Literatura - Contes | Revista 77

L’ALTRE CONTE DE SANT JORDI

Ja fa una pila d’anys, a Vilaplana, un poblet al peu de la Mussara, hi vivia una nena que es deia Rita. La Rita era una nena peculiar: li agradava anar en bici, pujar muntanyes, escalar, fer excursionetes i li encantava trobar-se amb els seus amics a la Planeta per jugar hores i hores.

RITA: Avui podriem jugar a bàsquet...que us sembla??
ROC: Siuuu, fem un 21??
JOFRE: Jo em quedo aquí al gronxador amb els petits, que si no enreden per la pista.
AGER: D’acord, jo sí que jugo. Però he de marxar aviat, que m’esperen a sopar.

I així passaven les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys.
Al poble també hi havia un grup de Jóvens, una colla d’eixelebrats, però eixerits nois i noies que organitzaven concerts, festes, jocs pels nens a les festes majors...., el seu president es deia Jordi. Un bon dia en Jordi va decidir sortir a caminar, i camina que caminaràs va anar pujant muntanyes i baixant a les valls. Sense adonar-se’n se li va fer fosc.

JORDI: Uiuiui..... em sembla que se m’ha apagat el llum...i no sé on sóc....i....mamaaaaaa, m’he perdut!!!!

Mentrestant a Vilaplana, els seus amics del grup de Jóvens, van començar a amoïnar-se. La Sandra, la Marina, el Joao; com que no es coneixien el terme, van anar a la planeta, a veure si trobaven la Rita per ajudar-los. Quan van arribar, tots els nens eren dalt el tractor d’en Pep el Bomber, com xalaven fent tombs al pàrquing!!

SANDRA: Hola nois!!! Que se’ns ha perdut el Jordi, ha marxat a primera hora i encara no ha tornat!! Ens podeu ajudar?
RITA: I tant!! Cap a on ha anat?? Camí de les Tosques? Cap a mas d’Anguera??
ROC: Potser és a l’Aleixar?? No hi té família??
JOFRE: El Jordi sempre parla de la Mussara, potser ha pujat pel camí de les Campanilles.
MARINA: No sabem res....però estem cagats!!! Diuen que per allà dalt en aquests cingles, a les coves, s’hi amaguen bèsties pudentes!!!
PEP: Vinga va, que segur que no n’hi ha per tant....comencerem a buscar ara mateix. I per si de cas, trucarem a en Momi, que activi la cerca pel Montsant....que no se sap mai.

Van començar a pujar muntanya amunt, uns quants pel camí de les Tosques, d’altres per Campanilles i d’altres per Garrigots. Quan van ser dalt de tot, van enfilar cap al refugi de la Mussara...., no havien trobat res.
Al refugi, s’hi havia posat la boira...., no es veia res...., de sobte es va sentir un crec d’una branca...

DRAC: Bona nit, què us passa vailets?? D’on veniu tan suats i esbufegant...
TOTS: OOOOOOOOOOOOOH!!!!
RITA: Pe pe pe però com pots ser?? Si ets un drac!!!
DRAC: Sí senyora!! Ho has endevinat. I no patiu, no menjo nens i nenes, tinc un hortet i em faig les meves verdures ecològiques i amb quatre gallines que em donen ous..., unes truites brutals!!
AGER: Ostres sr. Drac, ens podria ajudar?? Un amic nostre, bé amic d’aquests eixelebrats, s’ha perdut, es diu Jordi i des d’ahir que no ha tornat a casa.
ROC: Ha vist algú pels voltants??
DRAC: Doncs no, la veritat és que avui he estat molt enredat plantant patates, ja sabeu que això de l’hort porta molta feina. Però no patiu, ara mateix ens repartim el terreny i jo volaré per sobre el bosc, a veure si el veig. Bé, em posaré les ulleres que em va fer la Mireia que sóc gran i ja vaig perdent vista, i així hi filaré més.

Tots junts van començar a buscar un altre cop. Aquesta vegada el terreny era més pla, i avançaven de pressa. Tot d’una el Drac va veure alguna cosa que es movia.... va sentir uns gemecs.

JORDI: Auxili!!! Socors!!!! Ajudeu-me!!!! Estic aquí en un forat!!!
RITA: Jordi!! Jordi!! Quin forat més fondo!!!
DRAC: Això son els avencs de la Febró. Però com pots haver caigut..... Ara t’ajudarem.
PEP: Porto una corda a la motxilla, il.lumineu amb les llanternes.
JOFRE:Jordi, lliga't a la cintura la corda... ho sabràs fer??
JORDI: Jooo mmmmm ai.
PEP: Ja baixo jo fent rappel, he estat de curs de rescat a alta muntanya, i m’han ensenyat com s’ha de fer.
Llavors, la Rita i els seus amics van lligar la corda a una cama del drac, aquest va començar a estirar i estirar, i poc a poc van anar pujant en Jordi i en Pep.
TOTS: VISCA!!!!
JORDI: Gràcies, gràcies, nois!! Moltíssimes gràcies!!! Quina il.lusió veure’us us us us.....si és un drac!!!!
RITA: Sííí, i sort d’ell que t’ha trobat, que si no encara hi fores. El grup de Jóvens organitzeu concerts de Catarres i Dr. Prats i nosaltres els nens organitzem el teu salvament.

Poc a poc es va anar fent de dia, sortia el sol i els va anar il.luminant a tots. Amb llum de dia el Drac tenia una presència espectacular.

DRAC: A veure que us sembla...us convido a esmorzar al casal.
RITA: Sí, sí, quina gana que tinc!!!
Tot baixant cap a Vilaplana van trobar un noiet.
MOMI: Bon dia, nois!!!
TOTS: Momi!!! Bon dia!!!
MOMI: Què, tot solucionat??
AMIC: Sí, saps qui ens ha ajudat?? Un drac!!
MOMI: Ja ho veig, ja... jo el conec fa molt temps aquest drac, tomba molt pel Montsant i muntanyes de Prades. Hola Keni, com va tot??
DRAC: Doncs molt bé, ahir a la nit estava passejant pels voltants del refugi de la Mussara i vaig sentir unes veuetes....i ja saps com sóc...si puc ajudar...

I així, entre rialles, converses i una mica de son, van acabar esmorzant tots un pam de llangonissa de la Matilde, amb un bon grapat de fesols i tomàquet. Bé, en Pep el bomber dos pams, que li agrada molt la llangonissa. I el Pep Manu, sense tomàquet que no li agrada gens.

La Rita, li ensenyava en un mapa al Jordi, tots els camins que envolten la Mussara, el Roc, el Jofre i l’Ager, envoltaven al drac Keni, que explicava contes fantàstics i en Momi i en Pep el bomber escoltaven embadalits al Pelli, que ha fet un pou....i ha trobat aigua!!!!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat i un drac, aquest conte s’ha acabat.