Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 47

La crònica del PP

Diu que, ja fa anys, hi va haver una cimera de savis a escala planetària. Hom va organitzar unes jornades sobre els recursos alimentaris del planeta. Bàsicament hi havia dues tendències ben diferenciades, representades ambdues per sengles delegats. Una facció era considerada vitalista, esperançada i il•lusionada. Era una promesa de futur platxeriós, una alenada d'aire fresc en el desert del Gobi. L'altre era tot el contrari, anunciava mal temps. El seu portaveu, una espècie de moixonot de mal averany tristoi i atrabiliari, era vist com una mena de nihilista hipocondríac. En definitiva, la "vox populi" de seguida els va batejar. Els va situar en dos corrents i en dos pols oposats, tot classificant-los en dues categories: optimistes i pessimistes. El savi que representava els optimistes va ser requerit pels assistents (la gent no està per massa murgues...). Però heus ací que el discurs d'aquell home va sorprendre tothom: "D'ací a ben poc haurem de menjar KK". Val a dir que un servidor, sent com és un home dels d'abans, no ha reproduït aquella paraula tan actual i jovenívola, que es comença per ema. Em sona fatal i, a més, no cal, perquè la utilització de termes de tan ampla significació no fa més que empobrir el llenguatge. No es el moment, però, de criticar tota aquesta terminologia escatològica que, sense complexos, ha anat conquerint els nostres mitjans. Ara penso en el pobre savi que xiulat, vilipendiat i gairebé linxat per l'audiència, se'n va haver d'anar -cua entre cames- protegit per la guàrdia urbana, so pena de veure la seva integritat compromesa. --I ara... ! però què diu aquest poca solta, aquest paio és un beneit ! El personal, molt indignat i amb raó, va requerir la presència del pessimista; total, ja no els podien dir res pitjor... Però la intervenció del nou ponent va ser una bomba: --No us ho prengueu malament -digué- però és que no n'hi haurà per tots! (.....). El pobre savi blasfem va ser massacrat per les turbes: ni guàrdies urbanes, ni serveis d'ordre ni sa mare que els va parir, no el va salvar ni Déu...

Hi ha un corrent científic força estès que diu que a partir de dades geològiques i arqueològiques prou evidents, el món ha patit, si més no, cinc extincions massives. Totes elles, sense excepció, diu que van ser el resultat de canvis ambientals molt sobtats i la impossibilitat de les espècies a adaptar-se al nou entorn, massa hostil per a la seva naturalesa. I diuen, els molt poca-vergonyes, que això es pot repetir en un futur proper a causa dels canvis ambientals (molt ràpids) produïts per l'activitat humana. Per sort hi ha un altre corrent, no menys científic, que diu: Ep !, anem a pams, no hi ha lloc per l'alarmisme extrem. Ara hi ha (som) una espècie intel•ligent que ha sotmès la natura als seus interessos des de fa una colla d'anys i no hi ha cap motiu per pensar que això no hagi de ser així en el futur, en tant que aquesta espècie ha desenvolupat la virtut d'ocupar qualsevol nínxol ecològic del planeta. Hem passat de carronyaires sense pal•liatius (demostrat) a ser els reiets de la creació, és a dir, a ocupar el cim de la piràmide del ecosistema del planeta. Hem evolucionat de depredats a depredadors i de depredadors a depredadors de depredadors, tot fent la competència al mateix Déu. Es pot demanar més? En aquest punt, la ciència es comença a confondre amb el dogma: Hem assolit allò que ens deparava el destí. Per això s'han lliurat les guerres, per erradicar el mal i consolidar l'imperi de l'home, per assolir el bé i el lideratge universal, tal com va prometre -i manar- Jahvè als nostres primers pares. I a fe de Déu que n'hem fet cas, sobretot en allò de "creixeu i multipliqueu-vos".

El cas és que Jahvè no se'n devia enrecordar, de posar aturador al seu manament i ara, set mil milions de micos i mones verticals són massa micos i mones per un planeta amb uns recursos que són els que són, en qualsevol cas, limitats. També li va passar per alt un altre detall, ep! imperdonable: El cinquè manament diu "no mataràs" Doncs bé, dieu-me ruc, però el que veu un servidor és que si no matéssim no viuríem ni una setmana, un altre misteri trinitari que, ull ! si pequem de supèrbia i el volem desentrellar, ens farà cremar eternament (en el foc de la raó). Malgrat tot, no hi ha motiu per alarmar-se (o sí?), perquè el planeta disposa d'uns mecanismes compensatoris, encara desconeguts, que sempre acaben per recuperar l'equilibri i posar les coses a lloc. Ara, no es preocupin, eh? Encara ens queden unes dècades, tres o quatre almenys... Mentrestant, l'única cosa recomanable i la més assenyada és mirar de no reproduir-nos massa. Va pels joves, ja sabem que la paternitat/maternitat és un impuls biològic irrefrenable, però com deia el senyor Optimista... En qualsevol cas els recomano que facin com els capellans. El Vaticà és l'estat del món amb l'índex de natalitat més baixa. De fet, diu que Jesucrist tampoc no va tenir fills. Per què? Que malcreients que són els fills...

