Premsa on line03/07/2006

L’art als espais públics

El diari El Punt publica un article d’opinió de l’escultor vilaplanenc Salvador Juanpere, en el qual reflexiona sobre l’instal.lació d’escultures als espais públics dels nostres pobles i ciutats:

”Reus i art públic”

“Pel que fa a la inclusió d'art en els espais públics, en els darrers temps hem assistit a una paradoxa: a mesura que aquest fenomen es popularitzava per ciutats i pobles, des de la teoria de l'art i l'estètica contemporània eren posats en qüestió els models actuals”

Opinió – Escultor

SALVADOR JUANPERE.

“Aquestes pàgines es feien ressò de la inauguració de l'escultura Estel•la Falç, que fou la guanyadora del I Concurs d'Escultura Pública convocada per l'Ajuntament de Cambrils. L'escultor vigatà i empordanès Enric Pladevall, autor de l'obra, feia unes reflexions en què, a part de lloar aquesta iniciativa municipal «poc habitual a Catalunya», afirmava la seva posició sobre el tema de l'escultura pública bo i qualificant-la de qüestió de «salut pública». Podríem estar-hi d'acord si partim de l'evidència que els ciutadans de qualsevol lloc ja tenen avui resolt el tema de la sanitat pública, i les qüestions estètiques referides a l'espai públic, a més de ser d'una tremenda relativitat, queden relegades a qüestions d'íntima sensibilitat dels ciutadans que vulguin sentir-se «funcionar» millor pel fet que a la seva ciutat hi hagi, o no, escultures escampades pels carrers.

Pel que fa a la inclusió d'art en els espais públics, en els darrers temps hem assistit a una sensible paradoxa: a mesura que aquest fenomen es popularitzava ostensiblement per ciutats i pobles, des de la teoria de l'art i l'estètica contemporània eren posats en qüestió els models actuals o el seu galopant anacronisme. Altres models de relació art-ciutat s'han assajat en els nostres temps, com ara el de site-sculpture i d'altres de més discrets, més radicals, més efímers i relacionals. Alguns –és cert– se situen per defecte en el terreny de la pura sociologia o de l'antropologia, però no deixen, en el millor dels casos, de ser feliçment sostenibles, de no deixar rastres, renunciant a produir baluernes fútils.

Pensem en algun exemple proper: ¿són una qüestió de salut pública, la darrera obra instal.lada a la ciutat de Tarragona de trenta-dos metres rampants de ferro, o la del president Companys amb les sabatilles tretes, o la de la torre castellera de bronze negre, totes elles situades a la rambla Nova?

Tot escultor que hagi tingut l'oportunitat de situar una obra pròpia a l'espai públic és responsable últim del grau de salubritat que aquesta pugui generar als ciutadans, però subsidiàriament ho és també el poder polític que en l'elecció i la presa de decisions conforma una manera d'ordenar i estetitzar ideològicament l'espai dels ciutadans.

L'escultor Enric Pladevall acabava les seves reflexions dient: «Vaig exposar fa molts anys al centre de lectura...», i afegia que la ciutat de Reus és una de les places on li agradaria que es pogués exhibir una de les seves escultures públiques. Independent que això sigui considerat, el seu desig és tot un signe que, més enllà de la geografia local, es percep la ciutat de Reus com un lloc d'identificació de l'estètica amb un ideari progressista.

I ara m'enorgulleix de ser-hi, d'haver rebut al seu dia la confiança per ocupar un espai de la ciutat de Reus. Un encàrrec que va afirmar la meva vocació i esperonar la meva exigència com a escultor. Es un risc i un privilegi haver intervingut a la mateixa ciutat que ho va fer Joan Rebull i per la qual després s'han mogut artistes com ara Carles Santos, Antoni Miralda, Aureli Ruiz, Jordi Abelló, Albert Macaya o Francesc Vidal, o escultors professionals com ara Rufino Mesa o Jaume Plensa.

Per sota de les conjuntures urgents de la política, allò que configura a llarg termini la saludable aparença estètica d'una ciutat, d'un poble, és un inconscient col.lectiu decantat cap al progressisme.

Un marge de confiança en el risc.”

Raquel Virgili

El Punt, 3-7-2006

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

L’art als espais públics

Nou usuari

Usuari registrat