Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Teatre | Revista 85

Jordi Mateu porta damunt seu l’essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena del meu espectacle a la Casa Museu Àngel Guimerà l’any 2019.

La revista Lo Pedrís m’ha demanat que faci un escrit sobre Terra Baixa en essència un espectacle que vaig crear l’any 2017 per amenitzar un sopar i que de cop i volta i sense pensar-ho des de fa tres anys està voltant per nombrosos espais de Catalunya.

«Dos espais antagònics... Dos mons contraposats... Un actor... Tres personatges... Tres llops. Cada persona tria al llarg de la seva vida el llop que vol ser» Aquestes ressenyes intenten definir aquest muntatge. Un espectacle parit amb el cor i l’ànima. Un enfocament molt proper i molt personal de Terra Baixa d’Àngel Guimerà, per a molts, el nostre Shakespeare català.

El dramaturg vendrellenc ha tingut una vinculació molt especial a la meva vida. Sóc un fervent admirador de la seva obra. He tingut el gust d’interpretar i de dirigir diversos textos de Guimerà: Terra Baixa, La filla del mar, En Pólvora o Mar i Cel... De totes elles, però Terra Baixa és la que ha tingut un encís més directe en mi.

El primer contacte que vaig tenir amb aquesta obra fou els anys setanta, jo deuria tenir set o vuit anys, a la Sala de cal Rito un grup de teatre de Cambrils la va portar a escena. Em va enganxar de tal manera que em va deixar sense alè. Per primera vegada i clavat des de la primera fila de butaques era testimoni d’un assassinat en directe. La funció acabava amb una baralla i una cridòria horroritzant. Vaig quedar tan esglaiat que vaig anar corrents a la falda del pare per tal que em protegís d’aquell individu. Poc temps després d’aquella experiència vaig començar a prendre noció del que era pujar als escenaris. Al cap dels anys, jo deuria tenir setze o disset anys, una diada de Sant Jordi em van regalar aquest text. Va ser llavors quan vaig saber les veritables raons d’aquell assassinat i perquè el protagonista es va veure forçat a cometre’l. De mica en mica vaig començar a interessar-me en l’obra del dramaturg català.

Avancem en el temps fins a l’any 1990, possiblement el moment més esplendorós del teatre vilaplanenc o almenys, personalment, l’època en la qual vaig gaudir més, concretament el dia 19 d’agost. Per fi, va arribar el moment en què vaig tenir l’oportunitat de posar-me a la pell del protagonista de Terra Baixa. Un muntatge molt especial, ja que per primera i única vegada a la meva vida compartia escenari amb els meus pares i, si això no fos prou, l’actriu que en aquell muntatge interpretava la Marta, la meva companya a la ficció, esdevindria un temps després en la meva parella, la meva confident i el meu suport a la vida real. Així, doncs, com voleu que no estimi Terra Baixa?

Avancem una mica més i ens aturem l’any 2017. L’estiu anterior s’havia inaugurat a Vilaplana el Restaurant Les Brases de Ca l’Olla i els seus propietaris em van demanar la possibilitat de preparar algun text teatral per a representar-lo al seu local, ja que una de les activitats que hi volien fer eren els cicles anomenats «Sopars Literaris». Durant el mes de febrer de l’any 2017 em vaig posar a treballar en el projecte. Havia de crear un espectacle que fos el més directe possible i anés interpel·lant a cada persona del públic per tal que aquest se sentís el veritable protagonista de la història. Va ser llavors quan vaig pensar en Terra Baixa. Un sol actor... Tres personatges... Tres llops... Vaig crear un espectacle de mitja hora de durada desgranant cinc monòlegs i anant intercalant els tres protagonistes de l’obra: Manelic, Marta i Sebastià. Tenia tres personatges contraposats que eren tres veritables llops. En cap moment no vaig ser conscient de la rebuda que aquest espectacle podia arribar a tenir. No n’hi va haver prou en fer dues funcions al restaurant, sinó que a causa de la gran resposta de la gent, vam haver de llogar la sala del Casal Vilaplanenc per tal de poder-hi fer una tercera funció per encabir-hi més gent. A partir d’aquest moment i gràcies als comentaris dels assistents vaig començar a pensar a modificar l’espectacle per tal de poder-ho presentar en teatres.

