Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 37

Jordi Mateu Huguet, 43 anys


“Quan no ens perdíem naltros, es perdia l’apuntador! I la gent no sé si reia de l’obra o dels errors!”


Mai no acabes de conèixer una persona del tot. Sovint persisteix la sorpresa: així descobrim o retrobem coses que potser havien passat desapercebudes i que definitivament són o han estat dignes de ser valorades. Com ell mateix ens diu, el Jordi no ha parat mai i potser per això hi ha molta gent que el té present.

Ens hem trobat a casa seva, sota l’atent esguard de la cinglada i abraçats per l'ofenosa calor d’una tarda d’agost. Lentament ha anat dibuixant el perfil de la Vilaplana que li agradaria assolir. Sabem que no ho aconseguirà mai perquè aquesta tasca mai no acaba, però avui hem descobert que ell tampoc no s’aturarà, potser només quan se li exhaureixi la força definitivament.




Has format part de moltes associacions del poble. Potser la més prematura ha estat el futbol. Què en recordes de com va sorgir aquesta afició?
Quan érem jovenets (sortint de col•legi), muntàvem els partits Zaire-Holanda entre les dues colles (rivals) que hi havia. Més tard, organitzàvem partits al pàrquing que hi havia on ara hi ha el Casal. O jugant a “centrar” pilotes a la porta de cal “Canet”, al carrer de l’era, on recordo haver trencat algun vidre de la botiga de la Montserrat...

Més endavant, ja va ser federat...
Sí, tornant de la mili em van fer la primera fitxa. Recordo molt especialment els partits amb Vilanova d’Escornalbou: era tot un espectacle! Tot plegat era molt xulo, ens ajuntàvem un grup que arreplegava diversitat de colles i edats i ens ho passàvem molt bé...

I després va venir la bici!
Bé, va ser també anant a l’escola, l’any que vam participar a les Olimpíades del Reus Deportiu. Tothom participava a les proves d’atletisme i jo ho vaig fer a dues de ciclisme. El fet va ser que tots els adversaris anaven molt preparats i no vaig poder acabar la cursa...

Esport i cant, doncs també vas formar part de la Coral, no?
La veritat és que hi vaig anar per força! La mare tenia dèria que cantés i jo no hi volia anar (jo tenia uns dotze o tretze anys) i em va dir “Si no hi vas, no et deixarem sortir als vespres!” I ja em veus a fer la prova amb el Fèlix, que va dir “Tu, als baixos!”.

La Coral va donar molta vida al poble, era un plegat de persones, molt divers i peculiar, unit pel plaer de cantar, tot i que jo sobretot hi anava a escoltar (a l’Albert “Damo”, és clar! Amb ell ens descollonàvem!). Recordo quan cantàvem caramelles que passàvem tota la nit (fins i tot anàvem al xalet del Sales!)

Esperit musical que no heu abandonat gaire. Explica’ns com ha anat el tema de tocar la gralla.
L’any 1980 o 1981 vam fer un grup per anar, a Reus, a aprendre’n, amb la Magda “Mano”, el Jaume “Rito”, el Jaume “Ponti”, la Tere Mateu i la” Tuni”. Sempre m’havia fet il•lusió tocar un instrument!

A la Festa Major pujaven els de Reus a tocar les matinades i vam començar a anar amb ells a tocar. Al cap dels anys, arran de fer la mili amb el Jordi Mèrida, vam seguir tocant i en van sorgir “Els Titius”, amb l’Oriol, la Tat i la Cesca.
L’any 1989 vaig haver de deixar alguna cosa, no podia abastar Casal, teatre, coral, gralles, ...!

Però fa un any, després de parlar-ne amb el Jordi Mariné, vam veure possible de tornar a tocar. Realment estic content que s’hi hagi tornat; aleshores, tothom ens deia sovint (quan assajàvem al Casal) que deixéssim de fer “soroll”, però ara veig que ha valgut ben bé la pena!.

