Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 18

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (I)

“Never send to ask for whom the bell tolls, it tolls for you” John Done, poeta britànic del S.XIX, que traduït vindria a ser: “No preguntis mai per qui toquen les campanes, toquen per tu”.

Hemingwey va utilitzar aquests versets com a epitafi per la seva novel·la “Per a qui toquen les campanes” Al final, avorrit i malalt es va suïcidar, va desertar de la vida o es va aplicar l’eutanàsia, ves a saber...

Qualsevol d’aquestes distintes maneres de dir-ho menen al mateix desenllaç: el de llevar-se la vida un mateix. Si els qui opten per aquesta manera d’anar-se’n restessin amb els vius una temporadeta potser serien detinguts i jutjats per homicides, car la vida que s’han llevat, segons com es miri, no els pertanyia en realitat. D’acord amb la tradició catòlica i els mandats de l’Església la vida només la pot llevar qui l’atorga, és a dir, Déu.

Si l’executor actua per encàrrec la cosa és ben diferent perquè l’homicida resta viu i sí, que se’l pot jutjar, mal sigui pel fet d’ajudar algú a donar el pas definitiu perquè tot sol no se’n sortiria –obviem la cita d’en Sampedro perquè vull fugir dels tòpics i no vull utilitzar cap mort per a suplir qualsevol pobresa argumental–

Hi ha pocs països que s’hagin atrevit a legislar sobre aquesta matèria –l’eutanàsia- perquè és espinosa. Però ¿per què és espinosa? Doncs perquè a la nostra civilització hi ha un percentatge de creients catòlics (i d’objectors no catòlics) que seguint les directrius vaticanes (o de la seva consciència) s’hi oposen frontalment. ¿I d’on ve aquesta oposició tan ferma? Aquí confesso que em sento una mica perdut. El que no he pogut trobar a l’Evangeli és un referent prou vàlid que impulsi a la condemna aferrissada de l’eutanàsia. Sí que Jesús digué: “Jo sóc la llum i la vida” i que se sàpiga no la va aplicar mai, però és que ell tenia la facultat de sanar, hauria estat ridícul que l’hagués aplicada. A més, Jesús era un home cultivat, no hi ha cap dubte, no sabem gairebé res de la seva vida anterior a la coneguda com a pública, perquè els evangelis canònics no en parlen i els apòcrifs són menys creïbles que els canònics, però no tinc cap dubte que era un home culte, probablement va viatjar, va tenir contactes amb el món oriental i va beure d’aquelles fonts i també podia haver adquirit coneixements de l’antiga Grècia que com és sabut era un poble preocupat pel coneixement però també per la moral.

Al segle V a. c. Hipòcrates exigia als metges que s’havien format a la seva escola que juressin un protocol (o codi ètic) abans d’exercir com a tals; el coneixem com a jurament hipocràtic, el qual, com calia esperar, no passa per alt el problema dels malalts terminals i no deix aquest assumpte al descobert. En un dels punts d’aquest protocol el nou metge havia de jurar que no donaria verí a ningú, per més que li demanessin i en un altre que no utilitzaria el ganivet, però també afegia que això ho deixaria per a altres que se n’ocupen. És més que probable que Jesús conegués l’existència d’aquest protocol, però no ho sabem perquè l’Evangeli no en parla. Sí que sabem que era sensible al sofriment de les persones i, de fet, part de la seva obra es va basar en alleugerar-lo. En tot cas, en no tenir una condemna explícita per part d’ell, no sabem què en pensava exactament, tanmateix podem deduir que aquesta pràctica no l’escandalitzava, per tant, qui vulgui condemnar que condemni però en aquest cas no sembla raonable de fer-ho en nom de Jesucrist.

