Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 18

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (I)

“Never send to ask for whom the bell tolls, it tolls for you” John Done, poeta britànic del S.XIX, que traduït vindria a ser: “No preguntis mai per qui toquen les campanes, toquen per tu”.

Hemingwey va utilitzar aquests versets com a epitafi per la seva novel·la “Per a qui toquen les campanes” Al final, avorrit i malalt es va suïcidar, va desertar de la vida o es va aplicar l’eutanàsia, ves a saber...

Qualsevol d’aquestes distintes maneres de dir-ho menen al mateix desenllaç: el de llevar-se la vida un mateix. Si els qui opten per aquesta manera d’anar-se’n restessin amb els vius una temporadeta potser serien detinguts i jutjats per homicides, car la vida que s’han llevat, segons com es miri, no els pertanyia en realitat. D’acord amb la tradició catòlica i els mandats de l’Església la vida només la pot llevar qui l’atorga, és a dir, Déu.

Si l’executor actua per encàrrec la cosa és ben diferent perquè l’homicida resta viu i sí, que se’l pot jutjar, mal sigui pel fet d’ajudar algú a donar el pas definitiu perquè tot sol no se’n sortiria –obviem la cita d’en Sampedro perquè vull fugir dels tòpics i no vull utilitzar cap mort per a suplir qualsevol pobresa argumental–

Hi ha pocs països que s’hagin atrevit a legislar sobre aquesta matèria –l’eutanàsia- perquè és espinosa. Però ¿per què és espinosa? Doncs perquè a la nostra civilització hi ha un percentatge de creients catòlics (i d’objectors no catòlics) que seguint les directrius vaticanes (o de la seva consciència) s’hi oposen frontalment. ¿I d’on ve aquesta oposició tan ferma? Aquí confesso que em sento una mica perdut. El que no he pogut trobar a l’Evangeli és un referent prou vàlid que impulsi a la condemna aferrissada de l’eutanàsia. Sí que Jesús digué: “Jo sóc la llum i la vida” i que se sàpiga no la va aplicar mai, però és que ell tenia la facultat de sanar, hauria estat ridícul que l’hagués aplicada. A més, Jesús era un home cultivat, no hi ha cap dubte, no sabem gairebé res de la seva vida anterior a la coneguda com a pública, perquè els evangelis canònics no en parlen i els apòcrifs són menys creïbles que els canònics, però no tinc cap dubte que era un home culte, probablement va viatjar, va tenir contactes amb el món oriental i va beure d’aquelles fonts i també podia haver adquirit coneixements de l’antiga Grècia que com és sabut era un poble preocupat pel coneixement però també per la moral.

Al segle V a. c. Hipòcrates exigia als metges que s’havien format a la seva escola que juressin un protocol (o codi ètic) abans d’exercir com a tals; el coneixem com a jurament hipocràtic, el qual, com calia esperar, no passa per alt el problema dels malalts terminals i no deix aquest assumpte al descobert. En un dels punts d’aquest protocol el nou metge havia de jurar que no donaria verí a ningú, per més que li demanessin i en un altre que no utilitzaria el ganivet, però també afegia que això ho deixaria per a altres que se n’ocupen. És més que probable que Jesús conegués l’existència d’aquest protocol, però no ho sabem perquè l’Evangeli no en parla. Sí que sabem que era sensible al sofriment de les persones i, de fet, part de la seva obra es va basar en alleugerar-lo. En tot cas, en no tenir una condemna explícita per part d’ell, no sabem què en pensava exactament, tanmateix podem deduir que aquesta pràctica no l’escandalitzava, per tant, qui vulgui condemnar que condemni però en aquest cas no sembla raonable de fer-ho en nom de Jesucrist.

¿Què ens queda? Els Pares de l’Església, que han estat els intèrprets oficials de la paraula de Jesús, però no perdem de vista que es van atribuir ells mateixos el do de la infal·libilitat papal per obra de Lleó I el Gran en el S.V. Més endavant el papa Joan XXII (s. XIV) va derogar aquesta prerrogativa, qualificant-la d’obra del diable i no va ser fins mitjans del s. XIX, per obra del papa Pius IX, que es redefiní la infal·libilitat papal en el concili Vaticà I, reduint-la a l’àmbit estrictament dogmàtic, I no cal anar més enllà, cal reconèixer el dret de l’Església a dictar normes als seus fidels en matèries de fe, de disciplina i de moral, més faltaria...

