Opinió - Articles | Revista 90
Invisible
Què se n’ha fet d'aquells metges, infermeres i sanitaris que tant vàrem acompanyar i aplaudir en temps de pandèmia? Crec que el sistema els ha xuclat cada cop més i més, fins al punt que en general no els ha deixat ni un bri d'humanitat. El sistema públic sanitari no els ha donat prou temps per tenir cura dels seus pacients. Hem passat de ser persones que necessiten atenció a ser tan sols números. Almenys, jo com a pacient ho he viscut així.
Tot just avui fa una setmana que vaig ser intervinguda quirúrgicament. El meu periple va començar el primer dia de vacances. Concretament, va ser el 7 de juliol, ja que treballo en el món de l'educació. Aquest dia vaig haver d'anar a treballar i vaig notar una rampa al braç i a la mà. Nervis, vaig pensar, i jo ni cas als símptomes que m’anticipava el cos. A la tarda, ja alliberada i mentre feia la partideta de cartes, vaig notar una rampa més important al braç, a la mà i que se m’embarbussava la veu. I és just en aquest moment, on va començar el meu viacrucis.
Metges, urgències, anàlisis, dubtes, nervis, pors i molta angoixa. Horror! Vaig haver d’estar uns dies hospitalitzada. Després de les proves, d’esperar amb neguit els resultats, d’haver de medicar-me... se’m va diagnosticar una isquèmia transitòria per obstrucció de la caròtida dreta, d’un 80 %. Vull aclarir que he sigut fumadora, des de molt jove. Tot i així, i després d’aquest ensurt important no vaig tenir, sortosament, cap conseqüència greu, tret d'un lleuger formigueig al braç i a la mà esquerra.
Quan vaig sortir de l’hospital, amb el meu diagnòstic gravat al cervell, vaig entendre, encara que potser no n’era prou conscient, que el tema era prou greu i que necessitava intervenció quirúrgica ràpida. Seguidament, em van derivar a un altre hospital, on em deien que podia rebre una millor atenció mèdica, ja que hi havia els especialistes per a aquests tipus de malalties. Tranquil·la, ja trucaran vaig pensar.
Arribat aquest punt, també m'agradaria parlar sobre l'estatus que encara conserven alguns metges. Només alguns, aclareixo. En un país on per sort, almenys fins ara, tothom pot accedir als estudis que es desitgi, incloent-hi la medicina, em sorprèn que encara hi hagi metges que conservin l'aurèola d’éssers superiors. Uns senyors metges, només alguns repeteixo, que encara necessiten una catifa vermella per caminar com paons pels passadissos dels hospitals. Perquè els malalts, persones molt vulnerables en aquell moment, no gosem ni a preguntar què ens passa quan el senyor doctor ens ho explica amb un argot massa tècnic per molts de nosaltres. I jo em pregunto, podrien parlar amb un llenguatge més planer “Ses Majestats”?
Bé, doncs, vaig sortir de l'hospital, esgarrifada, morta de por i amb l'espasa de Damocles clavada al clatell. Vaig intentar relativitzar, treure forces d’on fos, pensar que no passava res, creure que aviat em trucarien i que per fi tot s'arreglaria. I sí, la veritat és que em van trucar ràpid. Van donar-me hora pel preoperatori i per la consulta amb l´anestesista. Era el dia 19 de juliol, quan em va rebre a la seva consulta i va anticipar-me que amb quinze dies més o menys m’operarien. Uf! Quin descans, vaig pensar.
Però aquells quinze dies d’espera se’m van fer molt llargs i ni l’anestesista ni cap persona del seu equip va trucar-me per dir-me què passava i perquè no se’m donava cap explicació. Desesperada, vaig trucar jo mateixa. I sempre vaig rebre la mateixa resposta: no ho sabem. Resulta que no em podien informar perquè cap cirurgià no havia programat la meva operació. Vaig pensar que en aquest país quan arriba l’agost tot es paralitza. Paciència, pensaments positius, pastilles, no sucre, no sal, no vi, molt d’esport, llargues caminades, natació, vida sana i sobretot deixar de fumar. Van ser les recomanacions que em van dir i jo les vaig complir.
Passa el temps lentament i ja arriba al mes de setembre. Per fi, sona el telèfon. El cor em fa un salt! Se’m concerta una visita amb el cirurgià vascular. Cinc minuts de visita. Deu ser el temps que segurament té estipulat per pacient. Just per explicar-me com es farà i quins riscos té l’operació. Em demana si tinc dubtes. Jo estic astorada, garratibada. No sé què preguntar. Tan sols el tant per cent de pacients que els hi passa el pitjor. Un 3%, em respon. Uf! Això no és res! No estaré dins d'aquest grup. Encara té temps per informar-me que a finals d’aquest mes o a principis d'octubre, com a molt tard, seré intervinguda.
Finalment em donen la data. Serà el 27 de setembre. Penso que no he de tenir por, que he ser positiva, que he d’estar contenta perquè aviat seré una persona nova. I sí, la veritat és que tot va anar molt bé. L'operació, perfecta, la caròtida neta i per fi ja m'han tret aquella espasa que tenia clavada al clatell. Però el meu cap, el meu cor i la meva ànima han quedat ferides.