El mes d’agost d’aquest 2017 vaig anar de vacances amb la família a la Garrotxa. Un dissabte a la tarda passejant per Santa Pau em va venir la inspiració. Ho vaig veure clar. Havia de ser un espectacle meu i de proximitat que combinés la terra alta (La Mussara) amb la terra baixa (Vilaplana) un espectacle en primera persona, un homenatge a la meva gent, una picada d’ullet a les meves arrels. Com he dit abans, un espectacle parit amb el cor i l’ànima. Vaig posar-me a treballar. Estrenava el 15 de juliol de 2018 al Jardí de l’Era de Castellvell ajudat per un audiovisual que et transporta pels cingles de La Mussara o et baixava de cop i volta a la polsosa terra baixa reencarnada en una Vilaplana grisa encara amb els seus carrers de terra. Un espectacle de setanta minuts de durada. A partir d’aquest moment es comencen a interessar teatres i sales polivalents per aquest projecte, ja que és un espectacle per a representar-lo en la modalitat de teatre de proximitat i això crida l’atenció dels espectadors. La Sala Santa Llúcia de Reus és un altre espai que des del primer dia es va interessar i va apostar per aquest projecte programant-lo fins a dia d’avui diverses vegades. L’any 2019 el Teatre Auditori de Riudoms realitzà un cicle anomenat «Teatre d’aprop» i vaig portar-hi Terra Baixa en essència. El format va ser molt innovador, ja que el públic estava assegut a l’escenari al meu voltant. Ho podien veure tot, des de les gotes de suor que em regalimaven pel cos fins a respirar totes i cada una de les olors d’un gran teatre des de les mateixes entranyes de l’escenari. L’experiència va ser brutal. Es van exhaurir les entrades en pocs dies i els espectadors que ocupaven les primeres files van abandonar els seus seients creient-se ser els veritables protagonistes de la història. Ho havia aconseguit. Aquest era l’objectiu de Terra Baixa en essència.

Penso que una part important del boca orella de la gent la dec a l’amiga Cristina Serret, periodista de Més Diari, que amb el seu article va fer arribar a molta gent aquesta proposta teatral, després van venir Diari de Tarragona i Canal Reus Televisió, els quals, també, van fer difusió aportant les seves ressenyes. A partir d’aquí el muntatge arribà als responsables culturals de l’Ajuntament de El Vendrell, poble i bressol d’Àngel Guimerà. La Casa Museu on va viure el dramaturg van contactar amb mi per tal d’oferir-me la possibilitat de fer una visita guiada per les estances de la casa representant-hi fragments del meu muntatge dins del cicle «Els Dilluns al MAG». I vaig anar per a fer-hi una funció i finalment en vaig haver de fer cinc. Les previsions es desbordaven. No em podia creure que aquell espectacle que va ser creat per amenitzar un sopar en un restaurant de Vilaplana tingués aquest ressò i aquesta gran acceptació per part dels espectadors. Quan les coses van bé sembla que res tingui aturador... Però encara hi havia un altre escenari que no havia contemplat.
Terra Baixa ha esdevingut els últims anys lectura obligada pels estudiants de segon de Batxillerat, així és que vaig començar a rebre trucades d’Instituts de secundària que estaven interessats en què els hi portés la funció dins l’aula. Us puc assegurar que és la millor experiència teatral que he tingut mai. Instituts del territori han vist passar pels seus ulls imatges de Vilaplana i de la Mussara que els ha ajudat a entendre l’obra de Guimerà.

A començaments d’estiu els amics i veïns Àlvar Fortuny i Dolors Juanpere també em van oferir la possibilitat de representar un parell de monòlegs de Terra Baixa a La Bassa de la Balandra de Vilaplana just als peus del cingle de La Mussara on ells hi tenen un petit terreny. Van muntar amb diferents artistes un vespre cultural màgic amb una vintena d’amics, brutal! Espero poder tornar-hi l’any vinent.

L’últim regal, però em va venir per sorpresa el passat 31 de juliol. La regidoria de cultura de l’Ajuntament de El Vendrell juntament amb la Casa Museu Àngel Guimerà van voler oferir una funció de Terra Baixa en essència a Sant Vicenç de Calders en un paratge anomenat La Torre o El Molí del Sebastià. Es tracta d’un complex on hi ha un molí en desús amb la casa on els pastors hi guardaven els remats durant la transhumància que feien des de La Conca de Barberà. Aquest molí pertanyia als avis d’Àngel Guimerà i el dramaturg hi passava llargues temporades. Confirmen que l’Era del molí va servir d’inspiració de Guimerà a l’hora d’escriure la seva obra. També expliquen que el nom de Sebastià, l’amo del molí de Terra Baixa, és un homenatge que el dramaturg va fer al seu oncle, Sebastià, amo del molí de Sant Vicenç. Poder representar Terra Baixa en essència en un escenari així, us puc assegurar que no té preu. Vam exhaurir les entrades. A mitja funció va començar a ploure i vam haver de suspendre, improvisant al mateix moment una nova funció per l’endemà dia 1 d’agost. La resposta del públic va ser enorme, ja que vam tornar a omplir amb molta més gent que el dia anterior. No cal que us digui que durant tota la funció el clima que s’hi respirava i l’ambient era de màxima emoció.

Fins al dia d’avui he portat aquest muntatge a escena en trenta-cinc ocasions i l’han vist dos mil vuit-cents tretze espectadors. Tenint en compte que és un espectacle de proximitat, en petit format i que l’any 2020 vaig haver de suspendre totes les funcions programades per culpa de la pandèmia puc estar més que content del resultat obtingut.

