Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 32

Jaume Mestre Huguet, 73 anys, pagès jubilat

“El pagès és la persona més ruc que hi ha sota la capa del sol, perquè sempre confia en l’any que ve!”

El Jaume és solter i està acostumat a viure sol. Per tant, com a bon pagès que ha estat, pot saber què vol dir treballar sol. La solitud del pagès en el món modern no fa però que vagi enriquint-se dia a dia amb el nodriment que li proporciona la mateixa naturalesa. Aquesta riquesa és precisament la companyia del pagès i no pas la maquinària o els ajuts de les institucions oficials. El Jaume podria ben bé ser el paradigma de l’últim pagès. Però tots sabem que això només passarà al darrer dia del món. Mentre hi hagi món hi haurà pagesia i Jaumes disposats a treure’n els fruits i aprendre’n contínuament del seu mestratge.


-Com veieu la pagesia?
-Fotuda del tot! Està ben bé acabada! Ho han enviat tot a fer punyetes! Mentre els adobs i insecticides que es fan servir per a conrear la terra siguin tan cars i l’avellana vagi tan barata, no hi ha la vida. Fixa’t que naltros paguem un 16 % d’IVA mentre que ens en paguen només un 4 % per la collita i això ja t’ho diu tot!

-Sempre heu fet de pagès?
-Sempre, excepte quan anava al bosc. M’agraden els animals, sempre n’he tingut o n’he portat. A més, treballant amb un animal guanyaves 10 pessetes més que anant al jornal normal.

-Què feien amb l’animal?
-Doncs vaig anar set o vuit anys amb un cavall del Pep Pigat de cal Cabré, al bosc a treure fusta o amb el Rabato “al bast” (que vol dir traginar avellanes, carbó, feixos de pastisser, etc.)

-Quina diferència hi ha entre treballar la terra o al bosc?
-Al bosc tot és més dur. Realment, tot depèn molt de l’animal (que és qui fa la feina!) Quan treus fusta, si portes un bon animal, pots confiar en ell i no et cal preocupar tant com si és bord i has de ser tu qui s’ha d’esforçar. Només de trompades, entre tu i l’animal, ja és un bon humor...

-Quin altre record en teniu de la feina al bosc?
-El cert és que meu pare hi va anar tota la vida (era feixeter), i naltros (el meu germà Josep i jo), de petits, sempre vam anar al bosc a baldar rama per fer feixos de pastisser. Encara recordo quan, després d’estar marcant-me si havia de picar una rama aquí o allí amb el podall, una mala previsió del lloc on estava estipulat per picar va acabar clavant-li el podall a la mà!

-Vostè considera que ara és tan dur com aleshores el fer de pagès?
-Avui en dia tot es fa amb tractor i màquines d’ensulfatar, ja ningú es posa a fer una mica de tot (empeltar, esporgar cada arbre de la manera que demana, plegar marges, arreglar camins, etc.) L’únic que no ha canviat gens és que segueix estant tan mal pagat com sempre! Només en moments molt puntuals (i curtets!) ens hem guanyat la vida! Per això ja et dono permís perquè apuntis el que et diré ara: El pagès és la persona més ruc que hi ha sota la capa del sol, perquè sempre confia en l’any que ve! Sempre l’hi sentiràs dir: Potser l’any que ve...

-Però, tret dels anys dolents de la postguerra, no es pot pas dir que es visqués tan malament...
-Mira, si no hagués estat pels jornals i/o per l’anar “a mitges” que ajudaven a complementar els ingressos de les famílies no s’hauria pogut pas arribar per a res... Ara, tot és més fàcil amb l’ús de la maquinària. Fixa’t que aleshores qui collia una quartera d’olives ja feia molt, avui se n’arriben a collir vuit i deu. El mateix passava amb el llaurar, que ara es fa amb tractor o plegant avellanes, on es plegava un sac (a mà) ara se’n pleguen set o vuit amb les màquines!

