Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 56

Montserrat Martorell Mariné (La Montserrat Joaquim), 78 anys, jubilada


Ha estat més fàcil del què em pensava: Hem conversat, i la conversa ha anat creixent i guanyant pes, brillant en silenci, desvetllant-me racons d’una memòria portentosa. Quan sortia de casa de la Montserrat no he pogut obviar de mirar la botiga i recordar-ne l’olor, la sang presa i les peces de carn, i la mestressa rere el taulell..., pensava que n’havia tret una entrevista petita, escassa. No ha estat fins que n’he fet la transcripció, que hi he detectat la veta. Espero i desitjo que hi pugueu apreciar el gust càlid i agradable del solatge del bo que el pas del temps ens va component, dia a dia.

“Ara, si ho expliques, sembla que no pugui ser, que sigui com un
cuento... Com que teníem tan poca cosa, fèiem pel què teníem, estàvem fets d’una altra manera. I ara et vas adaptant al que et trobes..., però em sembla que amb menys també passaríem...; Però ara ja, qui ho atura?”

Com recordeu la Vilaplana de la vostra infància?
Sortíem a jugar pels carrers: a corda, a amagar (per les cases)... amb ben poqueta cosa en teníem prou! Els carrers eren de terra i pedra. A la placeta de cal Teodoro fèiem basses a l’abeurador: teníem l’aigua molt a prop. A part de les hores d’anar a col•legi, hi érem moltes hores al carrer, només sortir de l’escola ja ens veus a tots i totes a jugar!

Per cert, com recordeu l’escola d’aleshores?
Realment molt senzilla. Era una sala de ca la Pepita Júlia. Hi anàvem només noies soles. El cert és que anàvem bastant rectes ja que la senyora Maria ens feia anar dretes! Tot era en castellà, allevòrens era així! Cada vegada que parlàvem en català ens feien pagar cinc cèntims! (que ens deien que eren per les missions..., i ens ho crèiem!).

Tot i que no hi teníem gaire coses per jugar, érem felices i també ens ho passàvem bé! Fas pel que et trobes!

El temps de lleure i les maneres de jugar i entretenir-se han canviat molt. Què recordeu que fèieu en aquell temps?
Després del col•legi anàvem cap a ca la Carme Clàudio a cosir. Hi anàvem totes; era aquest sistema: totes les noies (érem una bona colla!) fèiem brodat i labors i preparàvem el nuviatge, per quan festegéssim. Fèiem llençols, estovalles, coixineres, etc.

Quan ja vam ser més grans, recordo amb molt de tendresa l’anar a menjar la mona. Entre naltros mateixes ens dèiem “Xiquetes, què ens posarem?” Ai! Tot i així érem felices! Érem una colla d’amigues (la Maria Planot, la Núria Bidó, la Maria Domingo, la Teressita i la Roser Paca) que sempre ens ho vam passar molt bé! Quasi tothom anava al mas de Mariné, era una cosa natural! No calia preguntar on s’anava! De fet, aleshores el mas estava més cuidat que no pas ara; també és cert que als amos els agradava que hi anéssim, ja que la gent també es comportava més bé que ara... Preníem el berenar, un tros de mona i feliços!

De més grans, anàvem a plegar avellanes quan era el temps i a espigolar fins que ja no se’n veia ni una... I si en trèiem algun centimet, ens compràvem roba!
Tot plegat ja veus que és totalment diferent d’avui en dia!

També hem de dir que han canviat (i molt!) la Festa Major i altres celebracions que abans eren molt esperades, què ens en podeu dir al respecte?
La veritat és que jo no era massa balladora i no era massa del ball. Per les cases se celebrava tan bé com es podia... Amb els menjars, si es tenia un pollastre de casa o si era una altra cosa, cada casa feia el que podia...

Per Nadal, qui més qui menys es feien ells mateixos els torrons. Naltros portàvem una o dues barres amb les ametlles trencades que havíem baixat a cal Padreny. Abans es baratava molt; la mama devia tenir feina i ho fèiem així...

A les Festes Majors es mirava de fer igual. Abans, com que no se'n tenien, es feia més cas de les coses!

A més a més, malgrat la prohibició, tot es feia en català, no és així?
Tot es feia en català, fins i tot la doctrina. A més, mai s’havien ballat tantes sardanes com allevòrens! I ja veus ara com està tot, ara estan com mig mortes! Ballar sardanes ens agradava molt a tots, n’hi havia de molt boniques i sobretot quan veies qui sabia comptar!

