Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història | Revista 59

La Guerra Civil Espanyola en la mirada dels infants (3/5)

TERCERA PART

1. DESCRIPCIÓ DE LES ENTREVISTES

1.1. Guerra

Dit això, ens endinsem en el fet històric transcorregut entre els anys 1936-1939. Pel que fa a la informació extreta de les fonts orals, hi ha diversitat d’opinions i de com van viure la guerra civil, però en general coincideixen en un aspecte, el de que no n’eren massa conscients del que estava passant, eren petits i es distreien. Però tot hi així hi ha matisos força interessants a destacar, com el cas de la mare de l’Anna Rosa, de Tarragona. La Joana Huguet, de Vilaplana i de família molt humil, destaca que:

El jovent no se’n va adonar molt de la guerra civil [...], no se’n van adonar de que van passar els nacionals. [...] Va ser després a la repressió i les conseqüències de guerra que vam patir més. (1)

En Joan Juanpere, de Vilaplana, comenta que:
No es va viure una guerra aquí al poble. [...] A casa si que es parlava de la guerra, l’anàvem seguint amb els pares, però no al dia a dia ja que no disposàvem de ràdio. [...] Però no ho saps tot quan ets petit, tens por perquè sents els bombardejos, però et distreus. (2)

Hi ha hagut testimonis que la recorden de forma més impactant i negativa, ja sigui per les condicions de vida que els va tocar viure, ja sigui per imatges guardades a la memòria, o bé per algun record trist. La Pilar Capafonts destaca que :

El dos de setembre del 1937 van agafar el meu cosí germà presoner, de 26 anys i molt catòlic i carlista. Mentre el buscaven, a mi em van amenaçar de mort apuntant-me amb una escopeta. [...] La mateixa nit el van agafar i el van matar a la paret del Parc Samà de Mont-roig. (3)

La Rosa Alabart, de Mont-roig i amb una memòria del tot clara recorda que:

Jo tenia set anys i com que tiraven moltes bombes vam decidir marxar cap a Mont-roig, que ja no tiraven bombes. [...] Recordo molta gent plorant, vaig veure morts al terra i recordo que em va agafar un trauma, un atac de nervis. [...] A casa en parlàvem de la guerra, la mare era franquista i ajudava a un soldat refugiat a casa.(4)  

La Mercè Simó, també recorda la guerra com un fet dolent i impactant en a seva vida, però d’ una altre manera que la Rosa Alabart i la Pilar Capafonts:
Nosaltres a casa meva ho vam passar molt malament, durant la guerra va ser molt pesat perquè tots els homes eren a la guerra i a casa les dones ens havíem de buscar la vida. [...] Recordo molta pena, pobresa, i sense família propera que ens ajudés a tirar endavant.. [...] A casa no en parlàvem de la guerra, prou feina teníem en poder menjar. [...]No vaig poder anar a col·legi durant la guerra perquè havia de guanyar-me la vida per ajudar a la mare a casa, i quan vaig poder anar, la mestra em pegava i em castigava per roja.(5) 

Un cas similar, és el del Josep Prades, un home provinent de família humil i molt treballadora, i que des de ben petit ja va haver d’ajudar a la família. Ell comenta que:

Per un desacord amb l’amo, el meu pare va decidir que tota la família marxés cap a Tortosa, i allí ens vam trobar amb el front. [...] Vam fer cap al tros i ens hi vam quedar nou mesos a viure. No teníem temps de pensar en què volíem ser de grans, a mi de ben petitet [6 anys] ja em van fer anar a treure carbó. [...]Recordo que plegàvem garrofes al tros i les bales ens passaven per damunt. [...] A casa si que en parlàvem de la guerra, era el plat de cada dia. Només pensàvem quan s’acabaria [...]. (6)

Podem afirmar que la guerra civil va afectar de forma diferent a cadascun dels testimonis, ja sigui per el nivell de vida, per els fets ocorreguts en les seves vides, per la mentalitat, per els records,... Hi ha molts factors que influeixen en el discurs de les persones, però en línies generals podem dir que eren nens, i com tots els nens, es distreien, pensaven en jugar, en anar a l’escola i en córrer pels carrers del poble. Però que sabien que el país estava en guerra, tot i que per a Vilaplana no hi va passar, l’ambient general era de guerra. I un altre factor que ha incidit molt en el fet de patir més o menys el període de guerra civil, ha estat el nivell de vida.