Un dia, el senyor Optimista, se'n va anar al mercat. Es va adonar que hi havia un bon reguitzell de parades i paradetes, moltes d'elles peixateries (el peix era la seva menja predilecta), totes repletes de d'una bona colla d'exemplars més o menys frescos. Va pensar que feia força goig tot allò. És fantàstic -pensà- poder menjar peix sense haver-nos de mullar el cul i amb uns preus relativament assequibles... Aleshores el va assaltar un mal pensament. Va calcular (grosso modo) quantes ciutats com la seva hi havia al món (i cent vegades més grans també). En va comptar moltíssimes i el resultat el va multiplicar pel nombre de parades del seu mercat. Home, el mar és gran -reflexionà- i els recursos immensos, ara, la gana insadollable i la humanitat massa golafre. El pitjor de tot, tanmateix, és l'augment imparable de les boques famèliques... Total, que va fer una divisió i el resultat obtingut va ser que, al ritme d'explotació actual, en un futur proper tocaríem a sardineta per cap, cada setmana!!!. Què va passar? doncs que es va tornar mig lero. El rebost ja no li va semblar tant gran i va començar a dir bestieses com la que gairebé li va costar la pell en aquella cimera de savis que els he citat al començament d'aquesta crònica nefanda.

Dels pessimistes se'n sap ben poca cosa. Si surten pels mitjans ho fan sempre a deshores i mig d'amagat perquè si sortissin en hores d'audiència serien linxats, no en tinguin cap dubte. De fet, els més radicals ja ho han estat i els que queden se'ls permet continuar existint amb la condició que deixin una porta oberta a l'esperança. L'esperança, ara mateix, es diu “sortir de la crisi”. Els optimistes l'han qualificada de crisi profunda, perquè se n'hi ajunten tres, que en fan una, com la Trinitat, vaja... La crisi financera, és una crisi? Sí, pare. La crisi de valors, és una crisi? Sí, pare. La crisi ecològica, és una crisi? Sí, pare. Parlem, doncs, de tres crisis distintes? No ! n'és una de sola i vertadera. Conyes trinitàries apart, es pot ser més negatiu? Doncs jutgin, jutgin vostès mateixos... Els pessimistes que han pogut expressar la seva opinió ens han tranquil·litzat. No se sap si per pressions rebudes o per por d'una eventual lapidació, han negat l'esmentada crisi. Com s'entèn, el senyor Pessimista diu que no hi ha crisi ? Doncs, efectivament, l'ha negada rotundament, en canvi, ha creat un nou concepte, una nova teoria, anomenada la teoria del COL•LAPSE. Ai? I això què deu ser...?

Passin bona Pasqua i alerta, que després de les pasqües vénen les basques...








Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...
Opinió, Articles, Portada

Perquè la Marató sigui diària

Bum, Bum, la Marató sempre batega. Batega per ajudar cada any unes persones diferents, uns...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

El dia 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència...
Opinió, Articles, Portada

Invisible

Què se n’ha fet d'aquells metges, infermeres i sanitaris que tant vàrem...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

"L'ALZINA RODONA", 50 anys fent Grup de Colònies

Al llarg d’aquest any hem celebrat el 50è aniversari del Grup de Colònies...
Què passa, Activitats, Portada

Taller de Cistelleria

Egrave;xit rotund del Taller de Cistelleria que vam fer a Vilaplana!!!! Tot va...
Opinió, Articles, Portada

És el Full Parroquial?

No sé si us ha passat a molts de vosaltres, però a mi, darrerament, quan llegeixo...
Entitats, Escola, Portada

Tallers Interactius en Anglès

Aquest curs, per segon cop, els alumnes de l’escola de Vilaplana reservem una tarda a la...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

Pelegrinació a Montserrat

Aproximadament, cap als anys 1949-1950, un bon grup de persones de Vilaplana van anar a fer una...