Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - Natura - Casos i coses | Revista 67

La Font del Roure


ALBÚM FOTOGRÀFIC: LES NOSTRES FONTS
FOTO 5-  LO PEDRÍS, núm. 59, abril 2015:  La Font del Roure.


La Font del Roure no apareix documentada a l’estudi  Toponímia de Vilaplana i del seu terme d’Albert Manent, publicat al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras entre el 1969-1970.  Probablement, perquè els topònims recopilats per Manent els va començar al 1959 i els va concloure al 1964. I, tot i que el poble de la  Mussara va ser agregat a Vilaplana al 1961, és a dir, entremig d’aquestes dues dates del seu estudi, els seus principals informadors, fossin originaris del pla o autòctons de la muntanya, devien considerar-la que pertanyia al poble ja extint de la Mussara. De fet, crec que avui en dia, i després de més de mig segle, quan parlem d’aquesta font el nostre imaginari col·lectiu encara la concep com una font almussarenca.

Tanmateix, des de Lo Pedrís vam voler incloure la font del Roure en la contraportada de la revista número 59, en el recull de fonts que venim publicant com a pròpia en el sentit de pertinència i no pas de propietat. D’una banda, perquè tot i ser una font que històricament fou, és i serà de la Mussara, no deixa de ser un bé patrimonial que queda inserit dins del nostre terme municipal.  I de l’altra, perquè tant a nivell de la població local, com per part dels excursionistes de la comarca o de fora d’aquesta, com per part de molts escaladors d’arreu del món... és una font coneguda i de prestigi. Per tant cal ressenyar-la i donar-ne el màxim d’informació possible. Segurament la seva popularitat li ve donada per la seva ubicació privilegiada a sota de les antenes de la Mussara ja que és un lloc de pas quasi bé obligat per arribar a les escarpades parets verticals de la Mussara on es practica assíduament l’escalada.
 
La importància pel món de l’escalada de les nostres cingleres i del seu entorn natural, on s’hi troba la Font del Roure, com un element de referència, i que també dóna nom a les parets que té enfront i per damunt seu, queda palès en el magnífic article El preu d’un somni de l’escalador Pep Farré Sanfeliu que vam publicar-li en l’anterior número 66 de Lo Pedrís,  pg. 28:
 
“La Mussara és, doncs, el millor balcó del Baix Camp, i el mirador que dóna nom a les zones d’escalada que l’envolten; tant a les situades vora el poble, com a la majestuosa cinglera que s’estén des del barranc de les Tosques fins a la font del Roure. Aquesta darrera franja rocosa és coneguda entre els escaladors locals com els “cingles de les antenes” (en referència als repetidors de televisió que –què hi farem!- coronen barroerament la muntanya). També se’ls anomena els cingles de la font del Roure o, senzillament, “les parets”, en contraposició als petits i més modestos sectors que es reparteixen entre el poble i les proximitats del refugi.”
 
La Font del Roure limita a l’oest amb el terme municipal de l’Albiol. Està situada a 837 metres d’alçada del nivell del mar.  Les seves coordenades són 41°14'32.7"N 1°03'36.5"E. Des de la plana, en direcció cap als cingles de la Mussara està a mà esquerra de la serpentejant carretera T-704, quasi bé a la mateixa alçada del pàrquing de la Via Ferrata, i a pocs metres del caminet de terra que ens queda a mà esquerra i que ens hi porta directament.  Des de Vilaplana, podem arribar-hi pel senderó dels Paragons fins a la cruïlla del Mas de l'Anguera. Des d’allí, empalmem amb el GR-172, antic camí de Prades, que ve des de Reus. Anem enfilant cap amunt, mentre seguim les marques del GR que ens portaran fins al doll de la  Font.

 Una altra manera d'anar-hi seria pel camí de les Tosques amunt.  Travessem el riu que ens quedarà a mà esquerra. Seguim pujant, mentre veiem el salt d’aigua que ens queda a l'esquerra, fins que arribem al pla de les Tosques. Llavors no hem de travessar altre cop el riu que ens queda a l’esquerra i que ens duria al poble de la  Mussara, sinó que hem d’agafar la direcció de la sendera de mà dreta. Aquest és el camí dels Entrecingles, el qual ens portarà, després de passar pel Maset de les Tosques,  fins la petita esplanada on es troba la Font.  

Curiosament, el roure amb que es denomina la font no el veiem per enlloc. Suposo que en algun moment devia ser-hi. Segons el testimoni d’Albert Ferré de cal Virella, el nom de Roure li deu venir pel fet que hi havia una roureda. Recorda de molt jove, quan devia tenir 17 o 18 anys, cap a principis dels anys 50, haver vist els roures quan sovint anava per aquella zona a buscar carbó junt amb el Josep M. Anguera de cal Carxot. Segons ell, la font quasi mai ha estat gaire cabalosa, però sí que sempre ha tingut fama d’aigua força bona i fresca.

D’altra banda, el testimoni de Jordi Mariné ens recorda que hi havia un pi majestuós al costat de la pròpia font. Era tan gran que es veia fins i tot des d’aquí baix al pla. Un any, el Sebastià Masdéu, conegut pel Tianet Cama, va fer tallar-lo, junt amb altres pins del costat per fer-ne llenya, al Facundo Mendizabal. Aquest últim era un llenyataire que treballava per ell. Era originari del País Basc. Va fer arrels al poble i és recordat com un home extremadament forçut.

Finalment, i segons el testimoni de Salvador Simó de Cal Sabater, el roure que podria donar nom a la font no l’ha vist en vida.  Però sí que recorda el tronc sec d’un roure mort que hi havia al mateix costat i damunt del doll de l’aigua que sortia a la mateixa alçada del toll. Explica que l’aigua era tan bona que et feia venir gana.

Una altra de les llegendes populars que corre pel poble és que el roure que hi havia al costat de la font va ser fulminat per un llamp.  

Actualment, el raig d’aigua de la font del roure surt a través d’un tub de plàstic de color blau verdós desgastat. No he pogut esbrinar on té el seu naixement. El fet és que l’aigua queda estancada en una mena de petit bassot que queda enclotat entre dues parets de pedra seca. Al marge, s’hi enramen diverses plantes enfiladisses. Crec que majoritàriament d’heura. Les seves arrels entortolligades i les seves fulles d’un verd intens fan de ciment o de lligam entapissant natural ja que sinó el marge segurament cauria del tot. Dins del toll de l’aigua freda, en època de pluges, hi podem trobar herbes variades:  llac que verdeja dins de l’aigua i, sobretot, matolls alts de jonc. Tot el conjunt vegetal li atorguen sensació de vida i de frescor. Últimament no hi acostuma a brollar gaire aigua, a causa de la continuada sequera que patim des de fa temps.


Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANTÀNIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L’Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...