Articles | Revista 2328/02/2006

La vellesa

Un dels trets característics de la societat actual és, sens dubte, la millora de l’esperança de vida i l’augment del nombre de persones grans amb bona qualitat de vida. Aquests fets comporten un canvi social molt important que requereix entendre la vellesa de manera molt diferent a la que es tenia fins ara.

Aquest article pretén fer un breu repàs històric i apuntar quines haurien de ser les actituds a potenciar per donar-li la importància que es mereix a aquesta etapa de la vida.

Evolució del concepte de Vellesa.

Hi ha hagut diferents concepcions de la vellesa :
• A les societats primitives, el vell era tractat segons la classe social a la que pertanyia. A les cultures nòmades, per exemple, ells mateixos s'abandonaven a la mort.

• A les societats industrials el vell és més acceptat, però no es tenen actituds positives vers ells ja que d'alguna manera representen tot allò que no volem ser.

• Fins els anys 60 no s'estudià seriosament i amb profunditat el tema de la vellesa i les seves implicacions (Psicologia Evolutiva).


Les raons per les que no es va fer un estudi i un seguiment adequat de la vellesa fins una etapa tant avançada són les següents:

- Fins l'època de la industrialització (1850-1900) no existien criteris d'edat, només existia "apte" o "no apte" pel treball, o sigui, es seguia un criteri d'utilitat. A començaments del segle XX s'establiren 3 criteris d'edat: nens, adults i vells.

- Els principals teòrics clàssics de la Psicologia del Desenvolupament (Piaget, Freud) que podrien haver-se encarregat d'aquests estudis, incideixen molt en els primers anys de vida i mostren poc interès per la vellesa. Postulen que els primers anys de vida, o sigui les primeres experiències, condicionen els anys posteriors (importància dels traumes de la infantesa en la vida adulta).

- Degut a raons de tipus social:
Fins el segle XX no es produeix una millora important de l’esperança de vida, propiciada per :
* Avenços de la medicina.
* Millora de la nutrició.
* Millora de la qualitat de vida/treball.

La vellesa en xifres

Cada cop més la vellesa adopta un estrat social més ampli, hi ha persones grans de totes les classes socials. Progressivament l'esperança de vida va en augment. D'aquí a uns quinze anys, a l'Estat Espanyol un de cada quatre individus serà pensionista. Això vol dir que s'està produint un canvi estructural de la societat, el dubte que s'està plantejant actualment és si la població activa podrà sostenir a la població vella de demà.

La piràmide poblacions cada vegada va sent més rectangular, les millores mèdiques, la progressiva industrialització, menys tasques manuals pesades, menys explotació, tenen una influència directa sobre l'esperança de vida.

Cap espècie ha pogut controlar tant la longevitat, els humans, en canvi, modificant els seus hàbits han aconseguit perllongar la seva vida. Les dades següents mostren l'evolució de la població vella:

• Al 1.900 hi havia uns 17 milions de persones que passaven dels 65 anys (dades aproximades, no existien estadístiques a nivell mundial). Al 1.982 hi havia 342 milions de persones que superaven la barrera dels 65 anys.

• A l'any 2.003 es creu que hi havien 2.500 milions de persones que superaven els 65 anys, o sigui, una cinquena part de la població mundial.

• A l'Edat Mitja l'esperança de vida era de 40 anys. Al segle 21 s’està doblant aquesta xifra.


Com cal entendre la vellesa?

Durant molts anys, s'ha mantingut la idea de vellesa com una involució, un tornar enrera.

Actualment aquest concepte s'ha vist modificat considerablement, es pretén un enfocament diferent, l'envelliment no com una involució sinó com un canvi, com una manera d'intentar veure la seva part positiva i ressaltar-la. Veure el canvi que implica el fet d'envellir i acceptar els deterioraments que comporta, sense traumes.

Així doncs, hi ha dues maneres totalment oposades de veure la vellesa:

• Parlar-ne en termes negatius: soledat, abandó o rebuig, discriminació, malaltia, … tot aquest conjunt de factors que formen part de la vida i la problemàtica de la vellesa.

• L'altra cara de la moneda representa centrar-nos en els aspectes positius del procés natural que implica fer-nos grans. Caldria parlar d'independència, participació, autorealització, dignitat, saviesa, experiència en la vida, contribució a la societat, creativitat, seguretat econòmica, suport familiar, sosteniment dels sistemes públics sanitaris i de pensions, integració generacional, benestar, envelliment saludable o accés a la capacitació…


"La maduresa és un bon moment per mirar enrere i fer balanç del passat que s’ha viscut i del que encara ofereix el futur. Defugint dels tòpics i els dogmes que es limiten a descriure la joventut com l’època més feliç i la vellesa com l’inici de la decadència, cal centrar-nos en la màgia i la saviesa" (Lya Luft).

Remei Salvat-Psicòloga



+ Publicar el meu comentari