La Guerra Civil Espanyola en la mirada dels infants (1/5)

El motiu principal sobre el qual girarà el meu treball és conèixer una part de la història que sovint es passa per alt, degut a que els processos generals acaben prenent-ne protagonisme. Bé, doncs jo pretenc fer una història on els principals protagonistes seran els nens/es i la seva mentalitat.

Tenia clar que havia de decidir-me per un tema històric, però també pensava que era indispensable que ho combinés amb un aspecte que realment em motivés per tal de treballar amb més ganes, dedicació i ambició. És així com vaig decidir-me per fer un treball de fi de grau basat en la recuperació d’una etapa històrica, però des de la perspectiva de la vivència d’un nen a la Guerra Civil Espanyola, compresa entre els anys 1936-1939. D’aquesta manera treballo a nivell acadèmic un tema històric i per altra banda, tracto indirectament el món infantil, un món que des de ben petita m’apassiona i espero, d’aquí un temps, dedicar-m’hi.

Els motius principals d’aquest treball són: per una banda la curiositat de saber què va passar en aquells temps i escoltar-ho en primera persona. Tot i així, s’ha de tenir clar que no és el mateix viure-ho que explicar-ho.

Un altre motiu es deriva de la consciència de que avui dia tot va molt de pressa i mirem endavant sense aturar-nos a pensar amb els motius ni els perquès i no fem un pas enrere per relacionar les coses d’ara una miqueta amb les coses d’abans. La guerra civil, i en conseqüència, la postguerra van transcórrer entre els anys 30-40-50, no fa tant d’això. Es un període molt recent que han viscut els nostres pares, tiets, avis,... persones que encara son entre nosaltres, però que ja comencen a tenir una certa edat. Si no recollim el testimoni oral, aquesta història recent la perdrem.

Sempre que se’ns han demanat treballs al llarg de la carrera, he intentat fer-los sobre aspectes socials i baixant més al detall, personals. M’interessa molt la història centrada en aspectes concrets, i sobretot, després d’algun esdeveniment que marca un punt en la història en general. He estudiat com es va viure a nivell general la postguerra a Vilaplana, poble situat a les muntanyes de Prades. Aquest treball em va servir per conèixer, entendre, relacionar i estimar, encara una mica més el meu poble. També em va servir per veure que la ideologia de les persones en aquell temps ha tingut transcendència posteriorment; al poble hi ha 740 habitant i tots ens coneixem força bé.

De fet aquesta petita comunitat és com una gran família. Però en tots els grups sorgeixen conflictes, moments de tensió, estirabots,... quan s’han de tractar temes que ens impliquen a tots. Es en aquest moment quan es pot reconèixer en l’actitud de cadascú maneres de fer que els més grans lliguen amb els fets esdevinguts en altres temps, i es posa de manifest en els comentaris que hi ha una relació entre l’ara i l’abans. Es per això que crec que les coses del passat afecten i defineixen les persones del present.

També he fet estudis sobre l’impacte moral dels Estats Units a la Guerra del Vietnam 1964-1975, o bé, l’estudi d’una associació de tipus social i cultural com ho és el Bar Casal Vilaplanenc.

El que pretenc dir, és que segueixo molt interessada en els comportaments socials i humans, en el fet de baixar al detall de les persones, en estudiar el seu dia a dia, o bé el seu pensament, ... Pretenc culminar el meu interès sobre aquests aspectes amb el treball de fi de grau, convençuda de que el què vivim i com ho vivim és el que ens conforma. I com interpretem la realitat i com actuem, és el que ens acaba definint. Per aquest motiu vull baixar al detall, per entendre els comportaments posteriors. I, per això m’he disposat a fer aquest estudi; la Guerra Civil Espanyola en la mirada dels infants.

Abans d’endinsar-me amb el treball de camp, espero que els testimonis em revelin situacions traumàtiques que corroborin el dramatisme d’una guerra.


1.1. Situació historiogràfica

Dit això, considero d’especial rellevància fer un reconeixement a la història oral, i ho faig a partir d’un article de Mercedes Vilanova (1) de la Universitat de Barcelona, que ens fa una valoració de la història del temps present i la història oral.

Destaca que entre una i l’altre hi ha quatre punts de contacte:

- La urgència de crear fonts noves
- La necessitat d’ajudar a construir la memòria, que és la base de l’ofici dels historiadors
- La importància creixent de les imatges
- El sotmetiment al que estem immersos en quant a l‘acceleració del temps

Cal seguir endavant, buscant nous mètodes i vies d’estudi que ens permetin no oblidar el passat i d’aquesta manera construir i intentar millorar el futur que ens depara.

És important ser conscients de la importància que té la història oral. A nivell general perquè forma part d’un altre tipus de font històrica, a més a més de totes les altres, i que cal considerar-la com a igual, sempre que es tingui present l’objectivitat i la subjectivitat. I a nivell més específic, la història oral en el meu treball agafa molt de protagonisme, ja que és, junt amb els dibuixos, la font sobre la qual em baso per fer l’estudi d’una època, i pretenc que tant una com l’altre em siguin útils i pugui extreure’n bons resultats.

