Notícies | Revista 82

Les comarques del sud són el cul de Catalunya

Les comarques del sud de Catalunya són emprades per instal·lar-hi tot el que no es vol veure a la resta del territori. Nuclears, químiques, macroabocadors, pedreres, turisme de masses i de joc, centrals eòliques, solars; en el nostre país, són patrimoni quasi exclusivament tarragoní.

D'altra banda, les zones amb alt patrimoni natural i cultural són menyspreades i deixades sense protecció. És el mateix cas que les comarques lleidatanes no pirinenques.

A Tarragona hi ha tres parcs naturals, és tan cert, com que només es van declarar per no perdre unes eleccions, i que falta molt de terreny per protegir i promoure. No és casualitat, és la política emprada per facilitar la implantació del que no es vol a l'altra part del país.

Contradient les pròpies paraules, tots els partits que han passat pel govern de la Generalitat no han preguntat mai al territori sobre les instal·lacions que vol rebre, amb el vistiplau de l'alcalde de torn n'hi ha prou. Qualsevol mena de protesta, tant de municipis veïns com de moviments populars, són absolutament menyspreats i silenciats als mitjans de comunicació públics, o sia TV3. Tracte molt diferent reben a la Catalunya, podríem dir privilegiada.

Amb dos dies es desestima el fracking a la Cerdanya i el Parlament fa una llei prohibint-lo, una incineradora industrial al Berguedà és rebutjada immediatament, a l'Empordà diuen que no volen centrals eòliques i no tenen cap projecte, se'ls treu un abocador i apareix a la Ribera d'Ebre. Les autoritats tenen un tracte discriminatori vers nosaltres, només autoritarisme i manca de democràcia.

Se'ns apliquen pràctiques mafioses, decrets poc clars, amb poc temps de capacitat de resposta, i al Vedat del Pany, l'ariet que per segon cop s'empra per obrir les instal·lacions eòliques, s'utilitzen els tràmits de fa una dècada i ni tan sols es tenen en compte les mancances remarcades en el seu moment, per la no idoneïtat de la instal·lació, amb espècies protegides. Sense parlar d'obviar una Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), que s'estira la data de caducitat a voluntat. S'ha arribat al punt de la violència física i a la contractació de mafiosos per aturar les protestes.

A altres països i molt a prop nostre, a les Illes Balears, la producció d'energia renovable ha deixat de ser un monopoli de les grans empreses i una part o la totalitat de la inversió, va a càrrec dels mateixos consumidors. S'afavoreix la creació de centrals més petites i amb beneficis per la població local, a la vegada, les instal·lacions s'han de repartir per tot el territori, igualitàriament. S'ha escollit el pitjor model possible, el més impactant, el que crea més desigualtat, menys control i sense beneficis per als habitants. Tot per afavorir les grans empreses energètiques.

Ja només som una reserva d'espai, un lloc on col·locar les necessitats lletges i que no es volen veure prop de l'àrea més poblada del país, i del lloc on passen el seu esbarjo. S'ha de dir, que després d'una constant campanya de manipulació de la TV pública catalana. Es porta fent de fa molts anys, d'abans de les autonomies. Però que amb aquestes, i amb tots els partits que han governat, les polítiques han estat les mateixes.

Aquest cop, és més greu per la magnitud. No és una instal·lació localitzada a les immenses dimensions de les centrals eòliques, s'hi suma les ubicacions i l'altíssima visibilitat a llarguíssimes distàncies. De portar-se a terme, és privar de possibilitats turístiques a llocs com la Terra Alta, o la Ribera d'Ebre. Però potser és el que vol el govern, un competidor menys per la Catalunya maca. Més despoblació i, per tant, més possibilitat de noves instal·lacions no volgudes a altres llocs.

Tota aquesta desgràcia és un petit començament. Tard o d'hora es tancaran les nuclears; si tota la producció d'energia s'instal·la als mateixos llocs, l'objectiu del 2050 serà el final del món rural, de més de la meitat del país, cremat per la resta, un pedaç de Catalunya negra, deshabitada i pobra.

El tracte rebut del nostre govern, autoritari, mafiós i racista, mostra la seva indignitat. La mateixa que els membres dels partits de govern de les comarques afectades, que quasi mai es posicionen a favor dels seus habitants. No vull creure que totes aquestes persones només es preocupen dels seus interessos.

Els animem a revoltar-se, encara hi som a temps, no podem deixar que aquesta suposada transició energètica ens aniquili. No és només un problema de conservació, és sobretot un problema econòmic per la gent que hi vivim, i sobretot, un problema de dignitat.