Pel que fa al futur, crec que pinta molt bé, doncs La Casa Museu Àngel Guimerà vol encetar un cicle de visites guiades pels estudiants tot desgranant els monòlegs de Terra Baixa en essència i el complex de La Torre del Sebastià, després de l’èxit d’aquest any, també vol continuar oferint funcions de l’espectacle en les properes edicions. A part d’això, hi ha un bon grapat de nous Instituts que ja s’han interessat, alguns de fora les comarques tarragonines, i amb els quals també he obert converses.

Així, doncs, aquesta Festa Major m’han donat l’oportunitat d’oferir i de poder dedicar aquest espectacle als meus veïns. Un muntatge que vol ser un homenatge a la meva gent. Una picada d’ullet a les meves arrels. Un espectacle parit amb el cor i l’ànima on espero i desitjo que els vilaplanencs que em vulguin acompanyar se sentin els veritables protagonistes d’aquesta història.





Jordi Mateu Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Celebracions d'aniversaris

Aquest estiu, tres Collites o Quintes han celebrat l'aniversari. Les nascudes i els...
La nostra gent, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Abel, la Marina, l'Elna i el Pol, al Castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya)...
Recerca, Natura, Portada

Els moixons del terme: ABELLEROLA

Abellerola / Abellerol (Merops apiaster) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE

Puja 1- El Grup de Joves, que junts i cohesionats, han organitzat esdeveniments populars...
La nostra gent, Records, Portada

Llegint Lo Pedrís

Al cap de poc d'haver passat a repartir la revista número 88 de Lo Pedrís, al...
Què passa, Activitats, Portada

Sopar popular de final d'estiu

El Grup de Jóvens hem tornat a organitzar el Sopar popular de final d'estiu, a la...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART, 6 d'agost de 2022

En el marc d'un espai únic, a la Mussara, envoltats de natura i d'història...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenca de l€any 2022. Matilde.

Enguany no hi ha hagut debat! Ni l’any passat, ni l’anterior! Com ja sabeu,...
Què passa, Recerca, Notícies, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 88, va sortir el pany de la porta del número 31 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

El Camp de Treball del 2022

Aquest estiu, del 24 de juliol al 7 d'agost, hem tingut el 3r Camp de Treball de joves, que...
Recerca, Natura, Portada

Les Encantades o Montserratines

El Solsonès és una comarca que tendim a oblidar quan parlem d'excursionisme i,...
Recerca, Cuina, Portada

Caragols dolços i coents

Aquesta vegada, és un avi, el Salvador Simó, que comparteix amb Lo Padrís un...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 89 (octubre 2022)

Quo Vadis , Vilaplana? Quin projecte de futur planifiques pels teus convilatans? Vilaplana,...
Història, Història local, Masos, Portada

Ca l'Esteve

ALTRES NOMS: SITUACIÓ Formava part conjuntament amb Cal Gravat, Ca la Puça i...
Història, Història local, Masos, Portada

Cal Cassoles

ALTRES NOMS: Anteriorment, la casa s’havia conegut com: Cal Josepet, Cal Mion i Cal...
Què passa, Notícies, Portada

La Vall SoStenible: Comunitat Energètica Local (CEL)

La major part de l'energia que es consumeix a Europa prové de les energies...
Què passa, Notícies, Música, Portada

El 2 de juliol de 2022, a l'Hort del Savall

Concert de la Marina Rossell, a la tarda (reprogramat) Projecció d'Alcarràs,...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Les formigues continuen el seu camí estiuenc

Nova edició del cicle Camí de formiga Camí de formiga va néixer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem al Pep Mateu, ciclista

El Pep somriu, tranquil. Enguany ha estat un bon any per a ell. Aquest juliol va participar en el...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Música, Portada

Vilaplana Ressona-4

Lo Pedrís sempre ha mirat per treballar fort per la cultura. D’alguna manera o altra...
Què passa, Activitats, Portada

Cinema a la Fresca

La proposta que es vol fer del Cinema a la Fresca és molt senzilla: trobar una excusa per...
Literatura, Narrativa, Portada

El noi de la targeta

El noi de la targeta porta pantalons curts, d’aquests esportius de cotó, foscos,...
Història, Història local, Portada

Campanar, Campanes, Campaner, Campanada, Campanilles...

Etimològicament, campana ve del llatí campaña, gentilici de Campània,...
Recerca, Cuina, Portada

Un menú de Festa Major, diferent

No agrada cuinar a tothom, però tots sabem que sense menjar no podem pas viure; per tant...
Què passa, Activitats, Portada

Cinefòrum a la fresca

Tercer estiu de projeccions pel debat al Casal. L’11 d’agost vam inaugurar amb...
Què passa, Notícies, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (17 de juliol de 2022) Diumenge al...
Literatura, Assaig, Portada

Una veta d'esperança

Ell no va ser a temps de marxar. Com molts altres de la seva mena, viu clavat a terra. Plantats...
Què passa, Activitats, Notícies, Jubilats, Portada

El Sopar de l'Associació de Jubilats de Vilaplana

El passat dia 20 d'agost, l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana va...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La segona paraula d’aquesta secció, encampar, aparentment, contradiu la...