Literatura - Ressenyes literèries | Revista 80

LECTURA RECOMANADA

Avui vull aprofitar per fer una recomanació per a nens de 10-11 anys, però que al mateix temps és plenament disfrutable per a lectors adults. Molts cops ens queixem que avui dia no hi ha còmics d’aventures com els que es feien abans, que tots són superherois, violència, zombis, etc., però això no és del tot cert. Si un sap buscar, encara es troben còmics amb l’encant i la qualitat literària d’abans. Aquest és el cas de Bone, de Jeff Smith. Jeff Smith era un autor jove absolutament desconegut quan al 1991 va intentar que alguna editorial li publiqués el que seria la seva primera sèrie regular com a professional. No ho va a aconseguir i finalment va haver de fundar el seu propi segell per autopublicar-se. La sèrie es va editar en blanc i negre perquè no podia permetre’s el color, i les tirades dels primers números eren ridícules. Però va passar una cosa: que el còmic era molt bo i, a poc a poc, el boca a boca va fer que la sèrie aconseguís cada vegada més lectors, propulsant-la fins a convertir-se en tot un autèntic fenomen editorial independent. Des de 1991 a 2004 Smith va publicar 55 números en blanc i negre que conformen una única historia, i que després han estat reeditats en 9 volums recopilatoris que formen la Saga de Bone: primer en blanc i negre i més endavant amb un nou color supervisat pel propi Smith. Per suposat, el seu èxit ha fet que dita saga s’hagi publicat pràcticament a tot el món i en més d’una vintena d’idiomes diferents. No està gens malament per un modest còmic en blanc i negre que en el seu moment cap editorial va voler comprar.

Però què té Bone que la fa tan especial i tan atractiva alhora per nens i per adults? Podria dir-se que Bone agafa el millor dels clàssics literaris i d’historieta del segle XX i ho barreja de manera magistral aconseguint quelcom nou. Ah, i per suposat tenim també el dibuix d'Smith, que és una veritable delícia, influït notablement pel dibuixant Carl Barks (creador del Tío Gilito). Tot i que Bone no deixa de ser essencialment un conte de fantasia, també té tocs d’humor, si bé a mesura que avança la sèrie el to es torna més fosc. En un article, la prestigiosa revista Time va dir que la sèrie era tan absorbent com El Senyor dels Anells però molt més divertida, i la mateixa revista Time l’ha inclòs en la seva llista dels deu millors còmics de tots els temps. Per suposat, la sèrie ha guanyat premis per tot el món, inclosos molts d’Associacions de Pares i Mares. Com ja he mencionat anteriorment, la sèrie és recomanable per a tots els públics, adults inclosos; però si parlem de canalla, l’edat ideal per començar a llegir-la seria a partir dels 10-11 anys, ja que tot i que el dibuix pot semblar molt “cartoony”, això està fet de manera intencionada per part de l’autor, però la complexitat de la història a mesura que avança la sèrie fa que sigui més recomanable per nens de certa edat.

La saga està publicada a Espanya per l’Editorial Astiberri en nou volums a color numerats i també en tres volums en blanc i negre numerats molt més gruixuts. En els dos casos, es tracta de la mateixa història.

També està disponible a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. Per poder llegir-la sense haver de fer un dispendi de cop. Així els lectors potencials la poden tastar, i si els agraden els primers volums, pot ser un bon regal d’aniversari o de reis.