La Guerra Civil Espanyola en la mirada dels infants (4/5)

L’historiador espanyol Angel Viñas (1) , analitza pas a pas la República Espanyola, i segueix pas a pas la major part de la gestió del govern de Negrín de la Segona República (1931-1939) i com desemboca a una Guerra Civil.

L’historiador Pierre Vilar (2), considerat una de les màximes autoritats en l’estudi de la Història de Catalunya, fa una crítica de la Guerra Civil Espanyola, però sobretot centra la seva crítica a l’ambient que condueix al desencadenament de tal conflicte. Segons Pierre Vilar, l’Espanya del segle XX va heretar del segle anterior, el XIX, grans desequilibris socials que deriven de les estructures incoherents de la indústria agrària, per altra banda, desequilibris regionals que es fomenten per un desenvolupament desigual, i finalment, desequilibris espirituals, ja que l’església catòlica manté un domini sobre l’anticlericalisme militant, de forma política-ideològica en una certa burgesia i passional en les masses populars anarquitzants.

Per tant, l’ambient als anys trenta és de desequilibris estructurals i desequilibris socials. Tenim els problemes agraris amb els latifundis i els problemes urbans, industrials i obrers. Espanya té grans ciutats com Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga,... i totes tenen els seus barris pobres i els seus obrers mal pagats. Fet que provoca el sorgiment de moviments sindicals.

No s’han d’oblidar els desequilibris regionals esmentats abans que sorgeixen a partir de nacionalismes perifèrics, és a dir, sentiments de grups convertits en nacionalismes que animen a la perifèria de la Península a antigues formacions històriques.

El nacionalisme català té com a fonaments la llengua que ha parlat sempre el poble, la història, una tradició independentista, i una originalitat econòmica que ve de la mà de la presència d’una potent indústria tèxtil.

Cal fer referència als desequilibris espirituals, és a dir, la imputació a lo religiós. La Guerra Civil Espanyola ha estat presentada com una guerra de religió on l’enfrontament és entre dues Espanyes : la roja i la negre.

Javier Rodrigo (3) , en el seu llibre també fa un estudi sobre els mecanismes d’identificació amb la causa sublevada a la guerra civil. Fa una conceptualització àmplia de creuada.

Carlos Gil Andrés i Julian Casanova (4) , presenten els esdeveniments més importants d’un segle complex i divers, un segle de reis i dictadors, de tradició i revolució, d’experiències democràtiques i conflictes violents,... de profundes transformacions que han canviat de dalt a baix l’Estat i la societat.

Considero important fer una referència general a la Guerra Civil Espanyola entre els anys 1936-1939. Per fer aquesta incidència del conflicte, em centro en una lectura que m’ha captivat molt, es tracta d’un estudi d’ Alicia Alted Vigil (5), i aquest fa referència a les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola en els nens de la República.

La Guerra Civil esclata en mig d’una Europa agreujada per la crisis econòmica i l’agitació social producte de la radicalització de postures de classe, en les que el proletariat polititzat s’enfrontava a una burgesia. Situació que provoca un auge dels moviments nacionalistes i de formacions front populistes.

Dins d’ aquest marc, les eleccions de febrer del 1936 havien donat a Espanya el triomf del Front Popular format per republicans, socialistes i comunistes i que havien sorgit per oposició a un grup contrarevolucionari en el qual s’hi agrupaven les diferents forces de la dreta.

L’any 1936 es produeix una sublevació militar i poc després deriva a una Guerra Civil i en ella queda dividida una Espanya per dos grups antagònics que pugnaven per imposar la seva concepció de la realitat.

La Guerra Civil va ser la màxima expressió de la crisi profunda en la qual estava immersa Europa i que més endavant conduiria a una Segona Guerra Mundial.

La guerra va presentar el caràcter de guerra total, va afectar a tota la població, i milers de llars es van desfer i desintegrar, com hem vist en varis casos, com el de la Mercè Simó i la Pilar Capafonts. Aquesta situació es dóna per varis factors, ja sigui perquè els pares s’incorporaven al front, tenien que marxar, o bé, perquè van patir presó o simplement perquè van ser afusellats.

La situació de constants bombardejos sobre objectius civils i institucions, l’escassetat d’aliments i les malalties derivades de les males condicions higièniques van conduir a refugis i inacabables cues de persones en espera de queviures. Els testimonis constantment recorden l’escassetat d’aliments en les seves llars.

Un altre estudi protagonitzat per diversos autors, Julián Casanova, Francisco Espinosa, Conxita Mir i Francisco Moreno (6) , analitzen la violència en la dictadura de Franco, la violència no va ser una conseqüència de la guerra civil, sinó que era part essencial del pla dels sublevats i ho va seguir sent de la dictadura de Franco fins al final. Terror durant els quaranta anys de dictadura, aquest es va usar a través de les cartilles de racionament, la gana i la misèria, com un mètode de repressió cap als fills dels vençuts.

Cal fer incidència al llibre d’ Alberto Reig Tàpia (7) , un estudi contra l’oblit que remarca el patiment que va comportar la dictadura. I defensa que mantenir viva la memòria hauria de ser més digne d’elogi que de crítica. Al meu parer, coincideixo amb l’idea de Reig Tàpia, però cal tenir en compte el gran patiment que va comportar la dictadura franquista i els seus quaranta anys de durada, factor que no ajuda gens després a potenciar el tema de la memòria històrica, ja que les persones han interioritzat conscient o inconscientment aquesta etapa de la seva vida.



NOTES A PEU DE PÀGINA

1. Viñas, Angel. (2009): La República Española en Guerra. Ed. Crítica, Barcelona.
2.Vilar, Pierre y Pontón, Gonzalo. La guerra civil española. Crítica, 1986. Enllaç consultat el dia 22-07-2014:
https://docs.google.com/file/d/0Bw5Zm10Cq88HY2M0NjZjNWMtNTk1Yi00ZGJjLWEyOGQtZWQ3YzhjODhiMWM0/edit?hl=es&authkey=CJnA3_kD&pli=1
3.Rodrigo, J. (2014): Guerreros y Teólogos: Guerra Santa y martirio fascista en la literatura de la Cruzada del 36. Hispania. Vol. LXXIV, nº 247, Ed. CSIC.
4.Casanova, Julian., y Gil Andrés, Carlos. (2010): Historia de España en el siglo XX. Ed. Ariel, Madrid.
5.Alted, Vigil, Alicia. Las consecuencias de la Guerra Civil Española en los niños de la República: de la dispersión al exilio. (Universidad Nacional de Educación a Distancia). Enllaç consultat el dia 11-11-2013:
http://www.unive.it/media/allegato/dep/immagini/26-El_instante_congelado.pdf.
6.VV.AA. (2004): Morir, matar, sobrevivir: la violencia en la dictadura de Franco. Ed. Crítica, Barcelona.
7.Reig Tapia, Antonio. (1999): Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu. Ed. Alianza Editorial, Madrid.