Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 89

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat Guerra Freda i cinema conclogui coincidint amb la recent mort de Mijaíl Gorbachov, el darrer líder de la Unió Soviètica i, en la meva opinió, un dels protagonistes del segle XX amb tots els clarobscurs que es poden debatre al voltant de la seva figura. Clarobscurs més lligats a la seva obra i llegat que no pas a la pròpia persona.

La Guerra Freda va acabar amb ell i això va significar la caiguda del bloc soviètic, un bloc que geopolíticament s'estenia a nivell global. No només això, la mateixa Unió Soviètica va quedar desmembrada en diverses repúbliques, sent Rússia la reconeguda oficialment com a hereva de l'herència soviètica.

D'aquells fets se'n deriven moltes preguntes que avui en dia encara són ben vigents pels fets que vivim. Era inevitable la caiguda del bloc soviètic? Se'n va aprofitar occident? Gorbachov era una persona benintencionada, pragmàtica o venuda a interessos estrangers? I en aquesta línia no pararíem i entraríem en els famosos What if? històrics, exercicis teòrics d'anàlisis i suposicions ben interessants per amants de la història en un bon sopar o amb un cafè al davant.

El fet és que quan Gorbachov va arribar al poder, cap al 1985, es trobava un país amb una economia totalment estancada. Vet aquí el problema de l'anàlisi. La Unió Soviètica no estava en recessió, però alguns estudis diuen que aquest era el seu fat. Havia perdut la carrera a la Lluna, però encara meravellava al món amb les seves gestes espacials, com les seves estacions orbitals. Militarment, competia directament amb els Estats Units i fins i tot els superava en camps claus, però a costa de destinar ingents recursos econòmics que l'endarrerien en altres camps també importants com ara l'industrial i empitjoraren la vida d’uns ciutadans cansats de privacions.

Heus aquí el perquè alguns han parlat de Gorbatxov de poc menys d'un traïdor a la pàtria similar a la traïció que deien havia patit Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial, encara amb capacitat de combatre i amb les fronteres intactes, però molt debilitada i després destrossada pels tractats de Pau que al final, amb factors econòmics, van portar al nazisme al poder i a l'apocalipsi de la Segona Guerra Mundial. Esperem que la història no es repeteixi.
Però centrem-nos en aquest final, segurament sobtat per la majoria dels que ho vàrem viure, encara que fóssim joves.
Els soviètics s'havien empantanegat en una guerra com abans havien fet els nord-americans. Afganistan fou batejat com el Vietnam soviètic. El passeig militar es va convertir en una guerra de desgast que els soviètics no podien suportar i malgrat que no tingueren el problema de la premsa, gràcies a la censura, la societat soviètica l'odiava. Comencem a posar exemples cinematogràfics.

Em disculpo per començar amb una pel·lícula com Rambo III (1988), però no puc evitar incloure-la per l'escenari, per la implicació nord-americana proporcionant armes als afganesos i, sobretot, per la ironia històrica de qualificar als combatents afganesos com a lluitadors de la llibertat quan algunes faccions eren la llavor dels futurs talibans i aleshores ja rebien ajuda d'uns senyors que acabarien estavellant avions contra edificis. La història té girs més sorprenents que la millor de les pel·lícules.

Sobre l'ajuda nord-americana a la guerra, val més la pena La Guerra d'en Charlie Wilson (2007), una divertida dissecció de la política nord-americana dels vuitanta i com es va produir la implicació en el conflicte asiàtic, gairebé més per iniciativa privada que per una planificació.

Si ens centrem en cinematografia feta al propi país afectat, cal mencionar La novena companyia (2005), cinta bèl·lica que narra les peripècies d’uns joves soldats en la darrera gran batalla de la guerra. Del mateix gènere és Última Misión en Afganistan (2021). Com en el cas nord-americà, un cop mig digerida la desfeta, el cinema nacional intenta recuperar batalles o actes heroics per tal d’enaltir els valors patris, minimitzant els crims contra la població civil i estereotipant els adversaris.

Així doncs, donem-li una oportunitat als afganesos d'explicar la seva història amb Parwareshghah (2019), una cinta molt interessant, expressada des dels ulls d'un nen que intenta sobreviure venent pel·lícules de Bollywood i que ens situa just a la retirada soviètica i la incipient pujada dels radicals.

Gorbachov va tenir en herència una guerra i, a sobre, va trobar un altre problema i ben gros. El 26 d’abril de 1986 es produïa l'accident nuclear de Txernobyl.
L'accident era conseqüència directa de tots els defectes del sistema soviètic i recordava les velles tendències que encara no s'havien acabat, ja que la notícia fou amagada diversos dies i això va disminuir la confiança amb el nou líder. La crisi va costar una fortuna a les castigades arques soviètiques, per no parlar de tota la crisi humanitària resultant.

Evidentment, la minisèrie Chernóbil (2019) en fa referència. Són només 5 capítols i és aclamada com a una de les millors de tots els temps, descrivint els fets –amb algunes llicències dramàtiques- amb tot detall.

Val la pena que la mireu, però si voleu veure el veritable realisme, cal que veieu el documental Kolokol Chernobylya (1987), que podeu trobar gratuïtament a Youtube. Per la data, ja veieu que fou filmada immediatament a l'accident, centrant-se en els treballadors i les conseqüències immediates. I, per cert, si veieu una menor qualitat d'imatge, rugosa i rudimentària, és a causa dels mateixos efectes de la radiació.

Malgrat tot, la Perestroika avançava tot i que no tothom hi estava d’acord, i la fi de la nostra història estava ja a prop. Gorbatxov no ho tenia tot lligat i no seria possible una via a la xinesa. Curiosament, l’any 1989 marcaria els dos règims comunistes.

La revolta de Tiananmén era esclafada sense miraments amb milers de morts i assentava les bases perquè la Xina fes una transició a economia de mercat, sense que el Partit Comunista perdés el poder. Uns mesos després i a uns milers de quilòmetres, el Mur de Berlín, aquella barrera que durant dècades havia estat impenetrable i el millor dels símbols de la Guerra Freda, queia sense violència.

Les imatges són poderoses i allò era un fet històric que no trigaria a traduir-se en històries del cinema. La simpàtica Good Bye Lenin (2003) representa bé aquells canvis. Una mare, comunista fervent, cau en coma i es desperta un cop el mur ja ha caigut. El seu fill li farà creure, no amb pocs esforços, que res ha canviat per tal que no pateixi un nou atac.

Una altra comèdia sobre el tema és Bornholmer Straße (2014), tot un èxit a Alemanya quan es va estrenar, però amb escassa repercussió internacional. En aquest cas, detalla els fets des del punt de vista dels guardes de frontera. Devia ser ben curiós per a ells veure que allò que havien defensat durant dècades ara queia com si res.

El camí ja estava fet i tota l'Europa oriental s'alliberava, amb més o menys violència, del domini soviètic. Una època acabava, l'època on el món havia viscut polaritzat sota l'amenaça de la destrucció mútua. Gorbatxov era engolit per les seves pròpies reformes i, finalment, la bandera soviètica baixava per darrer cop el dia de Nadal de 1991 i un nou món, ple d'incerteses, iniciava les seves passes. Però aquesta... aquesta és una altra història.


Joan M. Rovira Rojals




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...