Literatura - Contes | Revista 72

L'altre conte de Sant Jordi

Ja fa uns quants anys, a Vilaplana, un poblet petitet al peu de les muntanyes de la Mussara, hi vivia una gent… molt bona gent, que els agradava molt anar d’excursió, pujar per les tosques, anar a escalar, pujar en bici fins al refugi. I anar a les coves, sobretot a una en particular... la cova dels Patacons. En aquesta cova hi vivia un Drac, però no un drac qualsevol, era un drac al que li agradava nedar als tolls, volar i caminar, com la gent del poble, pels camins i senders de la Mussara. Els veïns de Vilaplana l’anaven a veure sovint a la seva cova, i passaven llargues nits xerrant i xerrant.

ESCENA 1 COVA

DRAC: Que fotut ho tenim, amb tots aquests polítics tancats a la presó!!, sense govern…
VEI: Ja ho pots ben dir, nosaltres ja vam votar, però no ens fan ni cas.
VEINA: Sort que som pacífics, si no…..
DRAC: Quan des de dalt les muntanyes veig aquestes manifestacions tan multitudinàries… és que m’emociono!!

I així passaven les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys.
Fins que un bon dia i després d’unes estranyes eleccions, va sortir un alcalde, que ningú coneixia, però es va imposar a tot el poble. Es deia Mariano.

ESCENA 2 POBLE

MARIANO: Hauré d’anar a viure al campanar de l’església, així dominaré tot el poble, li diré a l’agutzil que me’l netegi.
AGUTZIL: I per què vol viure en un lloc tan estret i alt?
MARIANO: Per vigilar i controlar tot el que feu!

I anava passant el temps, i el Mariano s’avorria, els veïns de Vilaplana feien la seva vida i passaven d’ell, perquè només li interessava controlar i mirar a tothom des de dalt de tot del campanar. Una nit d’estiu, estava el Mariano com sempre controlant amb els seus prismàtics i, de sobte, va veure tot de llumetes que pujaven muntanya amunt, amunt, i després desapareixien, i ja de matinada, encara se sentia una música i unes rialles i de tant en tant es veien unes flamarades! L’endemà al matí el Mariano,va despertar la seva filla, que es deia Anarca, i se’n va anar d’excursió, a veure què trobava. I tot caminant caminant, va arribar a la cova.

ESCENA 3 COVA

MARIANO: Ves per on!!! Així que ets tu qui fas les festes! Ara veuràs com ho acabo.
ANARCA: Papa! És que no saps res! Com que no surts mai d’allà dalt del campanar!!. El drac és molt simpàtic, i intel·ligent, ens explica coses interessants, ens fa pensar. Ballem i riem molt amb ell.
MARIANO: Doncs ja t’hi pots quedar amb el teu estimat drac, a veure si li agafa gana i se’t menja.

I tot tirant muntanya avall, va anar buscant amb el mòbil, buscant, buscant, va trobar un bomber, que es deia Jordi.

ESCENA 4 POBLE

JORDI: Així, què vol? Que en faci filets o el desallotgi? Aquest drac deu ser terrible!
MARIANO: Primer que tot! Prohibeixi anar a veure el drac. Posi unes tanques, faci una rasa, el que vulgui, però no vull que ningú del poble s’hi acosti.

I així va ser que el Mariano va començar a dir que l’alè del drac, feia tanta pudor que et podia matar… i a poc a poc la gent se’l va anar creient i no anaven a veure el Drac.

ESCENA 5 POBLE

VEINA: Doncs així que vas a veure el Drac?... uiuiu a veure si ton pare et tancarà a la presó, ja ho ha fet amb uns quants.
ANARCA: Que faci el que vulgui, jo me’n vaig a viure amb el drac.

L’Anarca se’n va anar a viure amb el drac a la cova dels patacons i el Mariano anava tancant vilaplanencs i vilaplanenques a la presó, per rebel·lió, sedició i terrorisme.
Tant i tant es va trastocar el Mariano amb això del drac, que va donar l’ordre al pobre Jordi de matar-lo.

ESCENA 6 COVA

JORDI: Bon dia Sr. Drac, miri em farà el favor de posar el coll aquí?? Es que l’he de matar.
DRAC: A mi??? Ai mareta meva!!! Però si jo no he fet res, només parlo amb la gent del poble, ens expliquem coses i ara ni això, només puc parlar amb l’Anarca, ja no ve ningú més. No podem fer festes a la llum de la lluna, ballar, fer un soparet de croquetes, ningú no em ve a veure!
JORDI: I doncs? Sap per què el Mariano el vol fora de circulació??
ANARCA: Jo sí que ho sé! El Mariano és avorrit, vol que estiguem les dones a casa i els homes només treballin, lluitin i mirin el futbol i que no pensem massa, sobretot això. I com que el drac ens fa pensar en tot allò que passa i ens envolta, fem discussions de temes diversos i ell fa de moderador, ja que el Mariano no li agrada… no li agrada gens.
JORDI: La veritat és que fins ara hi he estat molt a gust amb vosaltres dos… mirarem d’arreglar-ho d’una altra manera.

Ja de nit, en Jordi va anar cap avall, a Vilaplana, abans de l’últim revolt de les Tosques, sabent que el Mariano estaria vigilant, va treure la seva espasa làser. Una llum resplendent i encegadora va il·luminar tot el poble, el Mariano es va escagassar, que deuria ser allò tan potent! En Jordi va agafar un altaveu i fent una veu d’ultratomba va començar:

ESCENA 8 POBLE

JORDI: Mariano mariano, has de marxar… soc l’esperit del drac, m’he menjat ta filla i de retruc el pocasolta del Jordi que has enviat a matar-me! I ara vinc a per tu!
Esparverat el Mariano, va fugir cames ajudeu-me, direcció l’Aleixar i no se n’ha sabut res més fins a dia d’avui.
Al poble no hi van haver més eleccions, tot anava com una seda, perquè cadascú feia la seva feina, el Fulantí pastava pa, el Bruno, el Ricard i el Jose, feien fruita verdura i oli, el Pascal arreglava els fanals, endolls i altres, el Genís i el Joan Sebastià, feien l’obra grossa. El Perramon vigilava els carros mal aparcats i tocava les campanes del campanar, i el Jordi…..ai el Jordi, bé no tenia gaire feina i li van oferir ser el cafeter del casal.
L’Anarca va decidir quedar-se a viure amb el drac, i com que els dracs volen, van viatjar per tot el món, amb el que es van estalviar en vols, es van arreglar la cova dels Patacons i van fer una casa rural.
Apali, aquí s’acaba la història, espero que us hagi agradat…bé un moment... a la casa rural, tot i que era molt amunt de la muntanya, hi van plantar un roser de roses vermelles, busqueu-les, potser encara n’hi ha alguna.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat i un drac… aquest conte ja s’acabat!!!