Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 47

La crònica del PP

Diu que, ja fa anys, hi va haver una cimera de savis a escala planetària. Hom va organitzar unes jornades sobre els recursos alimentaris del planeta. Bàsicament hi havia dues tendències ben diferenciades, representades ambdues per sengles delegats. Una facció era considerada vitalista, esperançada i il•lusionada. Era una promesa de futur platxeriós, una alenada d'aire fresc en el desert del Gobi. L'altre era tot el contrari, anunciava mal temps. El seu portaveu, una espècie de moixonot de mal averany tristoi i atrabiliari, era vist com una mena de nihilista hipocondríac. En definitiva, la "vox populi" de seguida els va batejar. Els va situar en dos corrents i en dos pols oposats, tot classificant-los en dues categories: optimistes i pessimistes. El savi que representava els optimistes va ser requerit pels assistents (la gent no està per massa murgues...). Però heus ací que el discurs d'aquell home va sorprendre tothom: "D'ací a ben poc haurem de menjar KK". Val a dir que un servidor, sent com és un home dels d'abans, no ha reproduït aquella paraula tan actual i jovenívola, que es comença per ema. Em sona fatal i, a més, no cal, perquè la utilització de termes de tan ampla significació no fa més que empobrir el llenguatge. No es el moment, però, de criticar tota aquesta terminologia escatològica que, sense complexos, ha anat conquerint els nostres mitjans. Ara penso en el pobre savi que xiulat, vilipendiat i gairebé linxat per l'audiència, se'n va haver d'anar -cua entre cames- protegit per la guàrdia urbana, so pena de veure la seva integritat compromesa. --I ara... ! però què diu aquest poca solta, aquest paio és un beneit ! El personal, molt indignat i amb raó, va requerir la presència del pessimista; total, ja no els podien dir res pitjor... Però la intervenció del nou ponent va ser una bomba: --No us ho prengueu malament -digué- però és que no n'hi haurà per tots! (.....). El pobre savi blasfem va ser massacrat per les turbes: ni guàrdies urbanes, ni serveis d'ordre ni sa mare que els va parir, no el va salvar ni Déu...

Hi ha un corrent científic força estès que diu que a partir de dades geològiques i arqueològiques prou evidents, el món ha patit, si més no, cinc extincions massives. Totes elles, sense excepció, diu que van ser el resultat de canvis ambientals molt sobtats i la impossibilitat de les espècies a adaptar-se al nou entorn, massa hostil per a la seva naturalesa. I diuen, els molt poca-vergonyes, que això es pot repetir en un futur proper a causa dels canvis ambientals (molt ràpids) produïts per l'activitat humana. Per sort hi ha un altre corrent, no menys científic, que diu: Ep !, anem a pams, no hi ha lloc per l'alarmisme extrem. Ara hi ha (som) una espècie intel•ligent que ha sotmès la natura als seus interessos des de fa una colla d'anys i no hi ha cap motiu per pensar que això no hagi de ser així en el futur, en tant que aquesta espècie ha desenvolupat la virtut d'ocupar qualsevol nínxol ecològic del planeta. Hem passat de carronyaires sense pal•liatius (demostrat) a ser els reiets de la creació, és a dir, a ocupar el cim de la piràmide del ecosistema del planeta. Hem evolucionat de depredats a depredadors i de depredadors a depredadors de depredadors, tot fent la competència al mateix Déu. Es pot demanar més? En aquest punt, la ciència es comença a confondre amb el dogma: Hem assolit allò que ens deparava el destí. Per això s'han lliurat les guerres, per erradicar el mal i consolidar l'imperi de l'home, per assolir el bé i el lideratge universal, tal com va prometre -i manar- Jahvè als nostres primers pares. I a fe de Déu que n'hem fet cas, sobretot en allò de "creixeu i multipliqueu-vos".

