Esports | Revista 4604/11/2011

L’ESCALFAMENT ESPORTIU

La pràctica de qualsevol esport, significa l’augment de les demandes sobre les capacitats del nostre organisme tant físiques, com psíquiques, i fisiològiques per aconseguir la màxima rendibilitat de les seves qualitats físiques bàsiques com la resistència, la flexibilitat, la força, i la velocitat. Aquest esforç què es dóna de manera puntual durant el desenvolupament de l’entrenament o la competició, no pot tenir lloc de manera sobtada. Si estimem i respectem mínimament el nostre cos, i ens volem estalviar lesions i altres problemes de salut, o de rendiment esportiu, cal evitar passar d’un estat de repòs a un estat d’alta demanda física sense passar per una fase intermitja, de preparació, a la que anomenem “escalfament esportiu”.

L’escalfament esportiu consisteix en la realització, abans de començar una activitat física d’intensitat mitjana o alta, de diferents exercicis què basant-se en la capacitat del moviment per produir calor, ens predisposa per al treball tant físic com psíquic. Ens ajuda a preparar-nos per l’esforç augmentant d’una manera progressiva la freqüència respiratòria, el què farà que l’aport d’oxigen a la sang sigui més elevat. Augmentant també progressivament la freqüència cardíaca, amb el què tant l’oxigen, com els nutrients, arribaran més ràpidament als teixits on es necessiten, sent també més ràpida i efectiva la retirada de CO2, i productes residuals. Amb l’escalfament també prepararem l’elasticitat de músculs, tendons, lligaments, etc.. per prevenir un gran nombre de lesions de l’aparell locomotor, i contribuirem a la millor i, més ràpida recuperació a l’esforç posterior a l’activitat física.

En general podem dividir l’escalfament en dues fases, una primera de general, i una segona d’escalfament específic.

L’objectiu principal de l’escalfament general, és preparar el cos de forma global incidint poc a poc en les parts del cos o en les funcions sobre les què l’esport que practicarem hi té més incidència. Tot i que es pot allargar segons el tipus d’esport i el moment de la temporada, de manera general ha de durar entre 10 i 30 minuts. Hem de tenir en compte que començarem d’una manera molt suau i que anirem augmentant la intensitat progressivament.

Com a part de l’escalfament general podríem incloure tres tipus d’exercicis, els estiraments dels principals grups musculars, les mobilitzacions de les grans articulacions i de les més implicades, i una sèrie d’exercicis globals i inespecífics com a salts, petites curses...

En quant a l’escalfament específic, tal i com el seu propi nom ens indica, dependrà i serà diferent segons l’esport que hem de practicar ja que va dirigit de manera particular a preparar el nostre cos per a la realització concreta d’un esport determinat. Per il•lustrar mínimament aquest tipus d’escalfament, i a mode d’exemple, citaré diferents exercicis que es poden realitzar a mode d’escalfament específic en diversos esports com ara la natació, la cursa, el futbol, i el bàsquet.

- Natació: Nedar durant uns 10 - 20 minuts de manera lenta incidint en l’estil en el que s’ha de realitzar la prova, realitzar diversos esprints, i finalitzar amb la realització d’una sèrie d’estiraments específics.

- Cursa: Córrer durant uns 10 – 15 minuts augmentant la intensitat de manera progressiva, i finalitzar amb la realització d’una sèrie d’estiraments específics generalment centrat en la musculatura de les cames.

- Futbol: Realitzar uns 10 minuts de cursa amb canvis de ritme, de direcció, i de sentit, i incloure passades de pilota i xuts. Estiraments.

- Bàsquet: Durant uns 10 – 20 minuts, realitzar carrera d’intensitat progressiva, incloent-hi canvis de direcció, de ritme, salts, moviments de braços, llançaments a cistella, entrades, i agafar rebots. Estiraments.

En moltes ocasions l’escalfament es vist per l’esportista com a una càrrega addicional de la qual es pot prescindir, però no ens auto-enganyem, aquesta percepció és més habitual als esports d’equip on les mancances d’un membre poden ser suplides o amagades per l’acció de la resta de membres. Els esportistes què practiquen els esports individuals on l’èxit o el fracàs esportiu depèn únicament de la preparació personal, en són més conscients de la importància real què un bon escalfament té per a la realització de qualsevol pràctica esportiva, tant per a evitar possibles lesions o altres problemes de salut, com per millorar el rendiment i la projecció esportiva individual però també d’equip.

Pep Chaparro



+ Publicar el meu comentari