Recerca - Natura - Medicina | Revista 71

Menjar vegetarià, sí gràcies. T'animes a reduir el teu consum de carn?

En aquest número he canviat de tema per un de més físic i material com és l’alimentació i a la vegada ve amb una mica d’autobiografia.

La idea d’escriure sobre alimentació vegetariana m’ha vingut per un missatge que em va arribar d’un grup activista, avaaz, que s’ha proposat fer una campanya per a reduir la quantitat de carn que mengen els seus afiliats, pels beneficis que té per a la salut pròpia i del planeta.

Jo personalment, l’any vinent farà 20 anys que únicament menjo vegetals, ous i alguns derivats làctics. Per la qual cosa la meva alimentació s’anomena ovo-làctia-vegetariana. Això sí, com una de les meves raons per deixar de menjar animalons és el benestar animal i no vull contribuir en el seu maltractament, només menjo ous que provenen de gallines felices, de les que viuen lliures pel camp. No concebo contribuir amb l’aglomeració de gallines que viuen dins de gàbies unes damunt de les altres, sense poder estirar les ales. Crec que als animals humans no ens aniria malament una mica d’empatia i imaginar per un moment quina classe de vida pot ser viure només per produir ous, llet o carn per a la nostra alimentació en les condicions que ho fan, sense que nosaltres pensem en el patiment dels animals que ens la proporcionen.

Per què em vaig fer vegetariana?

Doncs en el meu cas, ja de ben petita, em costava molt de menjar carn. Començava a mastegar i se’m feia bola, fins que la carn es feia com un xiclet i allò era impossible d’empassar, així que l’havia d’escopir; de vegades anava a dormir i tenia un reflux amb 4-5 anys. Quan fèiem entrepans per al col·le, sempre els volia de formatge o truita; però crec que ja vaig començar a tenir-ho clar als 7 anys, quan envoltada d’animals i sense germans, els animals de casa eren els meus amics. Per mi eren igual cabres, que gats, que gallines que gossos o l'euga i no n'hagués menjat mai cap, ni que em paguessin.

I llavors va passar que als 7 anys, un dia la meva àvia va portar a casa dos conills, em va deixar cuidant-ne un i mentre nosaltres jugàvem innocentment, ella feia coses per la cuina. A l'hora de dinar hi havia conill a les Herbes de la Mussara i jo em vaig negar rotundament a menjar-me un conillet amb què havia jugat. Allí vaig començar a pensar que no entenia la diferència entre menjar animals que no conec i els que sí, i he jugat amb ells.

Als 16 anys em vaig plantejar seriosament a ser vegetariana i ma mare em va dir que quan visqués sola ja ho seria, cosa que va passar dos anys més tard a la universitat. Llavors vaig començar a cuinar grans quantitats de verdures comprades directament a pagès a Girona. Literalment la carn, se’ns oblidava de comprar-la i, quan tornava a casa, àvies i mare volien que mengés carn i peix. Em posaven la por al cos amb idees com et faltarà proteïna o vitamina b, etc... fins que finalment al 1998 vaig anar a una conferència d’un metge naturista que havia alimentat de forma vegetariana uns cinc fills des del naixement; i el més gran tenia 40 anys!

Aleshores era el que necessitava sentir per a perdre la por i treure-li la por a ma mare. Als 20 anys vaig deixar de menjar animals i per fi em vaig sentir bé amb la meva consciència i amb les meves digestions.

Tipus d’alimentació

Làctia vegetariana, mengen aliments d’origen vegetals i làctics.
Ovo-làctia-vegetariana, mengen aliments d’origen vegetals i làctics, ous, mel i derivats de productes de les abelles.
Vegana, mengen aliments d’origen vegetal únicament .
Crudívora, només mengen aliments crus, que no hagin estat cuinats.
Frugívora, només mengen aliments que caiguin de l’arbre, com fruites, baies, fruita seca.
Omnívora, mengen tot tipus d’aliments.

