Opinió - Què passa - Articles - Notícies - Portada | Revista 104

JA VA, la primera radionovel·la de Vilaplana

Després de dos mesos d’assajos, de molta feina al darrere, de moltes rialles i bon rotllo en cada trobada, de seguir els bons consells del dramaturg i de la directora, de modificar algun fragment o detall perquè el text fos més entenedor i punyent, i de persistir per millorar la veu i l’ànima dels personatges, sortia a la llum la primera radionovel·la de Vilaplana: Ja Va.

L’estrena va tenir lloc al Casal Vilaplanenc el dissabte 25 d’abril, tot i que l’espurna artística de la radionovel·la ja s’havia encès un any abans. En la presentació, Pep Mestre, dramaturg i guionista de l’obra, va explicar que, després del Sant Jordi de 2025, tenia dubtes i inquietuds sobre què podria fer l’any següent per oferir una proposta innovadora que sorprengués gratament el públic. Encara que en anys anteriors havien tingut bona acollida les seves apostes per fer lectures dramatitzades de poemes, contes, cançons, himnes, així com l’adaptació d’El petit príncep inspirada en l’univers radiofònic de L’illa del tresor de Joan Barril i Joan Ollé, no volia repetir el mateix format. Va ser llavors, quan no sabia per on tirar, que Marc Mestre, un amic seu del món del teatre, li va suggerir que podien fer una radionovel·la. A partir d’aquella proposta, al Pep se li va obrir un món i va posar tot el seu enginy i sensibilitat artística per dur a terme aquest nou projecte.

Però, al marge de la idea original d’en Marc i del bon guió del Pep, cal remarcar la tasca d’acompanyament de la nostra directora Antònia Farré. La seva aportació i els seus consells van ser determinants per donar cohesió i qualitat al resultat final. També cal destacar la seva idea de situar la posada en escena de la radionovel·la damunt d’una mena de quadrilàter de boxa baixet, on el públic podia escoltar i gaudir el text radiofònic des dels quatre cantons.

Pel que fa a l’equip d’interpretació, l’Anna Maria Miravall, l’Annabel Closa, el Marc i qui escriu aquesta crònica, des del primer moment vam entendre’ns, ajudar-nos i respectar-nos per donar el millor de nosaltres mateixos. Tot aquest bon ambient i l’esforç compartit pensem que van quedar reflectits el dia de l’estrena, ja que des de dalt de l’escenari vam sentir que el públic estava amatent als diàlegs, mentre podíem escoltar més d’una riallada.

Quant a la trama, ressenyaria que el text és una comèdia costumista que amaga, de forma subtil i lúcida, petits fragments de la història de Vilaplana. I ho fa des de dins d’un racó del seu cor: ca la Filomena. Un lloc que el Pep coneix i estima molt bé, un espai i uns personatges reconeguts per molts vilaplanencs, on passen coses quotidianes i que retraten des d’un punt de vista amable, humà i divertit allò que hi va succeint. Però, en el fons, Ja Va també esdevé un petit homenatge a la memòria, als espais compartits i a les persones que han donat forma a la vida del poble al llarg dels anys.

Pitxi
Juny de 2026