Història - Història | Revista 80

Marcel

Fotografia Salvador Mallafrè. Juny 2019 (A la part inferior dreta de la imatge s?€?aprecia la part superior de la ferrada)
Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris d’esquerra vinguts de 54 països d'arreu del món per lluitar en la Guerra Civil Espanyola a favor de la República i en contra dels militars del general Franco. Van intervenir en diverses batalles i van guanyar-se l’afecte i estima dels republicans, però  les pressions internacionals exercides pel Comitè de No Intervenció van ocasionar la seva repatriació. De manera oficial, els últims brigadistes van marxar de l’Estat espanyol el dia 28 d’octubre de 1938.
 
A diferència dels exèrcits regulars italians i alemanys que ajudaven a Franco, els brigadistes internacionals generalment no eren soldats, sinó treballadors reclutats pels partits comunistes o, com a molt, veterans de la primera guerra mundial. Havien vingut per  lluitar, per convicció pròpia, contra l’avançament del feixisme a Europa, tenint en compte, no solament el colpista Franco a l’Estat Espanyol, sinó l’Alemanya nazi de Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini, ambdós aliats de Franco en contra de la República, constatant-ho amb la brutalitat dels bombardejos de població civil com a Guernica, al País Basc, l’any 1937 o a Reus, Tarragona o Barcelona, entre moltes altres poblacions de Catalunya, l’any 1938, amb centenars de morts civils. L'acció indiscriminada dels bombardejos va aconseguir, en bona part, l'objectiu de minar la resistència física i moral de la rereguarda.
 
L’any 1938 a Tivenys (Baix Ebre), hi havia la segona línia del front de la Batalla de l’Ebre. Els brigadistes, com ja s’ha dit, venen a ajudar la causa republicana lluitant contra el feixisme. Veien que el feixisme augmentava a Europa i venen com a voluntaris a l’Estat espanyol per combatre’l. La procedència principal dels brigadistes era França, uns 10.000 homes. Eren gent molt convençuda i formada, amb fermes inquietuds intel·lectuals. Concretament els de la catorzena brigada de la Marsellesa, en aquest cas francesos, venien, la majoria,  dels voltants de  París. Entre aquests brigadistes hi havia el Marcel Savoïa, el protagonista de la present història.
 
Un dia, el Marcel, fent guàrdia a les muntanyes de Tivenys, al costat republicà de la batalla de l’Ebre va acabar de forma sobtada la lluita contra el feixisme. Aquell dia, al Marcel, no li tocava fer guàrdia, però la va fer, va substituir a un altre company brigadista. Es diu que va ser un dia tranquil, en el qual solament es va sentir un sol tret, el que va matar el Marcel. Un soldat de Franco, hi havia experts tiradors, va ser el que, des de l’altre costat del riu, el va ferir de mort.  Els companys del Marcel el van enterrar entre un mas i la carretera, tenia vint-i-dos anys.
 
Anys després de la mort del dictador Franco, uns homes de nacionalitat francesa  van arribar a Tivenys i  buscaven al costat de la carretera. Durant dies se’ls veu que busquen i busquen alguna cosa insistentment. El que buscaven era el lloc on havia estat enterrat el brigadista i, únicament, tenien tres referències per trobar la tomba: al costat d’un tom tancat de la carretera, a prop d’un mas i una galleda de fusta i ferro mig enterrada. Finalment la cerca va donar els seus fruits i, gràcies a la part metàl·lica de la ferrada que el temps no havia pogut fer desaparèixer, van trobar el punt on havien enterrat el brigadista. Un d’aquells homes era el que el dia tranquil del 1938, no trobant-se bé, va demanar-li al Marcel que li canviés la guàrdia.
 
Un cop feta la localització, aquests brigadistes li van retre homenatge, com a tants brigadistes com s’ha pogut un cop mort el dictador. Van dignificar el lloc. L’any 1987 hi tornaren i hi van col·locar una placa de marbre amb el seu nom, a quina brigada pertanyia, el motiu de la seva mort i l’any de naixement i el que va morir. Van plantar-hi un xiprer i el van homenatjar  portant músics tocant la Marsellesa.
 
Al cap d’un temps, la placa va desaparèixer, però gràcies a què un home del poble, el Jordi Piñol, transmissor d’aquesta història, havia fet fotografies, ell mateix la va tornar a fer tal i com era, amb tot el què hi posava,  però aquest cop de fusta. Al costat del tomb tancat, a prop del mas juntament amb la part metàl·lica de la ferrada i amb la presència d’un xiprer es troba la tomba dignificada del brigadista assassinat gràcies als treballs de neteja que el Jordi fa de tant en tant.

El Jordi fa un esforç conscient perquè perduri la memòria històrica valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte. La memòria històrica es comprèn com un esforç actual per part de la societat i de les institucions d'un país per recuperar part de la seva història passada. I que la generositat, amb l’altruisme de  persones com el Marcel, que va donar la vida per la llibertat, no passi per alt, que mai caigui en l’oblit.
 
 
Fotografia Salvador Mallafrè. Juny 2019
(A la part inferior dreta de la imatge s’aprecia la part superior de la ferrada)

Salvador Mallafrè  



+ Publicar el meu comentari