Recerca - Casos i coses | Revista 65

Les nostres fonts: La font de la Teula

ALBÚM FOTOGRÀFIC: LES NOSTRES FONTS

N. 3 - LO PEDRÍS, núm. 57, octubre 2014: La Font de la Teula.

La font de la Teula no apareix documentada dins del catàleg de Fonts que va ressenyar Albert Manent en seu llibre sobre la Toponímia de Vilaplana i del seu terme, editat en el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XXXIII-1969-1970. I tampoc se’n fa cap menció al Catàleg de Masies i béns a protegir del terme de Vilaplana i La Mussara que va editar l’Ajuntament a l’any 2007. Tot i així, pensem que és una font prou coneguda pels nostres habitants. Sobretot per part dels caçadors, caminadors i pagesos del poble. Possiblement, per aquest motiu vam voler recuperar la seva imatge a la contraportada de Lo Pedrís número 57 que vam editar l’octubre del 2014.

En relació a la seva ubicació geogràfica cal assenyalar que La Font de la teula està situada al camí dels Garrigots pujant a ma dreta i ja passats tots els camps de correu d’aquesta partida de terrenys en direcció cap al camí dels Masos per damunt del riu o barranc dels Garrigots. Es troba on comencen les primeres cingleres de pedra roja de les muntanyes que voregen la nostra vila i abans d’arribar a la Font del Pistol.

Fa uns quants anys que l’Antonio Galindo, un veí de Vilaplana, tenia cura de la Font de la teula ja que la seva finca, majoritàriament d’avellaners, estava a prop d’aquesta doll d’aigua, segons ens va explicar en Joan Huguet Ferré de Cal Moreno.

A causa de la forta sequera que estem patint últimament, no sé si a dia d’avui, finals d’estiu de 2106, a la font de la teula encara hi raja aigua, però sí que acostuma a brollar-n’hi quan baixa el riu en èpoques més plujoses. Jo encara la recordo, crec que era a principis dels 80, quan conreava un tros familiar anomenat el Garrigot, de quan hi havia una teula vermellosa a la font perquè si pogués beure bé . Possiblement és per aquest motiu que se la coneix popularment per aquest nom. La font se la pot reconèixer visualment per les pedres calcaries, entre blanquinoses i grisoses que la circumden i des d’on surt per sota un lleuger rajolí d’aigua fresca i bona.

Actualment, i des de fa una colla d’anys, el Daniel Virgili Juanpere ajuda a conrear la partida de terra dels Garrigots del seu sogre Antonio Galindo que, com explicava més amunt, està tocant a la font de la teula. Ell, em va explicar que, de tant en tant, quan veu que la font està bruta o no raja , va a netejar-la de la brossa o de les males herbes que la puguin taponar. La qual cosa penso que és bon motiu per agrair-li la seva tasca públicament.

A finals d’aquest setembre de 2016, vaig voler visitar la font de la teula. I vaig poder comprovar in situ que li segueix brollant un fil d’aigua petit però constant, tot i l’escassetat de pluges que hem patit enguany. Aquesta font encara conserva a la part de dalt, on hi ha el primer doll d’aigua, tres o quatre teules vermelloses, esquitxades pel damunt de calç blanquinosa, que es mantenen en bon estat i que serveixen per fer-li els honors i conservar-li el seu antic i bonic nom de la TEULA. A la part de baix, i entre dues pedres en forma de cova, hi ha introduït un petit tub de goma negre del qual hi surt el raig d’aigua per a poder veure-hi de forma més pràctica . Les fotos que acompanyen aquest article, així ho testifiquen.