La nostra gent - Entitats - Entrevistes - Escola | Revista 74

L’entrevista: històries de Vilaplana…

Els nens i nenes de la classe del Bosc Màgic volem saber coses de Vilaplana i hem volgut parlar amb la senyora Mercè perquè és la persona més gran del poble i en sap moltíssimes de coses!!! Li vam fer una entrevista. Aquí en tenim un trosset.

Bona tarda senyora Mercè, ens agradaria saber coses de Vilaplana i ens hem preparat unes preguntes.

ARUN: Quants anys tens?
MERCÈ: Casi 99 i mig. Faig els 100 el 7 d’agost.

JOSEP: com eren abans les escoles?
MERCÈ: Quan jo era petita vaig anar a tres escoles diferents. Eren molt diferents que les d’ara. En una escola no tenien taula i teníem un llibre per tot, com una enciclopèdia.

JOSEP: Sap per què va marxar la gent de la Mussara?
MERCÈ: perquè no tenien electricitat ni aigua.

PAULA: Has viscut alguna guerra?
MERCÈ: sí, quan tenia 17 anys. El Salvador va anar a la guerra i va salvar la vida dues vegades: la primera quan havien de creuar un riu i, es va esperar a fer-ho perquè no sabia nedar i va veure com el riu s’enduia els tancs, els camions i les persones riu avall i es van ofegar; la segona, una nit que va notar com li queia una pedra al peu i l’endemà, amb la llum del dia, es va adonar que era una bomba que no havia explotat.

LAIA: Hi havia més gent abans o ara al poble?
MERCÈ: Abans hi havia més gent. Venien gent del país basc a treballar de picapedrers. Al poble hi va arribar a haver 800 persones.

LAIA: Com eren els Nadals quan eres petita?
MERCÈ: Eren molt bonics. Fèiem el menjar al foc a terra i també fèiem el rastre per cridar als reis. Ens posaven els regals a les finestres.

SORAYA: Tens nets i besnets?
MERCÈ: Tinc dos fills, quatre nets in 1 besnet en camí.

ARLET: On vas néixer?
MERCÈ: Jo vaig néixer a Vilaplana. He viscut sempre a Vilaplana i una temporada a Reus.

ARLET: Vas ballar sardanes o fer castells?
MERCÈ: vaig ballar sardanes una mica perquè després de la guerra estaven prohibides. També estava prohibit parlar en català.

ELNA: hi havia algun hospital a Vilaplana?
MERCÈ: No, teníem un metge al poble. Per anar a l’hospital, havies d’anar Reus.

EÇKWE: Com eren abans els cotxes?
MERCÈ: Només hi havia tres cotxes i un autobús al poble.

MARC: com eren les botigues abans?
MERCÈ. Hi havia sis botigues abans i es venia de tot. Hi havia tres forns de pa, una peixateria, dues carnisseries i també hi havia una perruqueria i barbers. Aquí a casa meva hi havia una botiga. Aquesta casa té uns 300 anys.

MARÇAL: Com eren les festes majors del poble abans?
MERCÈ: Eren molt maques. La festa major era el 8 de setembre però l’any que vaig néixer van canviar de dia la festa major per poder anar a plegar les avellanes i ho van posar el 24 de setembre i és per això que em van posar de nom Mercè. Després es va acabar decidint que la data de la festa seria el 12 d’octubre, i es va decidir aquesta data perquè la gent pogués anar a plegar avellanes i no coincidís amb la festa major.

TOTS: Moltes gràcies per explicar-nos tantes coses de Vilaplana.
MERCÈ: A vosaltres per venir.