Beneficis sobre la salut de menjar menys carn i més vegetals

Abans que res volia fer referència a un article que vaig llegir al 99 i em va sorprendre que havíem augmentat el consum de carn en un % tan elevat. Pensem en abans, als anys 70 per exemple, en una família de camp, es feia la matança una vegada a l’any i s’aprofitava tot de l’animal, per això es feien embotits que duraven tot l’any fins a la següent matança; en canvi ara sembla que si no es menja en cada àpat algun derivat animal falti alguna cosa a la dieta.

Beneficis:

Tens menor consum de greixos saturats i per tant menys quantitat de colesterol dolent i triglicèrids; evites l’obesitat si menges una dieta vegetariana sana, amb cereals integrals i coccions sanes.
La ingesta de vitamines i minerals, provinents de les verdures i fruites aporten beneficis: al tenir més quantitat de vitamina C i per tant el sistema immunitari més protegit, major quantitat de calci i per tant sistema ossi més fort.
Tens una pell i un cabell més sa.
L’alimentació vegetal conté més fibra i per tant l’intestí té una millor digestió, l’estrenyiment desapareix i l’intestí queda més net; també disminueixen les possibilitats de patir càncer de colon. Hi ha estudis que demostren que el risc de patir alguns tipus de càncer, com el de colon, disminueixen amb un consum de vegetals. En un estudi clínic es va demostrar que es redueix en un 20 %. El càncer de mama també disminueix.
La tensió sanguínia disminueix i tens un menor índex de massa corporal, relacionat amb una disminució de les malalties coronàries i una major esperança de vida.
Hi ha una relació directa amb menjar carn vermella i el risc de patir diabetis...

Beneficis per a la Terra de menjar menys carn

El consum d’animals en les proporcions actuals generen algunes problemàtiques com la deforestació, la sequera, la contaminació de terres i la fam al món.

Ja que el gran consum de carn necessita més espai utilitzat per a cultivar gra o cereals perquè s’ho mengin els animals, hi ha una gran problemàtica associada, sobretot a països amb menor desenvolupament econòmic. Hi arriben des d’Occident i talen boscos, hi posen pastures o bé hi planten cereals per a consum animal, traient espais per al cultiu d'autoconsum a les famílies. S’utilitzen grans espais i grans quantitats d’aigua per a regar els cultius que es menjaran els animals, així com per donar de beure als mateixos animals, generant sequera.
Les granges generen quantitats ingents de fem, que ben gestionat pot servir per a l’adob, però mal gestionat contamina aigües i terres.
Quan consumim carn, sovint no pensem en el maltractament animal que hi ha darrere, ja que només veiem un filet al plat, no li posem cara però els animals sovint viuen en condicions pèssimes, aglomerats, vivint entre les seves femtes, són traslladats amb camions de males maneres per arribar a un escorxador on amb sort seran morts sense dolor.
Per a assaborir un got de llet, potser no ens hem parat a pensar que una mare, va donar a llum un vedellet, que li va ser arrencat de la vora, per a endollar-li una màquina a les mames diverses vegades al dia per a alimentar un fill que no és el seu; a part pensem que tot allò que rep la mare vaca arriba al got de llet, antibiòtics, medicaments, i si té mastitis, doncs la llet ve impregnada, per dir-ho suaument. Als 16 anys vaig llegir que els humans som els únics animals que seguim bevent llet després de la lactància i que això no passa a la natura i em va semblar tan antinatural que no vaig beure mai més llet ni iogurts d’origen animal. Últimament he deixat de consumir formatge de vaca i ara només menjo formatge de cabres lliures...

Podria escriure llargament sobre aquest tema, com sobre el paté d’ànec i la cirrosi que li generen amb l’alimentació forçada, la barbaritat de les vaques boges alimentades amb ovelles malaltes, l’escàndol del Pozo, els peixos plens de metalls pesats per les contaminacions marítimes, etc, etc, però l’únic que voldria és despertar-vos una mica la consciència i que la propera vegada que tingueu un plat de carn davant us pregunteu l’origen i que darrera hi ha un animal que us l’ha proporcionat... potser l’agraïment seria una bona forma de començar.

El següent pas potser seria pensar a reduir el nombre de racions de carn i peix.

Si voleu alguna idea o suggeriment em trobareu a terapia.albabd@gmail.com. Moltes gràcies.