Opinió - Entitats - Articles - Jubilats | Revista 99

La fi dels mites en la vellesa i la gent gran

La majoria de les persones tendeix a tancar el concepte de vellesa pel que fa al nombre d'anys viscuts. Cada ésser humà, en la vellesa, és en si la suma de tots els seus dies i de totes les experiències viscudes en aquests dies. Per tant, no és possible generalitzar les característiques personals, econòmiques i socials d'aquest sector poblacional. Una cosa que passa al país i en altres parts del món és que hi ha mites sobre la vellesa que giren al voltant d'idees que solen ser errònies i associades a aspectes negatius.

Les creences o estereotips de la vellesa varien d'una cultura a una altra, els codis culturals de cada territori permeten desenvolupar una concepció diferent de la resta. Però el que ha de prevaler és l'anàlisi sobre l'aspecte negatiu d'aquestes idees pel que fa a la creença que es té de la vellesa i de la gent gran. Els estereotips socials podrien desaparèixer si es conceptualitza el fet d'envellir com l'aprenentatge d'unes noves funcions socials i es presta més atenció a les altres característiques de l'envelliment que no són exclusivament la fragilitat física, ni anímica.

Destacant a un dels escriptors més cèlebres de la literatura, William Shakespeare ja ens fa un petit tast evolutiu quan realitza la transformació de mites memorables i contes llegendaris en personatges de carn i ossos i en conceptes que continuen conformant la nostra visió sobre la condició humana. Potser la imatge que més perdura en el temps, és la frase citada sovint: “Sense dents, sense ulls, sense paladar, sense res...” (Shakespeare, Seven Ages of Man, As you Like it), i el fet és que actualment destacats estudis contemporanis envers l'envelliment es veuen encara influenciats pel risc de l'ús del llenguatge metafòric de l'autor anglès. No obstant això, trobem aquests mites en les nostres converses diàries, en els nostres acudits i relacions comunicatives, tot i que el coneixement i l'evidència actual demostrin el contrari.

Tristament, aquests mites i estereotips afecten negativament les persones d'edat avançada, les expectatives i percepcions es veuen condicionades per aquestes falsedats i informació esbiaixada fins al punt que es poden arribar a convertir en condicionants autocomplerts. L'aparició de mites i estereotips sobre les persones d'edat avançada és una cosa que té a veure amb el que generalment fem molt bé, que és etiquetar i agrupar les persones per categories, perpetuant com una visió teòrica i programàtica entorn l'envelliment com un problema simple d'etiquetatge irreal.

Atributs com la fragilitat, malaltia i dependència, entre d'altres, produeix que es consideri aquest procés com una amenaça i no pas com una fortalesa, com un èxit de la civilització. Ja que la por, entre les generacions més joves, els esclavitza rebutjant amb actituds que en determinat moment hauran d'aprendre a confrontar.

Els mites que podem sentir són:

• “Totes les persones grans esdevenen iguals”. La realitat és que hi sol haver més diversitat entre les persones grans que en cap altre grup d'edat. Les necessitats bàsiques de les persones grans són diferents de les més joves, la realitat és que les necessitats humanes no canvien en envellir.
• “Les persones grans pateixen senilitat” (pèrdua de memòria, es desorienten i desenvolupen conductes estranyes). La realitat és que el 78% de les persones grans estan prou sanes per dur a terme les seves activitats diàries.
• “Les persones grans mantenen actituds molt rígides envers l'ús de les noves tecnologies”. La realitat no és aquesta. És admirable com s'adapten a l'ús de les xarxes socials i la motivació que tenen per adquirir nous coneixements sobre a aquestes tecnologies.
• “Totes les persones grans es deprimeixen”. Aquest és un altre exemple de mite que m'agradaria destacar. La veritable realitat és que la gran majoria de persones grans no estan deprimides. La depressió no és part intrínseca de l'envelliment, perquè l'edat per si mateixa no és un factor de risc per a la depressió. El curs de la depressió en la gent gran és idèntica a la dels joves. La resposta al tractament d'aquesta es presenta tan positiva en la gent gran com en altres trams d'edat.

A la vellesa hi ha múltiples aspectes positius que cal donar a conèixer amb més èmfasi i amplitud. Per ser capaços d'eliminar aquests estereotips hem d'intentar formar-nos un coneixement ajustat i real de la gent gran de la nostra societat i tenir en compte que es tracta d'un grup heterogeni, amb diversitats ben latents, amb una necessitat d'una major comprensió d'aquesta etapa de la vida, un major respecte i, especialment, desterrar els estereotips associats a la VELLESA.

Malgrat els petits avenços que es van produint, ja que sembla que la imatge de la gent gran va evolucionant amb el pas dels anys i tendeix a ser cada vegada més realista i ajustada, encara queda un gran camí per recórrer fins a arribar a una societat sense diferències per raó de l'edat, és a dir, a una societat ideal en la qual les persones puguin dedicar-se a qualsevol activitat en qualsevol moment de la seva vida. On cada cop més, és necessari la creació d'altres tipus de serveis i atencions més d'acord amb les seves necessitats.

“La vellesa és com un llibre, no pot ser jutjada només per les seves tapes”. (L.L.C.)


Lídia Lafarga
Gerontòloga Social
Treballadora Social
Màster en Neuropsicologia Clínica
Docent Lídia Lafarga



+ Publicar el meu comentari