En Josep Prades i la Mercè Simó recorden la guerra civil com un fet molt dolent, angoixant i que van patir molta gana. L’ambient familiar era trist, només pensaven en el dia a dia. En canvi, la Matilde Mestre recorda que:

Si que es va patir a la guerra, les famílies es barallaven per la guerra. [...] Pel poble, vaig veure tancs. I quan els nacionals estaven pressionant, baixaven soldats de la muntanya morts de gana i de set, i jo els donava menjar. (7)

Vist aquest darrer testimoni, l’ambient familiar i el nivell de vida eren diferents, es trobaven en una situació més còmode o bé “privilegiada”, però això no vol dir que no tinguin un record dolent de la guerra o que no la patissin.

Seguint amb la Matilde Mestre:

Els rojos van tancar a la mare a la presó durant dos mesos, poc abans d’acabar la guerra, quan ja hi havia els nacionals “traient el cap”, perquè deien que escoltaven la radio nacional de l’altre bàndol. [...] Hi va haver un combat d’avions a les Valls, els dos avions van caure i van morir, i això ho vaig veure i em feia por, semblava que fossin damunt nostre, però eren a les valls. [...] Que mai més vingui una guerra civil [...]. (8)

Un cas molt diferent a tots els que tenim, és el de la mare de l’Anna Rosa (9) . Va néixer l’any 1931 i va ser molt feliç fins que va esclatar la guerra.
Ella tenia sis anys en aquell moment, i quan al 1937 van començar a bombardejar Tarragona, l’envien a Tortosa a casa dels seus avis paterns. El seu record és trist, frustrant i angoixant per la separació familiar.
L’Anna Rosa sí que pensa que hi ha hagut un trauma, i ho evidencia en la figura de la seva mare, però està tant arrelat a les persones que aquestes no el reconeixen.
Amb això, vull dir que cada subjecte té la seva experiència de vida, i ja sigui per una cosa o una altre, aquests guarden un record més o menys intens, en la seva memòria de la guerra civil.


1.2. Postguerra
Un cop acabada la guerra, i vistes les diferents experiències de vida, en el tema de la postguerra, tots els testimonis segueixen un mateix discurs principal; durant la postguerra es va patir més que durant la guerra, ja sigui per repressió, per violència o per falta de menjar.

La Mercè Simó destaca que:

A la Postguerra encara ho vam passar molt més malament, érem una família molt pobre. Havia d’anar al tros a treballar i després a un lloc a trencar avellanes i ametlles, perquè no ho havia homes a casa. El pare era a França i la mare al càrrec de quatre fills. [...] Vam treballar molt [silenci]. (10) 

La Roser Rom, de Barcelona i filla única comenta que:
Durant la postguerra vam patir més, i en tinc més consciència ja que era més gran. (11)

O bé la Joana Huguet, que ens explica el següent:
El jovent no se’n va adonar molt de la guerra civil. Va ser després a la repressió i les conseqüències de guerra quan vam patir més. (12) 

En Josep Prades diu que:
La postguerra va ser dolenta aquí al poble de Vilaplana, en canvi la guerra no la va conèixer, aquí [a Vilaplana] no hi va haver tirs, a Tortosa sí. (13)

Finalment, l’Anna Rosa ens explica que en els anys de postguerra, la mare va anar a buscar a la mare de l’Anna Rosa a Tortosa, i quan van arribar a Tarragona aquesta no va trobar ni reconèixer la seva casa, i això va provocar un gran impacte en la nena.

Els anys de postguerra, ens comenta l’Anna Rosa, van ser més durs, ja que durant la guerra al pobles anaves menjant, però a la postguerra es va passar molta gana, no hi havia aigua corrent. S’havia de treballar molt per a poder assolir un nivell mínim de vida.

