Metereologia | Revista 3517/02/2009

La Mussara ja té estació meteorològica

Disposar de dades del temps a La Mussara és un somni fet realitat. De petit sempre feia el número teòric de restar 7 graus a la temperatura que tenia a casa, a Reus, per saber-ne la temperatura i, perquè amagar-ho, saber si hi estava nevant o no. Ara, de gran, tot i que no m’hi dedico professionalment, sóc observador meteorològic i hi pujo sovint, no tant sols per veure el temps que hi fa sinó per gaudir de la vista i de la tranquil·litat que s’hi respira.

Pot semblar estrany que algú de fora vila vingui a gastar-se diners de la seva butxaca per a instal·lar-hi una estació, però hi ha una part de mi que sempre està a La Mussara. No sé ben bé perquè, però és així. Possiblement hi ajudi el fet de saber-la sempre present allà dalt l’atalaia, vigilant, contemplant tot el que fem, tot i que de vegades faci veure que no hi és amagant-se darrera la boira. A La Mussara m’hi trobo bé, tot i la profunda tristor que em produeix veure el poble en l’estat actual.

La instal·lació no va ser fàcil. Tot el període de compra de material, proves i instal·lació es va allargar més de quatre mesos, però la il·lusió va poder amb tots els entrebancs. Tenia molt clar que no volia interferir gens en el normal funcionament del refugi i en saber que el corrent elèctric va just segons en quines temporades d’hivern amb boira, vaig decidir que l’estació fos completament autònoma en tots els sentits. Vam convenir amb els guardes que el millor lloc per plantar l’estació era a la teulada, per evitar possibles problemes de persones que, encuriosides, intentessin toquinejar-la. El màstil està subjectat amb una base de ciment i quatre tensors impedeixen que es mogui en qualsevol direcció. La instal·lació va començar a funcionar a finals de novembre del 2008.

L’estació mesura temperatura, vent, pluviometria, pressió, humitat i radiació solar i porta incorporada de sèrie una minúscula placa solar, de poc més de 5x8 cm, d’on treu la poca energia que necessita per a funcionar ininterrompudament.

La transmissió de les dades es fa via GPRS amb un petit aparell de comunicacions, de la mida d’un mòbil. És el consum d’aquest petit aparell el que em va fer anar de cap. Finalment, després de mil i una proves, anades i vingudes, connexions fallides i algun que altre ensurt, actualment s’alimenta amb una petita bateria que he de pujar a canviar cada 15 dies.

Tot i el poc temps que porta en marxa, i gràcies a l’hivern tant variat i interessant d’enguany, ja s’han pogut enregistrar un bon ventall de situacions meteorològiques: ventades de 114 km/h, temperatures de -8ºC i sensació de -17ºC, inversions tèrmiques on feia més fred a Vilaplana que a La Mussara, dies sencers amb boira espessa, dies assolellats sense ni un núvol i al menys 6 dies amb precipitació en forma de neu tot i que en no massa quantitat. No està gens malament per ser l’estrena!

Una publicació trimestral com aquesta no és potser el millor lloc on fer resums de dades meteorològiques, per això totes les dades, actualitzades cada 10 minuts, es poden trobar a Internet, a la pàgina muntada especialment per l’estació www.lamussara.org . Les dades estan a disposició de tothom que vulgui consultar-les i fer-ne un bon ús. Les dades també s’envien a www.meteoclimatic.com que és una xarxa amb més de 600 estacions d’aficionats en temps real, amb un alt nivell de qualitat i consultada diàriament per tots els mitjans de comunicació i meteoròlegs.

No vull acabar aquesta presentació de l’estació sense donar les gràcies a l’Ajuntament de Vilaplana per permetre’n la instal·lació, a la meva companya Sílvia per la seva paciència infinita, a tots els guardes del refugi per les facilitats que m’han donat des de bon començament, en particular a la Marisa i el Màrius, i també a la Raquel Virgili per l’entusiasme i complicitat que va demostrar tant aviat com va saber la notícia de l’estació de La Mussara. Trobar persones amb aquesta bona disposició, certament, reconforta.

Eduard Marimon i Vall



+ Publicar el meu comentari