Literatura - Lingüística | Revista 95

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que fèiem al número anterior, seria clarament un xupon, ja que tenim les normatives ‘llevataps’ i ‘tirabuixó’ per denominar l’estri que serveix per a treure els taps de suro de les ampolles i sacatapos no té cap altre significat específic. Però és un castellanisme tan curiós que bé mereix una mica d’atenció.

Mariner explica que la majoria dels castellanismes són paraules existents en el vocabulari castellà, però que n’hi ha algunes, com sacatapos, que són una excepció, ja que no existeixen en castellà1. Comenta també que «es nombre único para sacacorchos pues tirabuixó no se utiliza con esta acepción». També es podria considerar2 un castellanisme híbrid, ja que està compost per una paraula castellana (saca), i una catalana (taps) acabada a l'espanyola (-os). Mariner explica aquesta terminació en termes lingüístics: «la conciencia de la naturaleza castellana de un primer elemento de compuesto, que hace dar terminación castellanizada al segundo, aunque éste sea una voz catalana».

També comenta que l’origen de la paraula es podria trobar en l’etimologia popular, per derivació del terme castellà ‘sacatrapos’, un estri emprat a la milícia per treure els draps de dins dels canons. Efectivament, l’Alcover-Moll3 avala la tesi quan diu que el vulgus català va relacionar ‘sacatrapos’ amb el mot ‘tap’ i va aplicar aquella paraula al significat de ‘instrument per a treure taps’. Veny4 també defensa aquest origen: «El castellanisme ‘sacatrapos’, ‘instrument per treure els tacs, pedaços d’arma de foc’ en català va passar a designar el ‘tirabuixó’, ‘llevataps’, per analogia de funcions; la gent, però, va observar que el que es treia, el que s’estirava no eren draps, sinó taps i d’aquí la formació d’un híbrid macarrònic sacatapos». També Coromines tant al DEC5 com al DECH6: «Sacatrapos, en Malaga y Cuba: sacacorchos y de ahí, alterado por etimología popular, sacatapos».

Aquest origen va estar també comentat per Ramon Solsona a un programa de Catalunya Ràdio7 on, a més, va explicar que ‘tirabuixó’ ens ve del francès (tire-bouchon), ja que en totes les llengües aquest mot es constitueix de la mateixa manera: una primera paraula que vol dir estirar/treure (tire), i una segona que denomina la cosa estirada (bouchon). Es veu ja, que tindríem tirabuixons al segle XVIII, i que per analogia s’acabarien dient als rulls de cabells rinxolats en espiral, tirabuixons. Segons Solsona, llevataps ens ve, d’una manera força arbitrària, de l’italià.

L’any 2003 sacatapos era un castellanisme prou viu; el 40% dels informants el van dir en preguntar-los pel “estri que es fa servir per treure el tap de suro de les ampolles”, tot i que la majoria tenia consciència que era un castellanisme. Alguns comentaven que ja no utilitzaven aquesta paraula, perquè els feia vergonya, però que no en tenien cap altra per substituir-la (deien “allò”). Si en el 1953 era un mot únic, en el 2003 s'anava substituint per un terme genèric (obridor, 24,4%) més que pels termes normatius (tirabuixó, 13,3%; llevataps, 6,7%). Possiblement, estigui desapareixent.

Exemple d’ús:
On has posat el sacatapos? He d’obrir el vi.

Certament no existeix en castellà, en castellà aquest instrument s’anomena habitualment sacacorchos (segons la RAE també tirabuzón, descorchador, sacatapón). Ara bé, una web de vins escrita en castellà diu: Soy el Sacacorchos, aunque todavía hay gente que me dice y me conoce como «sacatapos. Ara bé, l’autor és català i potser això ho justifiqui https://joaquimfontbote.wine/el-sacacorchos/.
Galindo M. Les llengües a l'hora del pati. Usos lingüístics en les converses dels infants de Primària a Catalunya. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. 2006.
Alcover AM, Moll FB. Diccionari català-valencià-balear [en línia] Institut d’Estudis Catalans. https://dcvb.iec.cat/.
Veny J. Mots d'ahir i mots d'avui. Barcelona: Empúries, 1991 (Biblioteca Universal Empúries, 51)
Coromines, J. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, DEC. Barcelona: Curial, 1990.
Coromines, J Pascual J. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. DCECH. Madrid: Gredos, 1997.
Solsona R. Entre paraules. El matí de Catalunya Ràdio. 24/03/2016. https://www.ccma.cat/3cat/entre-paraules-amb-ramon-solsona-240316-avui-tirabuixo/audio/915320/

Isabel Salvat Salvat

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

21/12/2025Passatemps, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

Nou usuari

Usuari registrat