Premsa on line24/03/2003

Joaquim Mir dibuixà les muntanyes de la Mussara

Assumpta Rosés publica, al diari El Punt, la crítica de l’exposició de dibuixos de Joaquim Mir, que ha presentat la Fundació Caixa de Tarragona. Aqueix excepcional artista, que havia viscut al Camp de Tarragona, va dibuixar la silueta de les muntanyes de la Mussara, que també s’exposa:

”La crítica”

”L'obra gràfica de Joaquim Mir reflecteix les troballes dels grans dibuixants catalans de primers de segle XX, en els anys del modernisme i les primeres avantguardes (Casas, Nonell, Ricard Canals, Apel·les Mestres, Picasso, Opisso, Juan Gris)»”

«El dibuix té la força del que és esdevenir, del que mai no arribarà a ser complet i això no obstant tampoc no és incomplet... la poètica del dibuix és aquesta: la del traç ràpid i segur, la de la cosa acabada que, no obstant això, sembla buida de contingut, sembla fugir de la vista.» Aquestes paraules de Miquel Molins al catàleg de la Triennal de dibuix Joan Miró, l'any 1989, em semblen idònies per fer d'entrada a l'exposició de dibuixos de Joaquim Mir.

Està clar que Mir, el gran pintor postimpressionista català, pintava a l'aire lliure i, de torna, també hi dibuixava. Molts cops en el recorregut d'un dia de treball el pintor plenairista troba més d'un element interessant, llavors, unes poques línies, uns tocs de color, satisfan el desig de plasmar la troballa, guarden la memòria d'allò entrevist, fugisser. Sovint una tela no es pot acabar del tot en una sortida i s'arrodonirà a l'estudi. Llavors els dibuixos, els apunts a llapis, a tinta o amb color al pastel, són el recordatori que ajudarà a mantenir la memòria de l'artista.

En els dibuixos de l'exposició es poden recórrer els paisatges on Mir va trobar la inspiració per a les seves magnífiques teles. Hi ha la síntesi d'aquelles imatges que es van transformar en unes pintures expressionistes, camí de l'abstracció, dedicades a mostrar una visió original i moderna del paisatge i un treball rotund, sobre el color. L'itinerari vital del pintor es converteix en un mirall on deixa constància de les seves observacions: Mallorca, l'Aleixar, Maspujols, Montserrat, Miravet, Mollet, Vilanova, etc. Hi ha llocs que coneixem perquè encara conserven la mateixa fesomia de fa gairebé un segle: campanars, paratges del riu, muntanyes, barrancs, etc. I n'hi ha altres que també reconeixem perquè els associem a quadres seus que probablement es van pintar en paral·lel a la realització dels dibuixos. És certament sorprenent com uns traços simplificats, uns gargots expressius que es podrien considerar gairebé abstractes, ens resulten tan familiars i recognoscibles. Quatre línies nervioses i rítmiques i veiem les muntanyes de La Mussara, Montserrat, el castell de Miravet, el turó de Castellvell, la plana de Reus, l'ermita de Sant Blai, el barranc de Maspujols...

Modernisme i avantguarda

L'obra gràfica de Joaquim Mir reflecteix les troballes dels grans dibuixants catalans de primers de segle XX, en els anys del modernisme i de les primeres avantguardes (Casas, Nonell, Ricard Canals, Apel·les Mestres, Picasso, Opisso, Juan Gris). Aquests artistes van comprovar que com més es detalla el dibuix, com més es concreta la descripció, menys es capta la sensació, menys s'expressa el sentiment que acompanya cada imatge. Per això van crear uns dibuixos, lliures de traç, simples, sintètics, expressius i clars.

El Mir dibuixant mostra l'interès per comprendre les coses, per esbrinar l'essència de les sensacions que l'atrauen com a pintor, les quals fugen i canvien perquè son fetes de llum, atmosfera, temperatura i, a la fi, del moment anímic de qui les mira. Els dibuixos ens demostren la diferència entre mirar i veure, posen de relleu la selecció que feia l'artista de l'entorn que mirava i presenten els elements d'aquest entorn que realment observava i veia. No hi ha manera de dibuixar des d'una mirada superficial; si no saps mirar, no saps dibuixar.

Hi ha coses que no hauríem vist mai si els artistes no ens les haguessin revelat amb la seva visió profunda i premonitòria. Així són aquests dibuixos que podem admirar: línies ràpides, insinuacions, imatges captades al vol, traçats en els quals l'ull, el pensament i la mà han actuat a l'uníson. Per això, si l'actitud del pintor és la d'observar, d'inquirir; el gest és intuïció, llampec lúcid que permet veure i plasmar en un instant allò que encara ningú ha vist d'aquella manera.

L'exposició porta per títol: La confidència de l'artista. És cert que en aquests treballs hi ha les observacions i els assaigs més secrets, ja que aquestes obres no les feia per exposar, ni per vendre, ni per concursar. Són una part del treball molt lliure i íntima que ens ajuda a entendre la posició estètica de Joaquim Mir i ens revela una versió, en el seu moment innovadora, del nostre paisatge familiar”.

Raquel Virgili

El Punt 23-3-2003