Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 32

Jaume Mestre Huguet, 73 anys, pagès jubilat

“El pagès és la persona més ruc que hi ha sota la capa del sol, perquè sempre confia en l’any que ve!”

El Jaume és solter i està acostumat a viure sol. Per tant, com a bon pagès que ha estat, pot saber què vol dir treballar sol. La solitud del pagès en el món modern no fa però que vagi enriquint-se dia a dia amb el nodriment que li proporciona la mateixa naturalesa. Aquesta riquesa és precisament la companyia del pagès i no pas la maquinària o els ajuts de les institucions oficials. El Jaume podria ben bé ser el paradigma de l’últim pagès. Però tots sabem que això només passarà al darrer dia del món. Mentre hi hagi món hi haurà pagesia i Jaumes disposats a treure’n els fruits i aprendre’n contínuament del seu mestratge.


-Com veieu la pagesia?
-Fotuda del tot! Està ben bé acabada! Ho han enviat tot a fer punyetes! Mentre els adobs i insecticides que es fan servir per a conrear la terra siguin tan cars i l’avellana vagi tan barata, no hi ha la vida. Fixa’t que naltros paguem un 16 % d’IVA mentre que ens en paguen només un 4 % per la collita i això ja t’ho diu tot!

-Sempre heu fet de pagès?
-Sempre, excepte quan anava al bosc. M’agraden els animals, sempre n’he tingut o n’he portat. A més, treballant amb un animal guanyaves 10 pessetes més que anant al jornal normal.

-Què feien amb l’animal?
-Doncs vaig anar set o vuit anys amb un cavall del Pep Pigat de cal Cabré, al bosc a treure fusta o amb el Rabato “al bast” (que vol dir traginar avellanes, carbó, feixos de pastisser, etc.)

-Quina diferència hi ha entre treballar la terra o al bosc?
-Al bosc tot és més dur. Realment, tot depèn molt de l’animal (que és qui fa la feina!) Quan treus fusta, si portes un bon animal, pots confiar en ell i no et cal preocupar tant com si és bord i has de ser tu qui s’ha d’esforçar. Només de trompades, entre tu i l’animal, ja és un bon humor...

-Quin altre record en teniu de la feina al bosc?
-El cert és que meu pare hi va anar tota la vida (era feixeter), i naltros (el meu germà Josep i jo), de petits, sempre vam anar al bosc a baldar rama per fer feixos de pastisser. Encara recordo quan, després d’estar marcant-me si havia de picar una rama aquí o allí amb el podall, una mala previsió del lloc on estava estipulat per picar va acabar clavant-li el podall a la mà!

-Vostè considera que ara és tan dur com aleshores el fer de pagès?
-Avui en dia tot es fa amb tractor i màquines d’ensulfatar, ja ningú es posa a fer una mica de tot (empeltar, esporgar cada arbre de la manera que demana, plegar marges, arreglar camins, etc.) L’únic que no ha canviat gens és que segueix estant tan mal pagat com sempre! Només en moments molt puntuals (i curtets!) ens hem guanyat la vida! Per això ja et dono permís perquè apuntis el que et diré ara: El pagès és la persona més ruc que hi ha sota la capa del sol, perquè sempre confia en l’any que ve! Sempre l’hi sentiràs dir: Potser l’any que ve...

-Però, tret dels anys dolents de la postguerra, no es pot pas dir que es visqués tan malament...
-Mira, si no hagués estat pels jornals i/o per l’anar “a mitges” que ajudaven a complementar els ingressos de les famílies no s’hauria pogut pas arribar per a res... Ara, tot és més fàcil amb l’ús de la maquinària. Fixa’t que aleshores qui collia una quartera d’olives ja feia molt, avui se n’arriben a collir vuit i deu. El mateix passava amb el llaurar, que ara es fa amb tractor o plegant avellanes, on es plegava un sac (a mà) ara se’n pleguen set o vuit amb les màquines!

-I el preu de l’avellana?
-(Riu) Doncs és el pitjor de tot. Mentre els productes van pujant tots, el preu de l’avellana es manté o segueix baixant. Recorda que a finals dels setanta marcava el mateix preu que actualment!

-Mentrestant, el terreny es va abandonant...

-Exactament! Si no fos pels tres o quatre jubilats que encara tenen humor d’anar al tros, sempre hauries d’anar amb el podall llarg a la faixa!

-Però la mica d’hortet és força gratificant, no?
-Sempre he pensat que un enciam teu (que segur que et costa més car que un de comprat!) és més bo que cap altre. De fet, a mi no me n’agrada ni en menjo d’altre, no me’l puc ni empassar. Els que estem acostumats a collir i a posar al plat no en tastem d’altre (i si no en tenim, no en mengem!)

-Sou soci de la Balandra. Que me’n podeu explicar?
-La Balandra és (o hauria de ser!) una cosa automàtica, es regeix perquè tot vagi bé, si tothom funcionés igual seria fàcil, rutllaria perfectament, si no fos perquè sempre hi ha algú que no ho fa bé i fa anar malament als altres... De totes maneres, hi ha una persona que se’n cuida i reparteix les hores en funció de l’aigua que hi ha. Ell avia i li dona a cadascú el que li pertoca. Tot i que avui, amb la bassa nova de plàstic l’horta no ha patit més set.

-En un altre ordre de coses, sabem que vau passar una bona “mili”, no és així?
-És cert, vaig estar molt de sort. Em va tocar a La Seu d’Urgell i allí vaig conèixer un sergent que em va fer anar destacat a Puigcerdà. Aleshores, un capità buscava un assistent i em va triar a mi. Resulta que aquest capità es cuidava de l’hotel de La Molina. Allí hi vaig aprendre de cambrer (anys més tard, em va servir per ajudar a cal Ritu). De fet, només treballàvem els dissabtes i diumenges! Però el millor de tot va ser que no vaig fer ni una guàrdia!

