La nostra gent - Records | Revista 63

L’adéu de la Muriel Casals

Fa uns vint anys vaig fer un curs de postgrau a la UAB. Entre els continguts que s’hi impartien hi havia la història del pensament econòmic. La professora era una dona petitona de pèl canós, parlar tranquil i tracte molt afable. Explicava la seva matèria, normalment àrida, d’una manera que es feia molt entenedora i asequible per un auditori molt poc acostumat als continguts i vocabulari econòmics. La majoria érem mestres i professors de branques de lletres i humanitats. No cal dir que vàrem quedar “enamorats” d’aquella economista que ens ho havia fet tan fàcil. Ja haureu endevinat que es tractava de la Muriel Casals.

Muriel Casals i Couturier, va néixer a Avinyó, Provença, el 1945. Va ser filla de l’exili republicà. El seu pare era un advocat sabadellenc fugit a França al final de la Guerra Civil. La família, però, va tornar aviat de l’exili i la Muriel va créixer i estudiar a la Catalunya del franquisme. Aquí es va llicenciar en economia l’any 1969 i va obtenir el doctorat per la UAB el 1981. Va ser en aquesta universitat on va fer pràcticament tota la seva carrera docent, alternant-ho amb algunes estades en universitats britàniques.

També va tenir, des de jove, una forta implicació política, militant en el PSUC des de 1965, on va col·laborar amb Antoni Gutiérrez Díaz, i més tard a ICV. Però amb el temps se’n va distanciar i va abandonar la militància.

Va tenir càrrecs de responsabilitat dins la universitat i, fins i tot, va ser membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Malgrat tot això, durant dècades, va ser una desconeguda per a la societat catalana en general.

Jo no vaig tornar a tenir notícies seves fins que, l’any 2010, es va posar al capdavant d’Omnium Cultural i es va implicar de manera molt activa en el procés d’alliberament que està vivint el nostre país. Omnium va organitzar la gran manifestació de juliol de 2010, després de la vergonyosa sentència de l’Estatut. I com diria aquell, allí va començar tot. La resta de la història ja la sabeu; la petita i afable professora va ser una de les cares visibles del moviment independentista en els anys successius, participant al costat dels dirigents de l’ANC, l’AMI i altres entiats de la societat civil en mil i un actes, trobades, manifestacions,… La seva activitat ha estat incansable i la implicació en el projecte nacional absoluta, fins al punt d’arribar a anar a les llistes del Parlament, sortir escollida diputada el 27-S i ser una de les principals responsables del pacte entre Junts pel Sí i la CUP que va desencallar l’atzucac polític en que es trobava el procés.

Un desgraciat accident se la va endur el passat 14 de febrer. No podrà veure el resultat dels seus esforços, però, de ben segur, la seva feina i el seu mestratge no hauran estat debades.

Jordi Serra Ferré

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

12/11/2023Passatemps, Portada

L’adéu de la Muriel Casals

Nou usuari

Usuari registrat