vilaplana Ressona-4

Lo Pedrís sempre ha mirat per treballar fort per la cultura. D’alguna manera o altra...
Què passa, Activitats, Portada

Cinema a la Fresca

La proposta que es vol fer del Cinema a la Fresca és molt senzilla: trobar una excusa per...
Literatura, Narrativa, Portada

El noi de la targeta

El noi de la targeta porta pantalons curts, d’aquests esportius de cotó, foscos,...
Història, Història local, Portada

Campanar, Campanes, Campaner, Campanada, Campanilles...

Etimològicament, campana ve del llatí campaña, gentilici de Campània,...
Recerca, Cuina, Portada

Un menú de Festa Major, diferent

No agrada cuinar a tothom, però tots sabem que sense menjar no podem pas viure; per tant...
Què passa, Activitats, Portada

Cinefòrum a la fresca

Tercer estiu de projeccions pel debat al Casal. L’11 d’agost vam inaugurar amb...
Què passa, Notícies, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (17 de juliol de 2022) Diumenge al...
Literatura, Assaig, Portada

Una veta d'esperança

Ell no va ser a temps de marxar. Com molts altres de la seva mena, viu clavat a terra. Plantats...
Què passa, Activitats, Notícies, Jubilats, Portada

El Sopar de l'Associació de Jubilats de Vilaplana

El passat dia 20 d'agost, l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana va...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La segona paraula d’aquesta secció, encampar, aparentment, contradiu la...