L’Anna Rosa ens comenta:
La casa es va convertir en una casa trista [...]. (14)


1.3. Fam
La gana ha estat un factor important en el relat dels testimonis. Aquesta, segons com i de quina manera es pateix, acaba marcant de forma més profunda o més superficial a les vides de les persones que ho pateixen. En Josep Prades comenta amb la mirada perduda que:

Vam estar durant nou mesos al tros. [...] No teníem sal, i el pare va anar al mar amb un carro que li va deixar el seu cosí, i pujava aigua salada. La posava al sol d’aquesta manera aconseguíem una mica de sal. [...] Matrimoni i sis fills per mantenir; ja la vam passar negre [silenci]. (15)

La Matilde Mestre ens explica que:
En temps de la guerra a Vilaplana no es va patir gana, perquè la gent tenia un tros. La meva mare anava a Reus a buscar el pa, que l’intercanviava per una garrafa d’oli. (16)

Aquest testimoni, recorda els seus anys d’infantesa durant la guerra civil de forma pejorativa, però no per falta de menjar, sinó per altres aspectes que van acabar marcant a la persona, com ara el fet de que tanquessin a la seva mare a la presó poc abans de que acabés la guerra o bé, pel combat d’avions que va presenciar i la por que li va fer.

En Joan Juanpere, que sempre ha format part d’una família pagesa, comenta el següent:

Durant el primer any de guerra encara hi havia reserves, però a partir del primer any i durant tota la guerra, no massa. [...] Si tens un hort/tros i poques boques per alimentar, encara pots anar tirant, però si has d’alimentar masses boques..., molta gana. (17)

La Pilar Capafonts Ferratjes, del poble de Mont-roig, i tieta de la Rosa Rom Ferratjes diu que:

Era de família pobre, i vam tenir poc menjar tant a la guerra com a la postguerra. (18)

En canvi, la seva neboda Rosa Rom, de Barcelona, va tenir una situació diferent a la Pilar, comenta que:

No vaig patir, era filla única i el poc que teníem m’ho donaven, a més a més no menjava massa. No vaig patir gana, però els meus pares segur que si. [...] No érem de poble, però teníem un hort i això ens va permetre no passar tanta gana . (19)

La falta de menjar va ser un tema important en el dia a dia de les famílies amb pocs recursos. Aquesta pobresa es va accentuar a l’esclatar la guerra civil, ja que les reserves i l’economia baixen considerablement, i la diferència entre uns i altres encara es fa més evident.

Considero important fer un reconeixement a la terra, a aquesta font de recursos que tenim al nostre abast, i que si la cuides i la conrees degudament, pots extreure’n molts beneficis, ja siguin aliments o intercanviant i venent els excedents per cobrir altres necessitats. I sembla que per als testimonis, durant aquests anys durs de guerra i postguerra, la terra va ser un recurs important, ja que els que no en tenien ho van passar molt malament, i els que si, van poder tirar endavant sense tantes penúries.


NOTES A PEU DE PÀGINA

(1) Font Oral: Joana Huguet Ferré (Vilaplana, 2014)
(2) Font Oral: Joan Juanpere Cabré (Vilaplana, 2014)
(3) Font Oral: Pilar Capafonts Ferratjes (Miami Platja, 2014)
(4) Font Oral: Rosa Alabart Alzina (Miami Platja, 2014)
(5) Font Oral: Mercè Simó Gomis (Vilaplana, 2014)
(6) Font Oral: Josep Prades “Pepito” (Vilaplana, 2014)
(7) Font Oral: Matilde Mestre (Vilaplana, 2014)
(8) Ibidem
(9) Font Oral: Anna Rosa Piña Solé (Tarragona, 2014)
(10) Font Oral: Mercè Simó Gomis (Vilaplana, 2014)
(11) Font Oral: Roser Rom Ferratjes (Miami Platja, 2014)
(12) Font Oral: Joana Huguet Ferré (Vilaplana, 2014)
(13) Font Oral: Josep Prades “Pepito” (Vilaplana, 2014)
(14) Font Oral: Anna Rosa Piña Solé (Tarragona, 2014)
(15) Ibidem
(16) Font Oral: Matilde Mestre (Vilaplana, 2014)
(17) Font Oral: Joan Juanpere Cabré (Vilaplana, 2014)
(18) Font Oral: Pilar Capafonts Ferratjes (Miami Platja, 2014)
(19) Font Oral: Rosa Rom Ferratjes (Miami Platja, 2014)

Mireia Ferré Mateu




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...