Paul Thompson (2) defineix la història oral com la interpretació de la història, les societats i les cultures en procés de canvi a través de l’escolta i el registre de les memòries i experiències dels seus protagonistes. I, al meu parer, afegeixo que s’han de treballar bé les eines que ofereix aquesta història oral i no captivar-nos per la subjectivitat. Com tot, si es treballa de forma acurada, degudament matisada i contextualitzada, els resultats poder ser millors.

Pel que fa a l’estudi de Laura Benadiba (3)sobre la història oral i les memòries, defensa que un poble oblida quan la generació posseïdora del passat no ho transmet a la següent, o quan aquesta rebutja el que va rebre o deix de transmetre-ho, lo que ve a ser el mateix.

La generació que pretenc entrevistar, els avis que en el seu moment van ser els nens de la guerra civil espanyola, tenen el rol de “generació posseïdora del passat”, són una generació propietària d’un passat, d’una experiència, d’una memòria i d’una responsabilitat de la qual no es poden evadir.

En la transmissió del passat es troba la clau per comprendre el present, i sobretot per valorar-lo des d’una actitud crítica i activa. Hi ha moltes formes de transmetre el passat i totes són vàlides en la mesura que siguin significatives.

És important, sota el meu punt de vista, treballar amb els records i les memòries de persones comuns que, a través del seu relat, comencen a reconèixer el seu lloc a la història.

Aquests records, al ser transmesos, es converteixen en fonts històriques, i com a tals, tenen un valor similar al dels documents tradicionals que permeten analitzar els processos socials i la vida de la gent comuna més que els fets “importants” i els grans personatges.

D’aquesta manera, les paraules dels nostres avis, mestres, veïns, recuperades a través d’entrevistes d’història oral es converteixen en documents tant objectius o subjectius com una carta, un text governamental o bé un diari antic.

L’objectiu principal és trobar les eines necessàries per a elaborar projectes de treball que incloguin testimonis recuperats a través d’entrevistes d’història oral. Assegurar la construcció i utilització de fonts orals per tal que el passat pugui ser transmès a les generacions contemporànies carregat d’un sentit propi.

Segons un estudi de Javier Ocampo (4) , la història té un paper molt important per al coneixement del passat humà. Es preocupa per l’estudi de les dinàmiques de les societats humanes en el temps i en l’espai.

Pel que fa a la història local o microhistòria, aporta visions molt valuoses per l’anàlisi de les estructures d’una societat. L’important és la història connectada o comparativa amb altres estudis de la història local en les seves diverses dimensions.

Ocampo López destaca la importància dels anàlisis de les microestructures per al coneixement d’una nació, d’una regió o bé d’un conjunt geogràfic. I el que pretenc és conèixer i reconstruir una època a partir dels testimonis i la seva experiència de vida, i fer una discussió a partir de la història comparativa o bé connectada.

Un aspecte molt important de la història local està relacionat amb la vida quotidiana dels pobles, en les quals s’hi troba lo més autèntic de la seva identitat local i autenticitat.

Javier Ocampo defensa que “La vida quotidiana és la vida de tota persona i el dia a dia dels pobles; és la vida diària, privada o col•lectiva del comú de la gent; és la vida de les famílies a l’interior de les seves llars”. I espero que aquesta vida quotidiana, privada, col·lectiva i de les famílies m’acabi aportant, al final del treball, un ampli coneixement de la microhistòria que en definitiva acabarà formant part de la història general.


Ronald Fraser (5)  diu que la tècnica de la Història Oral es basa en tres aspectes fonamentals: per una banda en la creació conjunta del testimoni i l’historiador, per altra banda, estan basades en els records de la persona en forma de narració i, finalment tracten de la vivència de la persona singular. Al cap i a la fi es tracta, del que s’ha anomenat com “el premi i la maledicció de la Història Oral: la subjectivitat”. I aquesta s’ha de tenir molt present, és un factor que no podem evitar que surti a les entrevistes, i en general, a tot arreu, però cal posar atenció amb aquest aspecte ja que si no es respecta la objectivitat, el resultat sempre acaba sent manipulat, imprecís o bé erroni.

És evident que en les entrevistes és quasi bé segur que sorgeixin ideologies, opinions i punts de vista que cada subjecte tingui, però està a la mà de l’historiador separar-les de el coneixement històric en si. Per tant, una de les fites que també em proposo per a aquest treball és aconseguir que no influeixin en mi les maneres de pensar d’ uns i altres i no deixar-me emportar per sentiments als quals jo m’hi senti identificada.

Penso que d’aquesta manera podré fer un estudi general del període, però sense oblidar mai que ho faré a partir de les individualitats. I aquí està la riquesa de les coses, en la diversitat d’opinions i individus.