¿Què ens queda? Els Pares de l’Església, que han estat els intèrprets oficials de la paraula de Jesús, però no perdem de vista que es van atribuir ells mateixos el do de la infal·libilitat papal per obra de Lleó I el Gran en el S.V. Més endavant el papa Joan XXII (s. XIV) va derogar aquesta prerrogativa, qualificant-la d’obra del diable i no va ser fins mitjans del s. XIX, per obra del papa Pius IX, que es redefiní la infal·libilitat papal en el concili Vaticà I, reduint-la a l’àmbit estrictament dogmàtic, I no cal anar més enllà, cal reconèixer el dret de l’Església a dictar normes als seus fidels en matèries de fe, de disciplina i de moral, més faltaria...

Des del punt de vista de la moral seglar o laica, només podem dir que és una matèria legislable i que, malauradament és d’aquells assumptes que, traduïts en projecte de llei i debatut en un parlament, el seu reeiximent dependria no només de la composició política de la cambra en aquell moment. Si hi hagués majoria de parlamentaris de “tradició cristiana” no seria possible la seva aprovació, però tampoc no estaria assegurada amb una altra composició. Les lleis del divorci i la de l’avortament no presentaven càrrecs de consciència importants i, doncs, només va caldre una aritmètica parlamentària favorable per fer-les realitat. Ara el cas és diferent i, fins ara, cap grup no ha presentat un projecte en aquest sentit, i no és per casualitat.

El que sorprèn és que per oposar-se a qualsevol llei progressista els conservadors ho facin en nom de la seva ascendència cristiana perquè Jesús podia ser qualsevol cosa, però encara no m’he trobat ningú que s’hagi atrevit a qualificar-lo de conservador, i, tanmateix, n’era...! (“Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei”, Lc 16, 17) i jueu, també.

També hem de dir que entre seglars i laics hi ha molt de recel a l’hora d’afrontar aquest assumpte, i aquest recel té origen en la por. Quan hom s’enfronta amb allò transcendental és assaltat per dubtes, perquè s’enfronta amb allò desconegut i també, és presa de la por. Però la por és quelcom que s’ha de combatre, per bé que en mesura, perquè si la perdéssim del tot ens convertiríem en temeraris i ens podríem estavellar. Aristòtil deia –no puc evitar d’anar a raure a les arrels clàssiques o judeocristianes- que entre la covardia i la temeritat hi ha una virtut inestimable: el valor.

I segurament que la clau la tenim aquí. Creients i no creients coincidim tots en un punt: ens horroritza el sofriment, més que la mateixa mort. També coincidim en que combatre el dolor és lícit. També coincidim i acceptem mesures com l’administració de narcòtics en malalts terminals tot i sabent que els escurcen la vida. I també, diria jo, en l’aplicació de l’eutanàsia passiva (que de fet ja es practica). El que ens separa és una qüestió de grau, però en el fons volem el mateix, estalviar-nos patiments.

Tornant a Grècia també citaré un home d’un tarannà molt pragmàtic que es deia Epicur (S.IV-III aC.), que va fer escola, l’Escola Epicúrea, i ensenyava als seus alumnes que per por als déus no s’ha de deixar de fer res i que la mort no és quelcom que ens afecti, perquè quan ella és nosaltres ja no hi som.

Finalment, en nom del progrés responsable, no ens escandalitzem per raons dogmàtiques, perquè com hem vist, quan ens atrevim a profunditzar, i a aplicar la raó lliurement, trontollen els fonaments de qualsevol fe, per arrelada que estigui i sigui del caire que sigui. De fet, creients i laics ens hem de situar al costat de la vida, de la vida digna, de la vida de qualitat, i no la sobrevalorem, sisplau, més que en la seva justa mesura perquè la “VIDA” així, en majúscules, és un bé suprem, però la vida miserable és una condemna injusta i horrorosa. Tard o d’hora s’haurà d’afrontar el problema legalment. Un ampli consens seria el desitjable per tal de fer una bona llei, amb una condició sine qua non: que no sigui d’aplicació obligatòria per a ningú.






Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots