Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Narrativa | Revista 41

L’última nit d’estiu del 1980, a Vilaplana

Era l'última nit d’estiu del 1980. El cel s’havia tenyit d’un gris cendra tan fosc que no deixava passar la claror de la lluna ni la de les estrelles. Tan sols una llarguíssima corrua de fars de cotxe il·luminava la foscor del paisatge, en aquella nit tan especial per a nosaltres. Des de dalt del turonet del bosc de l’Olla estant, albiràvem astorats, i satisfets alhora, aquella infinitat de cuques de llum que, lentament i en llarga processó, ascendien i ascendien per la serpentejant carretera en direcció al nostre poble.

Arribat el capvespre, la nostra feina, dins del col·lectiu de joves als quals pertanyíem, era intentar guiar una part del trànsit en direcció cap al camí vell de la Selva perquè els cotxes aparquessin a un voral del camí o a l’esplanada del camp de futbol que havíem habilitat. Però, a poc a poc, i a mesura que arribava l’hora assenyalada, s’anava apoderant de nosaltres una sensació de certa angoixa perquè ens semblava que ens seria impossible acabar mai la nostra missió ja que només veiem ascendir llumenetes de cotxes i més cotxes. Per una banda, sentíem alegria i satisfacció ja que això volia dir molta gent i que el concert seria un èxit. Però, per l’altra, també estàvem preocupats perquè aquella gentada, mai vista en un poble tan petit com el nostre, podia desbordar-se en qualsevol moment.

Unes hores abans del concert, durant tota la tarda, mentre netejàvem l’hort, muntàvem l’escenari, organitzàvem el bar, segellàvem les entrades, ultimàvem els preparatius... el cel s’havia anat enteranyinant i alguna que altra gotellada de forma intermitent havia fet acte de presència. Si continuava així, hi havia el perill de que el nostre somni, pel qual tant i tant havíem lluitat amb tota la il·lusió del món des de feia molt de temps, se n'anés en orris per culpa d’una inoportuna pluja.

Però, des que havíem començat aquell meravellós i inconscient projecte de portar música de fama internacional al nostre petit i reclòs nucli rural, tenia la sensació que algú o alguna cosa estranya movia els fils del nostre destí i posava a prova el límits de les nostres forces. Tanmateix, quan arribàvem a un punt límit, allà on ja semblava que no podíem més i que malauradament hauríem d’avortar-ho, tot just llavors l’atzar reconduïa la situació per protegir-nos i poder continuar endavant.

Per això tan intangible i eteri, o per la nostra força de voluntat, o per la unió del nostre grup, o per persistir i persistir malgrat les dificultats, o per simple tossuderia... fos el que fos, volíem creure – érem molt joves- que res de res, ni l'amenaçadora pluja, ni els xiulets del públic impacient per sentir aquell esperat concert, ni la mala bava d’aquell representant usurer del cantant, que només pensava en els seus diners i que ens havia pres el pèl des que vam negociar aquell espectacle musical, ja feia més d’un any al Palau d’Esports de Barcelona, ni la pèrdua del tren per anar a París a convèncer al cantant a casa seva, ni el període militar d’un company que no podia pujar a cap avió per anar a l’estranger, ni la suma important de diners que havíem de reunir per poder pagar-ho tot... impediria que la música omplís de llum i color cada racó del nostre poble en aquella darrera nit d’estiu que avui recordo.

Només faltaven uns quants minuts per l’hora assenyalada i els nervis s’anaven apoderant de nosaltres. De sobte, no vaig poder més i li vaig dir al meu company amb el que aparcàvem cotxes:
- Nen, marxem a l'Hort del Savall a veure com va tot?
- Sí -va dir-me.

A mesura que avançàvem i que veiem el camí, la carretera, els vorals, els carrers... plens de cotxes i de sentir el murmuri i excitació d’aquella gernació, l’alegria ens envaïa del tot. Aquesta joia encara va ser més aclaparadora quan, al baixar les escales de pedra de l’hort del Pep, vam contemplar aquella esplanada repleta de gent i més gent esperant anhelosa que comencés aquell concert que tanta expectativa havia generat arreu. Un altre company del Col·lectiu Llibertari, en veure’ns entrar, va exclamar, amb la felicitat reflectida a les nines dels ulls:
- Quina passada nois, hem venut més de 3500 entrades. Aquí no hi cap ni una agulla.

Que bé, vaig pensar, ja que a més de l’èxit a nivell de grup, també havia guanyat, junt amb un altre camarada, gràcies a una juguesca sobre la quantitat d’assistents, un suculent sopar a Can Bosc de Cambrils.

Malauradament, la cosa es complicava més del compte ja que passava de l’hora concertada per l’espectacle i, a poc a poc, el públic i el cel es començaven a impacientar i en qualsevol moment tota la nostra felicitat es podia convertir en drama. Llavors, s’acostà un altre company, que portava personalment les negociacions amb el mànager, i ens anuncià:
- L’Ibarrondo dels collons, ja ens l’ha tornat a jugar. M’ha dit que fins que no tingui tots els diners que no començarà el concert.
– Què dius? No pot ser que sigui tant cabró -vam contestar.

Així va ser com tota aquella colla de joves d’entre 15 i 21 anys, que havíem organitzat aquella moguda, vam sofrir una de les hores més llargues del món.

Tanmateix, per sort, aquella havia de ser la nostra nit, una nit inoblidable, mai vista i, fins i tot, jo afegiria que històrica. Els àngels del cel van aguantar-se els pixats, el representant -després de més d’una hora de tensa i amarga espera- va rebre escrupolosament els diners que havíem pactat i aquell famós cantautor de barba blanca va desplegar un dels concerts més brillants que hom recorda a la nostra vila... i que principià així: Avec ma gueule de métèque...!

Era l’última nit d’estiu de 1980, i aquest 20 de setembre de 2010 es va complir el 30è aniversari.



Aquest breu relat -basat en fet reals, sobre algunes de les sensacions, imatges i anècdotes, que crec recordar d’aquella màgica nit del concert de Georges Moustaki, que es va celebrar el 20 de setembre de 1980 a l’hort de Cal Savall, i que vam aconseguir tirar endavant el Col·lectiu Llibertari de Vilaplana, gràcies a l’esforç i a la ferma voluntat de lluitar i de persistir i persistir en allò que creus- pretèn ser un petit homenatge o recordatori per a totes les persones que d’una manera o d'una altra hi van col·laborar.


Pitxi.
A Vilaplana, 20 de setembre de 2010


Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí