Opinió - Editorial - Butlletins | Revista 94

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA

Escoltant la Cançó del soldadet (Manel, 10 milles per veure una bona armadura - 2011) recordant Camins de glòria (Paths of Glory, Stanley Kubrik - 1957) o amb la recent El mestre que va prometre el mar (Patrícia Font - 2023) comprovem, entre altres coses, la inutilitat d’una guerra. Bé, inutilitat per a segons qui... Si anem gratant una mica en cada conflicte present o històric, anirem descobrint que tot plegat, més enllà de les massacres, bombardejos, espolis, saquejos, invasions, genocidis o qualsevol altra forma que prengui, un conflicte armat sempre respon a interessos econòmics de clans, persones, grups o cercles que només busquen un benefici i enriquiment propi, per sobre dels pobles o les persones a qui proclamen defensar. Comprovarem com un soldat és un mer mitjà executor i sovint els objectius són valorats com assoliments i els morts com danys col·laterals; eufemismes, tot plegat, per obviar una realitat que taca de sang el camp de batalla i que no esquitxa els impol·luts despatxos dels vencedors.

En l’actualitat, els conflictes es van mantenint, renovant i reapareixen de l’enquistament en funció de les necessitats dels poderosos. La indústria armamentista mai ha deixat de funcionar, modernitzar-se i créixer; la pobresa, el deute i les necessitats, també han augmentat.

I això no és nou, sinó que ja fa molts anys que funciona, perfectament greixat, al servei dels que mouen els fils del sistema econòmic, la industrialització, l’explotació dels jaciments, la globalització, la colonització, el descobriment de nous mons, o el nom que històricament se li vulgui donar.

Quan diem NO A LA GUERRA hem de dir NO als poders que ens volen aborregats, que ens diuen què hem de fer, mirar, vestir, dir o pensar! I hem de creure més en ser nosaltres mateixos en el nostre entorn relacional, de km 0, entenent que d’allà on som és a qui hem de retre el deure i el deute de procedir-ne.

Depèn de nosaltres d’aconseguir-ho: Confiem en la revolució que ha de venir! Ha de ser un NO conseqüent amb cada realitat. Ha de sortir de la intimitat de cada individu com a resposta a la seva necessitat de felicitat i de benestar, sense pressions externes, però prestant atenció al seu voltant. L’equilibri s’assolirà quan deixem de ser el què volen que siguem per ser nosaltres mateixos, amb les nostres divergències i avinences.

Arxius adjunts