Editorial - Butlletins | Revista 2129/09/2005

Lo Pedrís 21 (octubre 2005)

Editorial

L' Escola rural és una escola pública a mida del poble i els seus habitants. Nens i nenes de diferents edats , nivells i ritmes d'aprenentatge comparteixen una mateixa aula, essent aquesta qüestió un element de gran enriquiment.

L'oportunitat d'estar en una classe d'escola rural permet als alumnes de participar en activitats conjuntes amb nens i nenes d'edats diferents i això els hi aporta globalitat , cohesió i diversitat.
Tot això fa que els nens i el/la mestre/a tinguin una relació especial i estreta , perquè a més de coneixements ofereix consol, directrius, acompanyament, etc.

Abans les escoles rurals estaven aïllades, mancades de mestres especialitzats, actualment aquestes escoles s'agrupen en Zones Escolars Rurals (ZER). Això possibilita la figura del mestre itinerant , que imparteix assignatures com ara l'educació física, l'anglès, l'educació especial. A més es tenen criteris conjunts a nivell organitzatiu i educatiu per optimitzar els recursos, es dona entitat al grup de pares i mares per organitzar-se com a AMPA,...

Per tan, creiem que l' Escola Rural ja no és aquella escola tancada en si mateixa, sinó que es dinàmica, flexible, i complexa i que el motor de tot això són els alumnes , els mestres i els pares.

Des d'aquí us desitgem un bon començament d'aquest curs i dels que, de segur, vindran.
anys, un humit i mig plujós dia 12 d'octubre de 2000, principal dia de la tercera Festa Major, va néixer la revista "Lo Pedrís"

(...En aquell pedrís de casa
ara seus per recordar,
totes aquelles històries
que propet d'ell vares passar...)

Per commemora-ho, el col·lectiu humà, que fem possible aquesta realitat plural i cultural del poble, vam creure oportú i necessari, per la bona notícia de la reobertura del CEIP Cingle Roig de Vilaplana, centrar tots els nostres esforços en realitzar una edició monogràfica sobre el passat, el present i el futur de la nostra ESCOLA.

De nou, com llavors, en què l'entusiasme inicial es va encomanar com la grip en un parvualri, un allau d'articles, d'opinions, d'idees, de fotografies... han inundat la nostra redacció. De nou, com llavors, i per no deixar-nos res en el tinter per publicar, les previsions inicials han estat superades amb escreix, la qual cosa ha representat més nombre de pàgines i més esforç en quant a redacció, ordenació i correcció.

Ens hem esmerçat, i de valent, perquè aquesta edició número 21, que marca els nostres cinc anys de vida, surti a la llum pública de la forma més acurada i ben documentada possible. També hem intentat donar una visió general i panoràmica de l'Escola, en la que tots i totes, en major o menor grau, ens hi puguem sentir identificats. Disculpeu si hi ha algunes imprecisions històriques o, si algú no s'hi troba reflectit, o si algun fet o cosa no hi està prou ben representada. No ha estat per cap motiu especial, ni per manca d'objectivitat, senzillament, és que, en cap moment, hem intentat fer un assaig o volum històric, ni les nostres fonts d'informació no han estat documentals, sinó orals i populars, fonts que no han deixat de nodrir-nos des de que vam començar.

Tot això és símptoma que els vilaplanecs i vilaplanenques, del poble i de fora, tenim ganes d'aportar informació, d'escriure, d'opinar, i sobretot de compartir-ho i confrontar-ho amb la veu ben alta. Aquesta significativa participació ciutadana és el motiu fonamental que ens il·lusiona i encoratja, durant cada trimestre i en cada exemplar, a continuar endavant en la nostra tasca divulgativa.

El monogràfic "TORNA L'ESCOLA" està estructurat en dues parts clarament diferenciades.

La primera està centrada, bàsicament, en el present o futur immediat, i que compta amb un seguit d'articles d'opinió que aporten, des de diversos punts de vista, la seva visió sobre el fet de reobrir l'escola al poble. Hi trobem la benvinguda en forma de carta oberta que ens donen els alumnes i els mestres del CEIP Cingle Roig de Vilaplana; les opinions de l'alcalde i, dels seus dos darrers predecessors, de l'AMPA de l'escola, de diversos mestres que donen algunes claus per entendre millor les característiques de les escoles rurals com la nostra o que, senzillament, donen la seva benvinguda al nou centre; els motius de com i de perquè es va dissenyar el nou logotip de l'escola, etc.

La segona part està centrada, bàsicament, en el punt de vista de la memòria històrica de l'escola. Està ordenada cronològicament des de principis de segle XX, fins l'última generació d'alumnes de l'any 94. Aquest apartat, hem cregut interessant dividir-lo- en tres parts més: el que ens expliquen, a través dels seus records, els alumnes, els mestres i els jocs. La revista també compta amb les seves seccions habituals de l'Editorial, l'Entrevista dedicada a la que fou mestre del poble: Marianna Vernet , la Fresca, el Passatemps, el Qüestionari., l'Àlbum de Fotos... Seccions totes elles dedicades, de forma més amplia i exhaustiva, a l'Escola de Vilaplana. A més, de comptar amb els apartats de notícies i d'activitats vàries que s'han realitzat aquest estiu.

L' Escola rural és una escola pública a mida del poble i els seus habitants. Nens i nenes de diferents edats , nivells i ritmes d'aprenentatge comparteixen una mateixa aula, essent aquesta qüestió un element de gran enriquiment.

L'oportunitat d'estar en una classe d'escola rural permet als alumnes de participar en activitats conjuntes amb nens i nenes d'edats diferents i això els hi aporta globalitat , cohesió i diversitat.
Tot això fa que els nens i el/la mestre/a tinguin una relació especial i estreta , perquè a més de coneixements ofereix consol, directrius, acompanyament, etc.

Abans les escoles rurals estaven aïllades, mancades de mestres especialitzats, actualment aquestes escoles s'agrupen en Zones Escolars Rurals (ZER). Això possibilita la figura del mestre itinerant , que imparteix assignatures com ara l'educació física, l'anglès, l'educació especial. A més es tenen criteris conjunts a nivell organitzatiu i educatiu per optimitzar els recursos, es dona entitat al grup de pares i mares per organitzar-se com a AMPA,...

Per tan, creiem que l' Escola Rural ja no és aquella escola tancada en si mateixa, sinó que es dinàmica, flexible, i complexa i que el motor de tot això són els alumnes , els mestres i els pares.

Des d'aquí us desitgem un bon començament d'aquest curs i dels que, de segur, vindran.
D'altra banda, també hem volgut retre un petit memorial a tres persones que ens han deixat aquest mes de setembre, i les quals estaven, d'una forma o d'un altre, íntimament, lligades a Vilaplana i/o a l'equip de la revista.

Volem donar les gràcies als patrocinadors i col·laboradors pel vostre incondicional suport econòmic i als que hi participeu mitjançant els vostres suggeriments i escrits.

Per acabar, només ens resta desitjar-vos una bona Festa Major d'octubre, mentre gaudiu, tot reposant, al caliu lent i entranyable de la lectura del vostre "Pedrís".

Esperem que us agradi.

Arxius adjunts