Editorial - Butlletins | Revista 15

Lo Pedrís 15 (abril 2004)

Editorial

Com nostra és la intenció de ser plurals, aquesta vegada volem presumir de singularitat per a comunicar als nostres lectors (una vegada més!) l’única raó de l’esforç que l’equip de redacció (és clar, cada membre de la redacció en la respectiva tasca assignada) brega a cada nou número de Lo Pedrís. El primer alè de la revista que teniu a les mans no va servir per gaire cosa més que per dibuixar-ne la portada, l’encapçalament, el format o el títol. En efecte, això va resultar massa fàcil! Va fer falta, probablement, arribar al tema clau, origen i destí de la substància pròpia d’aquesta publicació, per començar a topar entre naltros, futur aleshores i actual equip de redacció. Lo Pedrís havia de ser aperturista, comprensiu, amatent a la modernitat, compromès amb la cultura, rigorós amb la llengua, suficientment ambiciós amb la qualitat i, però, sobretot plural. Dubtes i maldecaps enfrontats amb les diferents opcions que es van plantejar van quallar i prendre la forma que actualment ha acabat perfilantse entre aquests primers quinze números de Lo Pedrís. El desig de ser plurals naixia de la pròpia necessitat de supervivència! Sense la possibilitat de la no-negació a cap opció o veu la revista no tenia raó de ser! Ben cert és que havíem de proposar unes regles del joc, com a obligada proposta per tal d’establir i assentar un fair play al qual fer esment en aquells casos en els quals aquella pluralitat es veiés
sobrepassada o burlada d’alguna manera (signatura obligada, individualització i identificació de l’autor amb l’opinió aportada en contraposició amb la d’un grup polític, d’opinió o de pressió, etc.) El que no podíem imaginar ha estat, però, que aquesta idea de pluralitat (per no dir varietat, multiplicitat, diversitat o heterogeneïtat) pogués en algun cas particular girar-se en contra nostra. Tot el contrari: el nostre desig ha estat, des del primer moment i l’hem mantingut, la participació universal, per damunt del rigor de la qualitat, més enllà de la vergonya i deslliurat de les inconveniències que ens poguessin causar aquells que ho troben tot malament per norma! Lo Pedrís no és el feu o el castell d’una àvia que és a tots els fregats, d’un ximplet que s’entesta a fer pamflets pretesament còmics, d’un reaccionari defensor dels adoquins o de qualsevol altre membre de l’equip de redacció que el condueix. Lo Pedrís mai ha tancat (ni ho pensa fer!) cap porta a cap forma de col·laboració ni ha passat per damunt de cap opinió que s’hi hagi reflectit (més enllà de l’extensió de l’escrit, la repetició de l’autor
o l’aplaçament de la publicació per a números posteriors). Lo Pedrís no pretén passar pel damunt de ningú ni de res, només vol ser al costat de tothom que ho vulgui, aquest és el nostre veritable objectiu! Per això, una vegada més, instem amb aquestes paraules a la participació (com més plural, millor), a animar-nos mútuament i a gaudir del goig de llegir-nos i escoltar-nos en tots aquells àmbits que (més o menys) ens poden interessar, ja sigui per aprendre’n, per criticar-ho, per riure o per emocionar-nos.

Arxius adjunts