Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Editorial - Butlletins | Revista 75

Lo Pedrís 75 (abril 2019)

L'Editorial del Pep

Des de les Beceroles de Lo Pedrís, l’editorial sempre va estar reservat al nostre company de redacció Josep de Las Heras Juanpere. Ell va ser el primer president de la revista i com a tal li pertocava l’honor d’escriure-la. Fes fred o calor, estigués enfeinat o no, es trobés lluny o a prop... des de l’octubre del 2000, no va faltar mai a la seva cita trimestral. Els seus lectors van rebre puntualment l’opinió que la redacció havia consensuat i que ell sabia copsar en poques línies. Aquesta primavera de 2019, en aquest número tan especial en què commemorem 75 Pedrissos, dissortadament ja no podrà escriure-la més perquè ens ha deixat orfes del seu bon humor i de la seva fraternal companyia.

En aquests moments es fa molt difícil expressar els sentiments que encara afloren i que suposen un tràngol trist i difícil d’assumir. La pèrdua del Pep, prematura i sentida, arribava de forma abrupta el dia u de febrer passat. L’equip de redacció s’ha sentit sempre embolcallat per la seva ombra protectora, que ens donava confiança i força per superar qualsevol adversitat. Tenia un tarannà alegre, empàtic i una predisposició positiva que facilitava la cohesió del grup. Entre tots nosaltres, no volia destacar amb veu de tenor, sinó que treballava i ajudava com el so constant d’un bon contrabaix que marca el ritme precís perquè flueixi el so harmònic de l’orquestra.   

Nosaltres ens coneixem des que érem joves, quan compartíem sopars i tertúlies als estius a la placeta de la Riba, on hi vivia l’avia de la Rosa, la Sra. Juanita, que era veïna i amiga dels meus avis paterns. També havíem jugat alguns partits de futbol junts, amb la UE Vilaplana. Destacava per ser un defensa explosiu i ferreny, difícil de superar. Però no havíem compartit una iniciativa plegats, durant tant de temps i de tanta feina i implicació, com els dinou anys que hem estat junts a Lo Pedrís.

Recordo amb afecte aquell estiu del 2000 quan va començar l’aventura d’aquest projecte cultural comú. Llavors el Pep era President del Casal Vilaplanenc i em va proposar d’entrar a la junta perquè volia aires nous. Tenia unes ganes infinites de fer moltes coses pel poble. D’entrada, li vaig dir que no volia formar-ne part per diversos motius que ara no venen al cas. Ell no es va donar per vençut i va insistir amb aquell poder de persuasió que només tenen els bons viatjants com ell. Em va preguntar: -Què et sembla si intentem tirar endavant una revista al poble, on hi tingui cabuda tothom ? Jo feia poc que havia tornat a viure a Vilaplana i aquella proposta em va semblar tan il·lusionant i atractiva que m’hi vaig implicar en cos i ànima fins al dia d’avui.  

Si algú es pregunta com, per què o qui va començar Lo Pedrís, cal recordar-li que la idea embrionària d’una revista del poble i pel poble va ser concebuda per ell. Després van venir les assemblees per triar el nom, per decidir els continguts, la forma, l’equip de redacció, la maquetació i impressió, el nombre d’edicions a l’any, el funcionament, l’economia, com captar socis i publicistes, els correctors, la distribució, la fototeca... els concerts, les xerrades divulgatives, la pàgina web, el vilaplanenc de l’any... Tot el que avui sembla tan fàcil i normal però que es fonamenta en una feinada de molts anys i la implicació i l’esforç de totes les persones que hi han col·laborat.

Des del primer dia, entre totes i tots vam tenir clar que havia de prevaldre el model participatiu i igualitari per edificar el nostre model de revista. Que qui s’hi impliqués havia de tenir les portes ben obertes per proposar i fer lliurement el que volia o podia, com si fos un més. Tots havíem de remar junts. Tant s’hi val si era d’una tendència o d’una altra, si era del poble o de fora vila, si era més Hippy o més Mod. Amb aquest esperit plural i obert, any rere any i número a número, hem anant aprenent a treballar junts i a consolidar-nos com revista de la qual n’estem orgullosos. Lo Pedrís no va néixer del no res sinó que entronca amb altres butlletins d’informació del poble que ens precediren, però mai ha volgut perdre l’ànima primigènia que ens va aglutinar quan començàvem. Perquè com bé deia el Pep en el seu primer editorial:

“Aquests fulls que ara teniu a les mans són el fruit de les inquietuds de molta gent del poble que han volgut tirar endavant aquesta iniciativa. Lo Pedrís és un lloc de trobada, on la gent diu la seva (...) Volem un diàleg obert i plural, i que se’n parli a casa. Volem sortir de nou a Lo Pedrís per continuar reflexionant, xerrant i perquè tots i puguem dir la nostra”

Pep, apreciat amic nostre, ha plogut molt des que vam començar junts. Entre tots hem compartit mil feines, reunions, venut molta loteria, escrit molts fulls... Les filles i els fills s’han anat fent grans. Hem anat perdent companys pel camí i n’hem incorporat de nous perquè les persones, les coses, els temps... són canviants. Malgrat tot, aquell projecte comú continua endavant com tu somiaves enarborar, des del principi. Si pel camí perdem l’esperit col·lectiu, tolerant, crític... i l’entusiasme que ens va aplegar, caldrà plantejar-se si val la pena continuar o bé cremar-ho tot per ressorgir de les cendres i fer foc nou.

Sigui com sigui, ara ens has deixat orfes del teu editorial i sense l’escalf i l’alegria de teva Companyia Il·limitada,  i ens colpeix profundament. Estiguis allà on estiguis, volem imaginar-te dalt d’un escenari, enlairat i immens, a través del qual poguéssim veure’t de nou, amb aquells ullets riallers que ens reconfortaven l’ànima. I parar l’orella per escoltar-te altra vegada, mentre alces la veu, content i feliç de recitar aquells versos que ens emocionaven i que feien sentir-nos orgullosos i agraïts d'haver-te conegut.
 

In Memoriam a Josep De Las Heras Juanpere, amb tot l’afecte.   

Arxius adjunts
Adobe Acrobat DocumentLOPEDRIS_75.pdf (pdf 16 Mb)

Pitxi Garcia




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...