Articles | Revista 4411/05/2011

L'escàndol de les mútues patronals

La majoria de la ciutadania no coneix ni està informada sobre les Mútues Patronals d'Accidents i Malalties laborals, que tenen un enorme poder. Les seves decisions afecten el benestar i qualitat de vida de la majoria de la població treballadora al país. Són mútues establertes per compensar les famílies dels treballadors que moren en accidents laborals, o queden incapacitats temporal o permanentment com a conseqüència d'aquells accidents, o emmalalteixen com a resultat de causes laborals. Es financen amb aportacions empresarials que, en realitat, són aportacions basades en les rendes del treball originades a l'empresa. Les quantitats que aquests mútues manegen són enormes. El 2010, la diferència entre els ingressos i les despeses va ser la impressionant xifra de 5.000 milions d'euros. Aquests fons són gestionats per representants del món empresarial que són també els que, en la pràctica, gestionen els criteris de compensació als treballadors i el criteri de definir si les causes de la mort, d'incapacitat i / o malaltia són laborals o no. És aquesta capacitat de definició la que els dóna un enorme poder, que fins fa molt poc no s'ha qüestionat. Aquestes mútues assenyalen que no són elles, sinó l'Estat, qui defineix aquests criteris. Segons ells, el que la mútua fa és merament aplicar la normativa oficial. La realitat, però, és molt diferent.

Com a resultat d'aquest poder, Espanya es troba en una situació única en els països de l'OCDE (el club de països més rics del món): la de no haver tingut cap mort a causa d'una malaltia per causa laboral el 2000, el 2001, el 2002, el 2003 i el 2004. I el 2005, per primera vegada, tres persones segons les xifres oficials aportades per aquestes mútues van morir per malalties laborals. Aquest nombre no ha variat des de llavors. L'any 2009 continuaven sent tres. Cap altre país de la OCDE es troba davant aquesta situació de subregistre tan important de mortalitat a causa de malalties laborals. És una situació que pot i s'ha de definir com escandalosa.

En realitat, és molt fàcil calcular el nombre de morts que Espanya té com a conseqüència de malalties adquirides en el lloc de treball. Aquestes dades es poden obtenir extrapolant l'experiència en altres països amb poblacions laborals semblants que tinguin condicions de treball semblants a les existents al nostre país. Segons el Grup de Recerca de Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra, a Espanya es moren al voltant de 14.000 homes i més de 2.000 dones per malalties contretes en el lloc de treball. Cada any hi ha 9.400 morts de càncer, 3.600 morts de malalties cardiovasculars i 1.700 morts de malalties respiratòries causades en el lloc de treball. I cap (repeteixo, cap) d'elles apareix en el registre oficial de morts de causa laboral d'aquestes mútues, que són les que subministren aquest tipus de dades.

Això vol dir que les mútues no paguen les compensacions degudes als familiars dels morts, aconseguint un estalvi i uns beneficis clarament exuberants. Tot i que es defineixen com a entitats sense afany de lucre, els ingressos entre els dirigents i gestors d'aquestes mútues, així com els pagaments per dietes complementàries, estan entre els més alts en el mutualisme espanyol.

Una mica semblant passa amb les malalties laborals, que a penes es registren en aquests mútues. Només es registren 30.000 casos anuals, la immensa majoria d'ells lleus i sense baixa. Les xifres reals, però, són molt més grans: prop de dos milions de persones pateixen malalties laborals (un 9% dels treballadors i un 13% de les treballadores). De nou, l'estalvi de les mútues, basat en aquest subregistre, és enorme. La seva taxa de beneficis depèn d'aquest subregistre i a això dediquen una gran quantitat de recursos: advocats, "experts" laborals i altres que constantment i diàriament testifiquen en els tribunals negant la causa laboral de les malalties i de les morts. Lamentablement, no hi ha hagut cap canal de televisió públic o privat que hagi fet un reportatge crític d'una de les pràctiques més escandaloses existents al nostre país.

Aquesta situació no és només injusta per als morts i els seus familiars, així com per als pacients d'aquestes malalties, sinó també per a la ciutadania en general, ja que és aquesta la que paga els impostos que financen a través del sistema públic sanitari les cures d'aquestes malalties, quan en realitat haurien de ser pagats per aquestes mútues. Una xifra que pot donar una idea d'això és que el 18% dels malalts hospitalaris (estimació molt conservadora de l'Observatori Social d'Espanya) tenen malalties laborals. El cost pel servei públic sanitari d'atendre a aquests i altres malalts per causes laborals representa un 14% de tota la despesa sanitària (xifra que, de nou, és molt conservadora, ja que és més que probable que arribi al 20%). Si es corregís aquesta situació i les mútues patronals paguessin aquesta quantitat al sistema públic sanitari, l'Estat i el Govern de la Generalitat es podrien haver estalviat les retallades del 10%.
Passarà? No és probable. Per què? Per la mateixa raó que l'Estat no ingressa els 76.000 milions d'euros a l'any a causa del frau fiscal. La resposta a ambdues preguntes és l'enorme influència que els grans poders fàctics entre els quals destaquen la banca, les companyies d'assegurances i les mútues patronals, així com el món de les grans empreses tenen sobre l'Estat (sigui aquest central o autonòmic ). Així de clar.

Jobo



+ Publicar el meu comentari