-I el preu de l’avellana?
-(Riu) Doncs és el pitjor de tot. Mentre els productes van pujant tots, el preu de l’avellana es manté o segueix baixant. Recorda que a finals dels setanta marcava el mateix preu que actualment!

-Mentrestant, el terreny es va abandonant...

-Exactament! Si no fos pels tres o quatre jubilats que encara tenen humor d’anar al tros, sempre hauries d’anar amb el podall llarg a la faixa!

-Però la mica d’hortet és força gratificant, no?
-Sempre he pensat que un enciam teu (que segur que et costa més car que un de comprat!) és més bo que cap altre. De fet, a mi no me n’agrada ni en menjo d’altre, no me’l puc ni empassar. Els que estem acostumats a collir i a posar al plat no en tastem d’altre (i si no en tenim, no en mengem!)

-Sou soci de la Balandra. Que me’n podeu explicar?
-La Balandra és (o hauria de ser!) una cosa automàtica, es regeix perquè tot vagi bé, si tothom funcionés igual seria fàcil, rutllaria perfectament, si no fos perquè sempre hi ha algú que no ho fa bé i fa anar malament als altres... De totes maneres, hi ha una persona que se’n cuida i reparteix les hores en funció de l’aigua que hi ha. Ell avia i li dona a cadascú el que li pertoca. Tot i que avui, amb la bassa nova de plàstic l’horta no ha patit més set.

-En un altre ordre de coses, sabem que vau passar una bona “mili”, no és així?
-És cert, vaig estar molt de sort. Em va tocar a La Seu d’Urgell i allí vaig conèixer un sergent que em va fer anar destacat a Puigcerdà. Aleshores, un capità buscava un assistent i em va triar a mi. Resulta que aquest capità es cuidava de l’hotel de La Molina. Allí hi vaig aprendre de cambrer (anys més tard, em va servir per ajudar a cal Ritu). De fet, només treballàvem els dissabtes i diumenges! Però el millor de tot va ser que no vaig fer ni una guàrdia!

-Som conscients que potser estem aixecant una notícia al Cronosport, però potser vau ser el primer esquiador vilaplanenc! Vau arribar a esquiar gens?
-No m’hi vaig arribar a acostumar mai. Allò no era fet per a mi! De totes maneres aquell terreny sí que em va agradar molt! Penseu que hi vaig fer setze mesos de mili, treballant pels altres! (amb la falta que feia a casa!)

-I com funcionava tot aquell muntatge de la neu d’aleshores?
-Doncs cada dissabte arribava un tren especial de Barcelona, pels que podien anar a esquiar. Hi passaven el cap de setmana en un o altre hotel (n’hi havia quatre), xalet o al refugi de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). Recordo que també hi havia un col·legi dels “bons” molt a prop de l’estació del tren.

-I s’hi organitzaven campionats a l’estació de La Molina?
-I tant! De salts, de fons, d’eslàlom. Precisament la mestressa (que era la dona del capità) havia estat campiona de Catalunya d’eslàlom i el seu germà d’esquí de fons.
Mentre hi vaig ser jo, s’hi van fer campionats de salt. Com que hi havia poca neu, l’havien de portar en camions! Fixa’t si n’hi havia poca que un saltador que no va poder frenar al final del recorregut va topar amb una clapa que no hi havia neu i de l’aterrissada va quedar tot fet malbé d’un costat. Un altre que va perdre l’esquí a l’aire va caure i es va trencar les dues cames! Ja et pots imaginar la gràcia que em feia a mi!


El Jaume m’ha comentat abans de començar que no volia fer aquesta entrevista. No sé encara com l’hem pogut convèncer. Jo, particularment, no me’n penedeixo gens, ha estat, tal com esperava, una experiència gratificant i necessària, com una ablució fictícia per a poder entrar al recinte sagrat de la memòria. Per tot això li vull donar, molt especialment; les gràcies per la seva col·laboració!




La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...