Història | Revista 1417/11/2003

Joaquim Mir a Maspujols

Quan jo era jovenet, a les nits d’hivern, assegut a la vora del foc, la meva àvia m’explicava històries i una d’elles era la següent:

Devia ser la primavera de l’any 1907, quan un dia, havent dinat, van trucar a la porta. En obrir, vaig trobar un xicot gran, gros i ben vestit, amb una senyora més gran que resultà ser la seva mare; em van preguntar si hi havia una fonda al poble per quedar-se a dormir aquella la nit, però els vaig dir que no n’hi havia. Van insistir, més que res per poder menjar quelcom, doncs tenien molta necessitat.

La meva àvia se’n va compadir (era així la seva manera de ser!) i els digué que en tot cas els podia fer una truita amb carxofes. Era tanta la necessitat que tenien, que aquell jove digué -si, però amb dotze ous!- I així els la va fer.

Havent dinat, explicaren que venien de l’Institut Pere Mata, on havia estat hospitalitzat durant dos anys per curar-se de graus lesions al cap produïdes en estimbar-se per un precipici a Mallorca.

Aquesta història els va fer tanta compassió que els oferí habitatge. Al cap de dos dies llogaren una casa, coneguda per “cal Gurí”, per viure-hi.
Hostatjats al poble, el jove, que tenia moltes paraules, es feia amic amb tothom. Començà a pintar el poble i els seus voltants. Un dels millors quadres del seu inici fou “El poble escalonat”, on hi va abocar tot el seu saber, acumulat durant la seva estança al Pere Mata de Reus, des d’on veia la bellesa del paisatge i la llum del Camp de Tarragona que el tenia obsessionat. Es desbocà a fer teles pels voltants del poble, va llogar un home que es deia Aquino per que l’acompanyés pel terme i, a la vegada, ajudar-lo a portar el cavallet, ja que la seva mare el mimava en la seva recuperació. Durant aquest temps, potser va fer més de 100 teles d’aquells indrets.

El senyor Mir, que en deia la gent, devia tenir la mateixa edat que el meu pare, que li agradava veure com pintava pel nostre hort, va fer una tela que es dibuixava un magraner florit, de rames velles i torçades. Li quedava molt bé, estava entusiasmat, però quan quasi l’acabava, va fer unes pinzellades que, segons ell, el va desgraciar. Sense pensar-ho, amb la mà va agafar-se la màniga de gec i l’esborrà totalment.

Vet aquí que quan la seva mare ho va veure, llençà un crit al cel pel que havia fet –I ara què en farem del gec?–

La seva mare procurava calmar-lo i apaivagar els nervis, doncs llençava unes malediccions que espantava la gent del voltant.

Va continuar pintant i al cap de dos anys i mig es va traslladar a l’Aleixar, on es va dedicar a pintar personatges típics del poble. Més tard, a Vilaplana i a Alforja diverses vegades.

El seu pas per Maspujols fou un període de la seva vida que mai va oblidar. Acabada la guerra civil, tornà al poble i volgué recórrer aquell hort que pintà tantes vegades. Encara a les pedres dels marges hi havia les pinzellades que hi feia per netejar els pinzells.

Un any més tard va morir.

Restitut Rabascall

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

Joaquim Mir a Maspujols

Nou usuari

Usuari registrat