La nostra gent - Entrevistes | Revista 71

Isabel Ferré Vergés (51 anys) Mestra de ioga "Practicar ioga és com aprendre un idioma diferent al que parles habitualment"

Els que ho desconeixem, sovint associem el ioga o amb una manera atlètica de doblegar-se o amb una manera quasi sectària de repòs o relaxació espiritual. Tot el contrari d’això! I alhora tot junt!

Adonar-se que existeix una visió diferent que abraça totes dues coses és comprendre quelcom més gran i profund al mateix temps.

Dubto que mai faci ioga, jo, però emplaço, després de fer aquesta entrevista a la Isabel, a tots aquells que tinguin alguna inquietud al respecte a provar-ho. M’ha convençut que hi ha alguna cosa més enllà i dins d’un mateix, que es pot treballar amb l’esforç físic i el treball interior, més íntim i personal. I que, com moltes coses de la vida, cal una comesa diària indefugible per adquirir aquest coneixement.

No es tracta de res elitista ni sectari. L’enigma que oculta el ioga i que el fa individualment únic per a cada individu és precisament el que el condiciona: el treball i respecte de i per a la persona i l’ànima.

1. Des de quan fa que tens aquesta relació amb el ioga?

Fa vint-i-vuit anys que faig ioga. Va ser la Mercè Mestre, que em donava classes de piano, qui m’ho va recomanar com a una eina per estar més bé, en un moment complicat. Llavors va ser la solució!

2. Quin tipus de ioga és amb el que tu treballes?

Jo faig ioga Iyengar, que es basa en tres pilars:

Estiraments
Alineaments
i Relax

De fet, el mateix significat de la paraula ioga és “el control de les fluctuacions de la ment”. Això fa que no tingui en compte aspectes físics solament. I la definició traduïda del sànscrit “chitta vtitti nirodhah” ens parla de la “restricció de l’activitat mental”.

A les classes fem diferents postures, molt bàsiques (drets, invertides -de cap per avall-, estiraments endavant i endarrere, entre altres coses...)

3. Tothom pot practicar ioga? Quins beneficis té per al cos i la ment?

I tant, tothom! Sense anar més lluny, a les meves classes venen persones de diferents edats i condicions físiques. A l’Aleixar, que hi faig classe ja fa més de deu anys, hi podeu trobar gent des de vint-i-cinc anys fins a setanta anys! I no hi ha problemes!

El Sr. Iyengar va fer que les postures fossin accessibles per a qualsevol nivell, edat o condicions de les persones. A més, va idear diferents suports i maneres per ajudar a accedir a les postures.

Em consta que als Estats Units és ja una pràctica habitual en sortir de la feina, com qui va al gimnàs, per mirar de treballar, a més a més dels físics, els aspectes mentals.

Quant als beneficis, hi podem trobar una forma de “suavitzant” interior, alhora físic i mental (sobretot) que ens connecta amb la nostra part espiritual, cercant la unió del microcosmos individual amb el macrocosmos universal, amb les postures que anem fent.

4. Entenem que la canalla també pot practicar-la, oi?

Sí. Es fan classes infantils, que acostumen a ser molt més dinàmiques, per tal de mantenir l’atenció dels nens.

5. No tan com a alternativa a l’educació física però sí com a una forma de treball nova com el mindfullness, etc., com veus el fet de poder incorporar una disciplina com el ioga en l’àmbit de l’escola?

Seria ideal! Lo primer és que el ioga ens ensenya a veure les pròpies capacitats i exercitar-les al màxim. També busquem superar les pròpies mancances. Així, qui no té una elasticitat tan fina pot anar potenciant-la a poc a poc a més a més del que ja sap fer.

Nosaltres en diem que és una altra manera d’obrir-se a “buddi” (que significa “intel·ligència”, del sànscrit) com a intel·ligència interna, que abasta la intuïció i el control d’un mateix.

A l’Índia es fa més ioga que aquí tot i que no és majoritari, i segur que se’n fa a classe, en canvi aquí només sé d’alguna mestra que en fa en alguna escola, sobretot com a activitat extraescolar del centre.

6. Sabem que et vas formar a l’Índia i que hi has anat sovint a perfeccionar les tècniques. Què et venen raportant aquests viatges?

Jo, en realitat, m’he format a Barcelona (amb el professor Jordi Martí) amb qui he aconseguit el títol de “Introductori-2”, que em permet donar classes.

L’Índia significa per a mi tornar a la font, a l’origen. Sempre vaig al Centre de ioga Iyengar, de Poona (a Maharashtra). Allí hi trobes deixebles de tot el món. Actualment hi imparteixen classes els fills i la néta del mestre Bellur Krishnamachar Sundararaja Iyengar, que va morir l’any 2014.

Al Centre, cada dia hi fem dues hores dirigides, tres hores lliures de classe personal per a cada cas particular per treballar exercicis específics, i també s’hi imparteixen classes terapèutiques per a aquelles postures que miren de treballar problemes físics de tot tipus, finalment, també es fan classes infantils als diumenges al matí.

A mi m’ha servit molt també per a millorar el meu anglès. Però cada vegada marxo de casa amb unes ganes immenses de retrobar les persones i de practicar al cent per cent!

I la tornada també m’agrada molt! Em sento rejovenida i amb ganes de transmetre tot el que he après als meus alumnes, a més de retrobar la família i la llar...

7. A qui recomanaries de forma especial/concreta practicar ioga?

El ioga és un bé universal i atemporal, que pot ajudar a tothom, des d’un mal d’esquena, una rigidesa, tensió nerviosa, cansament o estrès, entre moltes altres coses. Les persones hi troben la pau interior o una veritable connexió amb la seva essència més personal. Sovint comencen a practicar ioga per un dolor i, amb la pràctica constant, acaben assolint un grau diferent i profund, tan profund com s’estigui dispost a arribar. No deixa de ser una eina que pot ajudar a l’home/dona del segle XXI!

Quan treballes el físic, també treballes la ment, va tot junt, mai separat. I a base d’anys aprens a controlar fins la part més petita del teu cos per controlar/treballar, al mateix temps, la ment. L’equilibri del cos va indissolublement associat amb el de la ment. Però no vull confondre ningú, per entendre bé el ioga cal practicar-lo. De fet el mateix B.K.S Iyengar va practicar cada dia fins el dia que va morir. Fent postures, treballava aquella intel·ligència que he dit abans (emocions, psicologia, intel·ligència, ego...) comprovant que la ment no resideix solament al nostre cap sinó a qualsevol petita part del nostre cos.

Veritablement, practicar ioga és com aprendre un idioma diferent al que parles habitualment, el teu.