Des del punt de vista de la moral seglar o laica, només podem dir que és una matèria legislable i que, malauradament és d’aquells assumptes que, traduïts en projecte de llei i debatut en un parlament, el seu reeiximent dependria no només de la composició política de la cambra en aquell moment. Si hi hagués majoria de parlamentaris de “tradició cristiana” no seria possible la seva aprovació, però tampoc no estaria assegurada amb una altra composició. Les lleis del divorci i la de l’avortament no presentaven càrrecs de consciència importants i, doncs, només va caldre una aritmètica parlamentària favorable per fer-les realitat. Ara el cas és diferent i, fins ara, cap grup no ha presentat un projecte en aquest sentit, i no és per casualitat.

El que sorprèn és que per oposar-se a qualsevol llei progressista els conservadors ho facin en nom de la seva ascendència cristiana perquè Jesús podia ser qualsevol cosa, però encara no m’he trobat ningú que s’hagi atrevit a qualificar-lo de conservador, i, tanmateix, n’era...! (“Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei”, Lc 16, 17) i jueu, també.

També hem de dir que entre seglars i laics hi ha molt de recel a l’hora d’afrontar aquest assumpte, i aquest recel té origen en la por. Quan hom s’enfronta amb allò transcendental és assaltat per dubtes, perquè s’enfronta amb allò desconegut i també, és presa de la por. Però la por és quelcom que s’ha de combatre, per bé que en mesura, perquè si la perdéssim del tot ens convertiríem en temeraris i ens podríem estavellar. Aristòtil deia –no puc evitar d’anar a raure a les arrels clàssiques o judeocristianes- que entre la covardia i la temeritat hi ha una virtut inestimable: el valor.

I segurament que la clau la tenim aquí. Creients i no creients coincidim tots en un punt: ens horroritza el sofriment, més que la mateixa mort. També coincidim en que combatre el dolor és lícit. També coincidim i acceptem mesures com l’administració de narcòtics en malalts terminals tot i sabent que els escurcen la vida. I també, diria jo, en l’aplicació de l’eutanàsia passiva (que de fet ja es practica). El que ens separa és una qüestió de grau, però en el fons volem el mateix, estalviar-nos patiments.

Tornant a Grècia també citaré un home d’un tarannà molt pragmàtic que es deia Epicur (S.IV-III aC.), que va fer escola, l’Escola Epicúrea, i ensenyava als seus alumnes que per por als déus no s’ha de deixar de fer res i que la mort no és quelcom que ens afecti, perquè quan ella és nosaltres ja no hi som.

Finalment, en nom del progrés responsable, no ens escandalitzem per raons dogmàtiques, perquè com hem vist, quan ens atrevim a profunditzar, i a aplicar la raó lliurement, trontollen els fonaments de qualsevol fe, per arrelada que estigui i sigui del caire que sigui. De fet, creients i laics ens hem de situar al costat de la vida, de la vida digna, de la vida de qualitat, i no la sobrevalorem, sisplau, més que en la seva justa mesura perquè la “VIDA” així, en majúscules, és un bé suprem, però la vida miserable és una condemna injusta i horrorosa. Tard o d’hora s’haurà d’afrontar el problema legalment. Un ampli consens seria el desitjable per tal de fer una bona llei, amb una condició sine qua non: que no sigui d’aplicació obligatòria per a ningú.






Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...
Opinió, Articles, Portada

Perquè la Marató sigui diària

Bum, Bum, la Marató sempre batega. Batega per ajudar cada any unes persones diferents, uns...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

El dia 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència...
Opinió, Articles, Portada

Invisible

Què se n’ha fet d'aquells metges, infermeres i sanitaris que tant vàrem...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

"L'ALZINA RODONA", 50 anys fent Grup de Colònies

Al llarg d’aquest any hem celebrat el 50è aniversari del Grup de Colònies...
Què passa, Activitats, Portada

Taller de Cistelleria

Egrave;xit rotund del Taller de Cistelleria que vam fer a Vilaplana!!!! Tot va...
Opinió, Articles, Portada

És el Full Parroquial?

No sé si us ha passat a molts de vosaltres, però a mi, darrerament, quan llegeixo...
Entitats, Escola, Portada

Tallers Interactius en Anglès

Aquest curs, per segon cop, els alumnes de l’escola de Vilaplana reservem una tarda a la...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

Pelegrinació a Montserrat

Aproximadament, cap als anys 1949-1950, un bon grup de persones de Vilaplana van anar a fer una...