Quiròfan, fred, molt de fred. Cops cap aquí i cap allà. Gorres de color verd cridant. Busco una veu amiga que em digui: Bon dia, tranquil·la que tot anirà bé. No la trobo. Ja no hi soc, el buit, el no-res. De sobte, la llum blanca que em cega, la llum de la mort. Ostres… m'estic morint. És veritat el que diuen, que existeix la llum. Crido, torno a cridar, que m'estic morint! Aquí tampoc trobo la mà o la veu amiga que m’expliqui que estic a la sala de reanimació. Tan sols gorres verdes cridant. El llavi una mica tort, la sonda, el drenatge… Sí, estic viva. Sento dolor, molt de dolor. Sento por, sóc un ninot, no m'han vist. Només han vist la meva caròtida, però jo he estat invisible.
Vint-i-quatre hores a la sala de reanimació mig conscient i atenta a tots els sorolls i a totes les converses entre sanitaris. Renoi, penso, que malament que estan aquesta gent. Queixes, horaris inhumans, canvis de protocol segons el cap de torn. Molts pacients per atendre que pateixen com jo. Canvi de torns, algun metge que passa a la nit per informar. No entenc gaire el que diu. És de nit, estic espantada i molt esmaperduda. Intento preguntar per saber què em passa, però el metge ja no hi és. El meu cap és una muntanya russa i el meu cos està paralitzat.
Dia 28 de setembre al matí. Papers girats. La infermera que m’està atenent, col·lapsada, explicant-me que no pot més i que plegarà de treballar. Fa dos anys que treballa i ja està cremada. Pobreta, penso. Intento donar-li ànims. D'altra banda, porto trenta-nou anys cotitzant religiosament la Seguretat Social, crec que tinc pagats els... posem els cinc, els sis... minuts d'humanitat que tant vaig trobar a faltar. O és que potser sóc molt primmirada?
No voldria acabar aquest escrit sense dir que en tot aquest viacrucis he estat molt ben armada i recolzada per la meva família. En especial pel meu company de vida i els meus fills que m’han fet costat en tot moment. I també agrair a tots els meus amics que han estat al meu costat aguantant-me la por, la tristor, el mal humor, la ràbia i la impotència que he viscut. Gràcies a tots, i també als metges, infermeres i personal sanitari, malgrat tot. De veritat que em sap molt greu tot el que us està fent el sistema.
Brigit Garcia Abelló
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
30/11/2024Passatemps, Portada
Fa poc vaig trobar un article en un diari que parlava de les 3 paraules més...
04/11/2024Recerca, Cuina, Portada
A la cuina es poden fer plats molt elaborats o plats més simples, però molt...
04/11/2024Què passa, Notícies, Portada
L'associació “La Vall SoStenible” es va formar la primavera del 2021....
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
En els municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d'infants d'entre...
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
Començar en una escola nova sempre és una aventura emocionant plena...
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
Aquest curs hem començat en una escola que sembla nova. Han canviat moltes coses: la...
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
Escrit elaborat a partir dels escrits dels 22 alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de...
04/11/2024Entitats, Portada, Mussagats
Al número 82 de Lo Pedrís explicàvem que s’havia constituït...
04/11/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Puja la implantació del primer cicle d’educació infantil a...
04/11/2024Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada, Mussart Festival
Formar part d’un projecte de dansa comunitària és tot un repte, sobretot...
04/11/2024Què passa, Portada, Mussart Festival
Un bosc de pins, encara verds -desafiant la sequera dels darrers anys-, ens acull com l'any...
04/11/2024Què passa, Música, Portada
La meva recomanació musical del cap de setmana. Vaig conèixer el grup Balmes...
04/11/2024Què passa, Activitats, Portada
Vilaplana ha viscut un estiu molt especial gràcies al Bibliocarro, una iniciativa de la...
04/11/2024Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada
El dissabte 6 de juliol, Vilaplana va viure una nit màgica amb la celebració de...
04/11/2024Recerca, Tradicions, Portada
El 13 de juliol de 2024, jo, Xavier Martí Ramon, estava amb 90 forjadors al cul del...
04/11/2024Literatura, Lingüística, Portada
Hem triat, intencionalment, cabossa [k?’βos?] com a paraula d’aquest...
04/11/2024Què passa, Activitats, Portada
L’equip de redacció de Lo Pedrís ha decidit celebrar els 25 anys de la...
04/11/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Aquest estiu, i per cinquè any consecutiu, Vilaplana ha acollit un Camp de Treball de...
04/11/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
El 26 d’abril de 2024, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, anuncia: «La...
04/11/2024Què passa, Activitats, Esports, Portada
A mig d'agost hem fet les sessions d'Escacs a la Fresca als 4 pobles.
A Vilaplana,...
04/11/2024Què passa, Activitats, Portada
Mulla't per l'Esclerosi múltiple (21 de juliol de 2024)
Diumenge al...
04/11/2024Recerca, De cinema, Portada
L'estiu del 2020, Lo Pedrís vam iniciar la projecció de Curts, que vam batejar...
04/11/2024Entitats, Jubilats, Portada
Aquest estiu, ha estat el quart any que hem tornat a fer les sessions de moviment i estiraments...
04/11/2024Recerca, De cinema, Portada
Probablement siguin dèries personals, però el tren sempre m'ha semblat un...
04/11/2024Història, Masos, Portada
Arribem a les últimes entregues d'aquesta Secció de Lo Pedrís,...
04/11/2024Què passa, Esports, Portada
Aquesta excursió es pot començar des del nucli mateix de la Pobla de Segur o...
04/11/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
“Que vinguin els anys! Aquí em té la calma...” (Criticarem les noves...
04/11/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Puntual a la cita, Lo Pedrís vol retrobar-se (un any més!) amb tots vosaltres per...
03/11/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
100 números / 25 anys
El Poeta ens diu que quan surts per fer un viatge has de...
07/09/2024Passatemps
El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...