-Som conscients que potser estem aixecant una notícia al Cronosport, però potser vau ser el primer esquiador vilaplanenc! Vau arribar a esquiar gens?
-No m’hi vaig arribar a acostumar mai. Allò no era fet per a mi! De totes maneres aquell terreny sí que em va agradar molt! Penseu que hi vaig fer setze mesos de mili, treballant pels altres! (amb la falta que feia a casa!)

-I com funcionava tot aquell muntatge de la neu d’aleshores?
-Doncs cada dissabte arribava un tren especial de Barcelona, pels que podien anar a esquiar. Hi passaven el cap de setmana en un o altre hotel (n’hi havia quatre), xalet o al refugi de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). Recordo que també hi havia un col·legi dels “bons” molt a prop de l’estació del tren.

-I s’hi organitzaven campionats a l’estació de La Molina?
-I tant! De salts, de fons, d’eslàlom. Precisament la mestressa (que era la dona del capità) havia estat campiona de Catalunya d’eslàlom i el seu germà d’esquí de fons.
Mentre hi vaig ser jo, s’hi van fer campionats de salt. Com que hi havia poca neu, l’havien de portar en camions! Fixa’t si n’hi havia poca que un saltador que no va poder frenar al final del recorregut va topar amb una clapa que no hi havia neu i de l’aterrissada va quedar tot fet malbé d’un costat. Un altre que va perdre l’esquí a l’aire va caure i es va trencar les dues cames! Ja et pots imaginar la gràcia que em feia a mi!


El Jaume m’ha comentat abans de començar que no volia fer aquesta entrevista. No sé encara com l’hem pogut convèncer. Jo, particularment, no me’n penedeixo gens, ha estat, tal com esperava, una experiència gratificant i necessària, com una ablució fictícia per a poder entrar al recinte sagrat de la memòria. Per tot això li vull donar, molt especialment; les gràcies per la seva col·laboració!




La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 93: Minimots

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 93 (octubre 2023)

Què ens passa pel cap quan comprovem que no raja aigua per l’aixeta? De veritat ens...
Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 92, va sortir el pany de la porta del número 5 del Carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Coc d'avellanes

Estem en plena temporada de l'avellana. Ara, molta gent ja ha acabat de plegar i són...
Recerca, Cuina, Portada

PANELLETS

Per aquest número de la revista, pròxim a la festivitat de Tot Sants, compartim...
Recerca, Medicina, Portada

Els trastorns mentals en la vellesa

Hi ha una mena de llista de prioritats imaginària que ens fa anteposar unes coses per...
Què passa, Notícies, Portada

L'Alzheimer

Dins la setmana del Dia Mundial de l'Alzheimer, l’Ajuntament de Vilaplana, el dimecres,...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball €Mussacamp€, a Vilaplana

El dilluns, 24 de juliol, es va començar la 4a edició del Camp de Treball...
Història, Masos, Portada

CAL PATACA

SITUACIÓ Casa aïllada al damunt del camí de les Tosques. És molt...
Història, Masos, Portada

CAL MARC

SITUACIÓ Casa situada entre cal Cassoles i cal Rafael. Davant hi ha les cases de la...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Sopar d€Aniversari de la Quinta del 63

Aquest estiu, la Quinta del 1963 han estat de celebració, ja que enguany fan 60 anys! Per...
Què passa, Activitats, Portada

Activitats

Cinema a la Fresca Els mesos de juliol i agost, al vespre-nit, i en dijous, hem pogut veure...
Què passa, Música, Portada

Torna l€edició d€estiu de Camí de formiga a la Plaça de la Riba

El passat 15 de juliol, la plaça de la Riba va ser testimoni d’una nova...
Què passa, Activitats, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (16 de juliol de 2023) Diumenge al...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

Campionat de Natació

El diumenge 13 d'agost, la piscina del Casal Vilaplanenc va reviure una jornada...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

La Tercera Joventut s€activa.

Aquest estiu, i per tercer any consecutiu, a la Planeta, hem tornat a fer les sessions de...
Què passa, Activitats, Portada

Mussart 2023

Ens esperava un bosquet curiosament verd i silenciós. La veu timbrada i els ulls...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja 1- Les activitats esportives fa anys que es fan al poble, però actualment se...
Què passa, Notícies, Portada

18è Aplec de Sardanes a la Mussara

El segon diumenge de juliol, que enguany ha estat el dia 9, ens vam trobar a la Mussara, en...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (II)

Continuem amb el llistat iniciat en el número anterior. En aquella ocasió ens...
Història, Portada, Fem memòria

De la Mussara a Nova York

Un dels prejudicis que ens hem anat fent equivocadament sobre la gent de la Mussara és que...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En un sopar molt agradable d’aquest estiu, vam començar a parlar de la paraula...
Opinió, Articles, Portada

Les figues del camí

L'estiu (i els molts mesos de bon temps en general) és temps de gaudir de la natura i...
Recerca, Natura, Portada

La Vall Closa

L'Itinerari de la Vall Closa és un recorregut sobre la presència de les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Miquel Romans, director de cine. En lluita per la memòria històrica

Vam conèixer el Miquel Romans a la presentació d’Un cel de plom, al cine de...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XII Edició del Vilaplanenc/ca de l'any 2023

El premi del Vilaplanenc/ca de l’any compleix el XII Aniversari. Qui s’hagués...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...