Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles | Revista 81

Música


Tal vez las enfermedades mentales sean como melodías desconocidas. Quizás sean casi composiciones con notas difíciles de identificar. Buena parte de la sociedad no quiere oír hablar de ellas hasta que un ruido extraño y muy próximo empieza a  entonarlas con mucha insistencia. Puede que entonces la letra que las describe sea de algún interés. Con todo, es extraño que la canción que acompaña a estas dolencias pueda entenderse con totalidad, llegue a ser aceptada y, mucho menos que sea compartida en concierto alguno, aunque se oiga en un auditorio público.

Del mismo modo que, por ejemplo, se habla con toda normalidad del desagradable rock-and-roll que acompaña a un dolor de muelas; se hace imposible comprender totalmente la sinfonía de oscuros sentimientos de alguien que sufre una depresión. No es fácil describir con un ritmo oportuno el pozo de espesas telarañas que persiguen a esa persona dondequiera que vaya. Es difícil que se puedan entender sus inmensas ganas de no vivir, de no sentir. Es difícil de comprender cómo se puede no desear futuro alguno. Se hace extraño imaginar que, sin motivo aparente, desaparece una incesante energía que conduce a un vacío sin límites; cómo cada instante se hace insoportable porque un tiempo imaginario pasa lentamente, con esfuerzo, con asfixiante lentitud; cómo una desesperanzadora ansiedad pueda resolverse con una drástica solución: negra, definitiva.

Quizás sea más corriente decir de esa persona que no es lo suficientemente valiente.

Y, como un disco rayado, tiene que oír:
Que bastará un chachachá para curarse.
Que no hay para tanto.
Que danzando una polka ahuyentará su tristeza.
O que un paso doble apropiado para la ocasión, la ayudará a verlo todo con mayor nitidez.
O que, quizás, con un poco de reggae volverá de nuevo su sonrisa.

Aunque, tal vez, lo que ocurre realmente es que esa persona, por la razón que sea, sufre una enfermedad mental. Se viva como vals, llegue inesperadamente como swing o se exprese con la sutileza del jazz.

¿Le dirán que padece una enfermedad mental? ¿O la dejarán sumergirse en un pozo de difícil retorno, donde ningún eco se escucha con suficiente claridad y ningún rumor tiene por sí mismo un único significado? ¿La abandonarán en un hoyo repleto de arenas movedizas donde ningún instrumento representa ninguna sensación?

Y eso puede ocurrir con la depresión. Tan aceptada como un espiritual negro, tan conocida como la marcha nupcial, tan corriente como el tic-tac de un reloj de pared, tan explicada como un pentagrama lleno de corcheas y semicorcheas.
En apariencia.

Si ahora nos imaginamos el mundo de otras enfermedades mentales, la expectativa se va haciendo cada vez más imposible: la danza del fuego deja de ser tan popular, tan concurrida, su baile ya no es tan divertido.

Enfermedades por el momento crónicas, enfermedades por ahora intratables, enfermedades de difícil diagnóstico, de origen desconocido, alejadas de toda investigación. Donde ninguna batería puede marcar el  compás apropiado.

Enfermedades de incorrecto tratamiento, enfermedades ignoradas por una sociedad que quiere seguir siendo ciega. Enfermedades que acucian a quien las padece porque no sabe qué pasa en su cerebro, a qué se debe su silencioso sufrimiento. Donde ninguna guitarra puede señalar el acorde adecuado. 

Tal vez habría que poner más energía en resquebrajar los tímidos esbozos de un espacio necesario, abiertos con demasiada cautela, demasiada prudencia.

Tal vez todas las dificultades impuestas, todos los acantilados insalvables, que marcan con una crueldad incomprensible a una persona con una enfermedad mental y que nunca ha deseado, que le han sido asociados sin razón alguna y que la diferencian injustamente de la supuesta normalidad; quizás puedan ser imaginarios si el vaivén de las olas se escucha desde el interior de las tierras sin mar, desde las fosas abisales, desde el espacio exterior.

Espacio deseado. Donde toda la orquesta sea un solo compás. Con un imaginario director sabio en todos los instrumentos, con una batuta que no discrimine ningún saxo despistado, ningún contrabajo atolondrado, ninguna flauta travesera que molesta a su vecino, ningún piano al que le gusta tocar como un acordeón. Una orquesta con libre partitura, conocida por todo el mundo. Una orquesta dispuesta a hacer una grabación original donde se escuchen con claridad todas las notas. Grabación que dé lugar a un disco de una diversidad abrumadora, editada en un compact disc agotado el primer día por su melodía universal.

Por ahora hay voces que no están. No se sabe por qué, su música se olvida.

Neus Sanchez Robert




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...