En efecte, el teu pas pel Casal va ser durant una època prou particular, n’éreu conscients de tot plegat?
Hi vaig ser del 1990 fins al 1994. Va ser, aleshores, una feina costosa. Era un moment en el qual el Casal semblava que anés a la baixa... Va ser el Jaume “Gori” que ens va dir “Què podem fer per aixecar-ho?”. Així va néixer el primer sopar de Sant Joan i la resta... Però, tot i que el Jaume estirava, l’ambient estava molt fred, va ser prou dificultós...

Com que no va sortir ningú per a la renovació de la Junta, l’Anna Gallissà i jo vam decidir renovar, junt amb un petit grup per mirar que no quedés abandonat, ens vam dir “Hem de seguir fent coses per mirar que no s’apagui” i crec que vam fer un paper molt digne... Érem una Junta molt jove (potser inexperta) però amb moltes ganes de tirar endavant! Van ser moltes reunions amb l’ajuntament, moltes reparacions, molts maldecaps...

Ara, passat el temps, veig que vam fer una feina ben feta, tot i que la gent se’ns queixava que la piscina era bruta, que hi havia d’haver un socorrista i un munt d’altres problemes...

Particularment, però, estic orgullós d’haver estat la Junta que va liquidar el crèdit, va ser un punt d’inflexió que va permetre que més endavant es tingués major tranquil•litat en la gestió.

I per amanir-ho una miqueta: el teatre. Com vas iniciar-te en aquesta afició?
Les dues persones que més han influït han estat la Rosa Moya, que em va donar la primera empenta amb una obra seva (Una ajuda d’emergència) que va confiar en mi per a un paper; i el mestre de l’escola (Tomàs Teijeiro) amb el qual vam fer un grup de teatre infantil que va anar a la Mostra de teatre de La Salle (Les dones sàvies).

Després (amb l’ajut del Màrius Juanpere i la Montse Mestre) vam muntar La família Reniu estiueja. Assajàvem sortint de classe, a la Sala Parroquial. Més endavant ja vam començar a formar part de, l’aleshores acabat de formar, grup de teatre.

I vas anar creixent, com a actor...
En efecte, debuto amb el “primer equip” l’any 1984, a la Festa Major amb Seis retratos, tres pessetas. Estava molt nerviós perquè l’endemà començava la mili! Tot plegat va ser divertidíssim: érem l’Armando (pare), l’Albert “Damo”, el “Badó”, el Tomàs (pare), el Sebastià “Víctor” (pare), mon pare,... i d’apuntador el Jaume “Manco”. Quan no ens perdíem naltros, es perdia l’apuntador! I la gent no sé si reia de l’obra o dels errors!

Recordo amb molt d’afecte que per agafar el deix manyo que demanava l’obra, em posava a escoltar el Lluís “Manyo” o el seu pare, l’Eliseo, durant molt de temps!
Després va venir La dida i des d’aleshores fins ara!

Però sabem que també vas fer uns cursos de perfeccionament, a Tarragona...
Entre els anys 1990 i 1992 vaig anar a l’Escola d’Art Dramàtic Josep Ixart (filial de l’Institut del Teatre, de Barcelona). Va ser molt gratificant, cada trimestre ens venia un actor de renom a donar-nos classe d’interpretació. Allí vaig tenir l’Oriol Grau de professor de maquillatge i vestuari o el Fermí Fernández de company de classe!. Una xerrada d’interpretació extraordinària ens la va fer la Dolors Aldea (professora de cant de Dagoll Dagom, que aleshores muntava Mar i cel). Tot plegat, va ser fantàstic!

I, dels “bolos”, què ens en pots dir? Ens consta que vau fer-ne molts.
Amb Dos embolics i una recomanació vam fer trenta-sis representacions (molts caps de setmana, dissabte i diumenge!). Va ser un estiu molt intens!. Però els companys es desvivien molt (la Maria Rufina, l’Eugeni...), ja que a molts pobles no hi havia ni escenari o eren molt vells. Recordo a Vinyols que havíem d’actuar abans del ball i els músics ja havien muntat i ocupaven tot l’escenari; es va acabar que l’alcalde va anar a buscar un paleta i improvisant un “avancé” amb taulons. Finalment vam poder actuar (“d’aquella manera...”) no sense haver de sentir com l’Eugeni repetia un munt de vegades que volia marxar cap a casa!!!