El cas és que Jahvè no se'n devia enrecordar, de posar aturador al seu manament i ara, set mil milions de micos i mones verticals són massa micos i mones per un planeta amb uns recursos que són els que són, en qualsevol cas, limitats. També li va passar per alt un altre detall, ep! imperdonable: El cinquè manament diu "no mataràs" Doncs bé, dieu-me ruc, però el que veu un servidor és que si no matéssim no viuríem ni una setmana, un altre misteri trinitari que, ull ! si pequem de supèrbia i el volem desentrellar, ens farà cremar eternament (en el foc de la raó). Malgrat tot, no hi ha motiu per alarmar-se (o sí?), perquè el planeta disposa d'uns mecanismes compensatoris, encara desconeguts, que sempre acaben per recuperar l'equilibri i posar les coses a lloc. Ara, no es preocupin, eh? Encara ens queden unes dècades, tres o quatre almenys... Mentrestant, l'única cosa recomanable i la més assenyada és mirar de no reproduir-nos massa. Va pels joves, ja sabem que la paternitat/maternitat és un impuls biològic irrefrenable, però com deia el senyor Optimista... En qualsevol cas els recomano que facin com els capellans. El Vaticà és l'estat del món amb l'índex de natalitat més baixa. De fet, diu que Jesucrist tampoc no va tenir fills. Per què? Que malcreients que són els fills...

Un dia, el senyor Optimista, se'n va anar al mercat. Es va adonar que hi havia un bon reguitzell de parades i paradetes, moltes d'elles peixateries (el peix era la seva menja predilecta), totes repletes de d'una bona colla d'exemplars més o menys frescos. Va pensar que feia força goig tot allò. És fantàstic -pensà- poder menjar peix sense haver-nos de mullar el cul i amb uns preus relativament assequibles... Aleshores el va assaltar un mal pensament. Va calcular (grosso modo) quantes ciutats com la seva hi havia al món (i cent vegades més grans també). En va comptar moltíssimes i el resultat el va multiplicar pel nombre de parades del seu mercat. Home, el mar és gran -reflexionà- i els recursos immensos, ara, la gana insadollable i la humanitat massa golafre. El pitjor de tot, tanmateix, és l'augment imparable de les boques famèliques... Total, que va fer una divisió i el resultat obtingut va ser que, al ritme d'explotació actual, en un futur proper tocaríem a sardineta per cap, cada setmana!!!. Què va passar? doncs que es va tornar mig lero. El rebost ja no li va semblar tant gran i va començar a dir bestieses com la que gairebé li va costar la pell en aquella cimera de savis que els he citat al començament d'aquesta crònica nefanda.

Dels pessimistes se'n sap ben poca cosa. Si surten pels mitjans ho fan sempre a deshores i mig d'amagat perquè si sortissin en hores d'audiència serien linxats, no en tinguin cap dubte. De fet, els més radicals ja ho han estat i els que queden se'ls permet continuar existint amb la condició que deixin una porta oberta a l'esperança. L'esperança, ara mateix, es diu “sortir de la crisi”. Els optimistes l'han qualificada de crisi profunda, perquè se n'hi ajunten tres, que en fan una, com la Trinitat, vaja... La crisi financera, és una crisi? Sí, pare. La crisi de valors, és una crisi? Sí, pare. La crisi ecològica, és una crisi? Sí, pare. Parlem, doncs, de tres crisis distintes? No ! n'és una de sola i vertadera. Conyes trinitàries apart, es pot ser més negatiu? Doncs jutgin, jutgin vostès mateixos... Els pessimistes que han pogut expressar la seva opinió ens han tranquil·litzat. No se sap si per pressions rebudes o per por d'una eventual lapidació, han negat l'esmentada crisi. Com s'entèn, el senyor Pessimista diu que no hi ha crisi ? Doncs, efectivament, l'ha negada rotundament, en canvi, ha creat un nou concepte, una nova teoria, anomenada la teoria del COL•LAPSE. Ai? I això què deu ser...?

Passin bona Pasqua i alerta, que després de les pasqües vénen les basques...








Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...