Aleshores, quina diferencia trobeu que hi ha entre el que vau viure i el que veieu que estan vivint els vostres fills. Realment podem dir que avui estem més bé que abans?
A veure, de gana no en vam passar..., el problema el tenien els pares, que havien de fer amb el que tenien. Ara, si ho expliques, sembla que no pugui ser, que sigui com un cuento... Com que teníem tan poca cosa, fèiem pel què teníem, estàvem fets d’una altra manera. I ara et vas adaptant al que et trobes..., però em sembla que amb menys també passaríem...; Però ara ja, qui ho atura?

Ara poden estar bé amb tot el que tenen però naltros, amb el poc que teníem també érem feliços. Si els Reis et portaven una joguina, ja era molt! T’adaptaves, ja que portaven poqueta cosa..., la capseta de colors, els llàpissos, la bossa d’anar al col•legi. Sempre eren coses de servei. Recordo un any que a la Roser Paca li van portar un Nen Jesús maco preciós (ves que potser més que el de l’Església!) i a mi un de petitet que també estava força bé... (encara el tinc!) Va ser l’any que els Reis van passar pel carrer (abans sempre havien deixat els regals i les coses als balcons o les passaven per les finestres) i, com que no hi havia cavalls, anaven en mules; i els patges, amb el camió del Mario, ens van anar deixant els regals per les cases (com es fa ara). Però només va ser aquell any!

El període de la vostra vida dedicada a la botiga va ser prou llarg, què va representar per a vostè i la vostra família?
Quan vaig posar-me a la botiga jo ja tenia 35 anys, mentre que el Sebastià ja hi va néixer... Clar que si no hagués fet la carnisseria, hauria hagut d’anar al tros o fer confecció com d’altres noies. El cert és que m’ho vaig trobar fet i va ser tot plegat més fàcil. Em vaig haver d’espavilar una mica amb la canalla, però el Sebastià em va ajudar molt, quasi tot ho feia ell!

Ens podeu fer cinc cèntims d’alguna anècdota o vivència que ens vulgueu explicar?
Jo hi estava molt bé a la carnisseria. Una vegada jubilada ho vaig trobar molt en falta! Sobretot per la companyia que feia parlar amb les dones.

Matàvem el be que ens pujaven de Reus i l’engreixàvem a casa, i quan s’acabava, en matàvem un altre (ho feia el Sebastià). De cop, però, veníem gallina; encabat van venir els pollastres i la vedella; i quan va plegar la Jacinta, vam agafar el tocino. Abans, quan érem petits, només es venia be i gallina.., les coses, però, han anat canviant. Les gallines ens les portaven de les cases. La gent tenien gallines, pollastres i ous per les cases.

Per acabar, i atenent a la relació que Lo Pedrís va establir amb vostè i bona part de les seves amigues de la infantesa en la recuperació del conte de La Blancaneus, no ens podem estar de demanar-li que ens expliqui què en recorda amb més afecte.
De jovenetes fèiem teatre a la Sala Parroquial. La que més recordem és la Blancaneus, perquè era en vers i vam disfrutar molt assajant-la a ca les Quimetes i a cal Morell! La van escriure (en català!) la senyora Lola (que també havia fet un drama: “La tragèdia al cim”) i la seva germana Maria. A més, elles, per fer-ho encara més bé, van dir-li a l’Octavi (el germà del Paco Sagal, que ja assajava els Pastorets i el teatre) perquè ens ajudés. Això va fer que quedés encara més bé. Érem una bona colla, no només de la nostra edat, n’hi havia de més grans i de més petites. Vam assajar molt de temps..., tant que totes sabíem els papers de totes les altres...

Em quedava pendent l’agraïment que, personalment, volia rendir a la Montserrat i a la “colla d’amigues” que em van ajudar a recuperar el Conte de la Blancaneus. Aquella il•lusió que vam imprimir en aquell repte (impossible!) he mirat de transmetre’l en aquesta entrevista. No sé si l’efecte aconseguit ha estat el pretès, doncs mirar de recuperar i transportar al nostre present, tan canviant, ni que sigui un pessic d’aquells temps és més feina d’historiador que no pas d’entrevistador. Valgui la present a modus d’homenatge al temps, a la memòria i a la realitat d’un poble que, tot i ser petit, alberga grans humanitats.





Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...