En recordes alguna anècdota en concret?
Moltes! Una de divertida va ser amb els decorats (que, per cert, els feia l’Eugeni, amb bastides de fusta i paper d’embalatge, pintats a mà!). Resulta que en un moment de l’obra (això no va ser a Vilaplana) jo havia d’empènyer el Còbit; aquell dia ho vaig fer amb més força del normal i ja veus el pobre Còbit i els decorats per terra!. Però el més graciós va ser que van quedar a la vista els traspunts i actors que eren darrere: a la vista del públic!!!

El Pep Serres, que era aquell dia a la platea, em va dir que la gent li va preguntar si allò era previst o no i que ell els va respondre “Prou prou que ho havien de fer així!”.

I tot i que no és pas una anècdota, vull remarcar el repte que va representar fer La Passió per a un poble tan petit. Posar vuitanta-cinc persones a l’escenari era un desafiament i a l'hora un estímul per tots els que hi vam col•laborar.

I ara, que l’any que ve el Grup de Teatre farà els trenta anys, sí que podem dir que gaudeix de bona salut i que el relleu està garantit!

I ara formes part de l’Ajuntament. Què ens en pots manifestar al respecte? Què t’hi va portar?
Doncs ganes de treballar i de col•laborar amb tothom! Crec que això és genètic, que em ve del meu pare. Són ganes de continuar una mica més enllà la tasca feta a la Casa de Cultura i la Comissió de Festes o el Casal.

El Tomàs em va proposar d’anar de número quatre a la llista per portar l’àrea d’esport i joventut, i com que no m’agrada estar parat (tot i que em feia una mica de respecte!) vaig acceptar. De fet, no m’ho he pres (ja que no ho entenc així) com un tema de política, sinó més aviat (com he dit abans) com un seguir fent coses per al poble.

Però, certament, la perspectiva que té ara no és pas la d’abans!
És cert, l’Ajuntament és molt diferent a la resta d’entitats. A vegades et confonen amb un adversari (polític!) i s’equivoquen, jo només voldria que em vegessin com una persona que vol fer coses. Realment és una llàstima que passi això! Ara veig coses que no havia vist abans.

Abans de ser regidor, ja portava molts anys col•laborant a la Comissió de Festes i mai vaig mirar el color polític que hi havia a l’Ajuntament. Senzillament col•laborava i treballava pel poble.

He descobert que aquelles mateixes persones, que aleshores ens donaven lliçons de “fer poble”, ara no col•laboren o no ens donen suport o que fins i tot ens posen pals a les rodes! I que certs personatges sembla que vetllin més per polititzar tot el que es fa al poble que no pas per fer realment coses... De fet, jo sóc dels que pensen que cal aportar moltes idees (com més, millor!) i que com més gent hi hagi, millor es treballa!

Però també hi ha coses bones...
Efectivament! Des que sóc a l’Ajuntament veig que el jovent és el futur. He pogut comprovar com l’actual Grup de Jóvens s’arromanga molt quan és necessari.

I, finalment, què en destacaries de tot plegat?
Doncs en destacaria dos bons moments amb preferència:

Per una banda, la recuperació de l’Aplec de La Mussara. On aprofito, des d’aquí, per donar molt efusivament les gràcies a l’Agrupació Cingle Roig. Sense el seu ajut i col•laboració (decisius!) de ben segur que no ens l’hauríem pogut sortir!!!

I en segon lloc, em sento molt orgullós (com a membre del Consistori i com a vilaplanenc) del comiat que es va fer a Mossèn Musté. Va ser un home que, tot i venir de fora vila, havia invertit moltes hores i esforços en infinitat d’actes i de persones, sense demanar res a canvi!!!




La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...