Assaig | Revista 2525/09/2006
Les cròniques endiablades del Pep Pelat (VIII)
La noblesa, com a classe o estament és aquell grup social que gaudeix de peeminències hereditàries. Hom pot accedir a ser noble bàsicament de dues maneres: que sia ennoblit pel rei o que el privilegi li vingui d’origen. Això no té a veure amb si el subjecte en qüestió és susceptible d’experimentar sentiments baixos o mal dits “plebeus”, altra cosa és posseir un cor noble. També poden ser nobles un corser, un ca, una au de presa, alguns metalls, algunes fustes; fins i tot alguns gasos (només alguns, fffffff... ) És, nogensmenys, curiós que fins i tot hi ha parts del cos humà (a més del cor ja citat) que també són nobles i d’altres que són del tot plebees (o poc decents). Així, per exemple el cervell també és un òrgan noble, els pulmons jo diria que també. Pel fetge i la melsa ja no posaria les mans al foc, per no citar la pròstata, del tot qüestionable. En les extremitats ja cal anar a pams. Els pits de les dones també són nobles, però només quan fan la seva funció nutritiva. Tota la resta d’òrgans (vagines, penis, anus, testicles, etc) són les parts baixes del cos i no mereixen la consideració de nobles, més aviat són parts indecents perquè estan relacionats amb els baixos instints (ja em perdonareu, sóc una mica antic, jo...)
Però no ens n’anem per les branques perquè el que volia és fer una reflexió sobre l’origen de la classe social que ens ocupa i la manera que interacciona amb les altres. Parlàvem de la noblia de les persones, no com a qualitat moral sinó com a condició innerent pel fet de pertanyer a l’estatus que li confereix aquest valor. Ja hem dit que la noblesa es pot adquirir de diverses formes, però qui té la facultat d’atorgar-la, apart de la bragueta, és el rei. Per això un servidor no es deix ensarronar amb facilitat. Només reconec com a nobles aquells que ostenten el privilegi des d’abans del segle XVIII. Des d’aleshores s’han produït nombroses alteracions i les sangs -com tot o quasi tot- estan molt adulterades i es continuen adulterant, si no, fixem-nos amb la princesa d’Espanya, ben plebea ella. Només això ja em dóna arguments per ésser republicà, i, si per aquelles coses de la vida (ja sé que és improbable) se’m volgués ennoblir, posem per cas per pagar-me algun favor i se’m concedís un títol nobiliari, com ara “Baró de les Valls” o “Marquès dels Camps de Vaques” o “Compte de Mascabrers” tant sols ho acceptaria si la Cúria en donés el vistiplau, perquè la noblesa, no ens n’oblidem, és, pel damunt de tot, una gràcia divina.
A la societat estamental, però, hi havia un grup que pesava més que la noblesa, a saber: l’Església. És un grup que ha anat perdent poder des de fa un parell de segles, però encara n’ostenta, això és evident. També en diem clergat, i més popularment, “clero”. En un sentit més ampli i obviant les convencions, a mi m’agrada anomenar-lo “classe sacerdotal” perquè l’expressió és atemporal, interconfessional i connecta amb les societats tribals i amb tota una infinitat de grups sectaris, sincrètics i estrafolaris. Ara, si les preeminències hereditàries de la noblesa tenen origen en les armes i, doncs, en el valor (després arribà la gràcia divina) ¿quin origen tenen els privilegis sacerdotals? Resposta: la intel•ligència, un bé escàs, per cert, un privilegi a l’abast d’uns pocs combinada amb l’oportunisme. Els poseïdors de aquest “bé de déu” dominaran el món, de fet el venen dominant gairebé des de la Caverna. ¿Que com se’n surten? és molt senzill, bàsicament és tan senzill com la negació de la mort. Per cert, fa molts anys que l’espècie humana té ben assumida la noció de la mort. La mort forma part de tota cultura, n’és part essencial i li confereix uns trets personalíssims. La mort, amb totes les variants possibles marca fets diferencials en cada poble, en cada cultura, en cada civilització. La mort es tracta des de diverses vesants i s’interpreta de distintes maneres. La mort té mil cares diferents, la més amable de totes, per un servidor, és la humorística, perquè treu ferro a un plat massa fort, tant que destroça qualsevol païdor. Així, sempre m’han sabut fer gràcia el “pàssiu bé senyor Casals” -tot xocant-se la mà a sí mateix just abans del traspàs- o el “Ja em perdonareu que no m’aixequi”, l’epitafi de la tomba d’en Groucho Marx.
Reduir tota aquesta riquesa temàtica al mite i a la fàbula no és fàcil, a més d’intel•ligencia es necessita un gran poder de seducció. Una seducció complexa, una seducció basada en part en les promeses d’una altra vida, l’eterna, l’autèntica, el retorn al Tot si el plantejament és panteístic, (o a l’U que plantejava F.V. Foix) i en part a tot un conjunt d’elements rituals, manipulacions històriques i components estètics que conjuntament amb la opulència fan un efecte devastador sobre els miserables i acovardits mortals. Aquesta seducció s’ha anat bastint lentament, amb mil històries entremig, però amb tanta força que pot arribar a situar aquesta ideia tant simple (negació de la mort) a la base de les civilitzacions. D’ací a assolir el poder hi va un pas. La gràcia, però, és conquerir poder i preservar la pell ensems, ben al contrari de la noblesa, que en el seu origen l’arriscaren perquè l’obtingueren per les armes-. És la màxima expressió del “nedar i guardar la roba”. Tot això suposà ser més poderós que la noblesa, sense necessitat d’emprar armes convencionals, cosa que no exclou, és clar, que els poders seglars les posin al seu servei o que exercitin el terror. És el poder del “Rex mundi”, ben conegut pels malhaurats i poc recordats bons homes i bones dones, als quals, des del vertigen dels segles reto, per la part que com a catòlic em toca, el més sentit homenatge perquè van ser esborrats del mapa de la manera més cruel i injusta pel poder de les armes de la noblesa gavatxa al servei de l’Església catòlica i de pas ens mataren un rei a Muret (i ens excomunicaren també) que és com dir banyuts i pagar el beure.
Amb tot això hem fet cap a la plebs, o la classe hereva d’aquell estament a les costelles del qual confluïa tot l’esforç fiscal que requeria la manutenció de l’absolutisme monàrquic i del clergat fins a les acaballes del segle XVIII. De fet, això encara és així però està canviant. La corona espanyola encara està finançada per la plebs però a l’any que ve l’Església haurà de pagar l’IVA i s’haurà de finançar amb l’aportació voluntària dels contribuents, amb les donacions dels fidels i de l’èxit de les seves finances. No vull ser alarmista però jo els aconsellaria que no es confiïn, que facin ús de la seducció i d’aquella intel•ligència que déiem, altrament els fotran el pa del cistell, vet-ho allà...
Lo Pep Pelat
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
29/04/2025Actualitat on line
29/04/2025Actualitat on line
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer
2....
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
2023
Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre
Salvador...
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril
2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny
3. Marina Mestre...
13/01/2025La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada
Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques!
Volíem fer un petit discurs, ja que...
13/01/2025Passatemps, Portada
13/01/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
13/01/2025Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
13/01/2025Recerca, Cuina, Portada
S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
13/01/2025La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada
20 CURSOS D'ESCOLA
Raúl i Conxi
Per començar a parlar-vos...
13/01/2025Història, Història local, Portada
Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
13/01/2025Què passa, Esports, Portada
Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
13/01/2025Opinió, Articles, Portada
PUJA
La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
El diumenge, 27...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
13/01/2025La nostra gent, Records, Portada
La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
13/01/2025Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
12/01/2025La nostra gent, Homenatges, Portada
Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
10/01/2025Què passa, Esports, Portada
Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
10/01/2025Recerca, De cinema, Portada
Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
10/01/2025Història, Masos, Portada
L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...