Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles | Revista 90

Invisible

Què se n’ha fet d'aquells metges, infermeres i sanitaris que tant vàrem acompanyar i aplaudir en temps de pandèmia? Crec que el sistema els ha xuclat cada cop més i més, fins al punt que en general no els ha deixat ni un bri d'humanitat. El sistema públic sanitari no els ha donat prou temps per tenir cura dels seus pacients. Hem passat de ser persones que necessiten atenció a ser tan sols números. Almenys, jo com a pacient ho he viscut així.  
 
Tot just avui fa una setmana que vaig ser intervinguda quirúrgicament. El meu periple va començar el primer dia de vacances. Concretament, va ser el 7 de juliol, ja que treballo en el món de l'educació. Aquest dia vaig haver d'anar a treballar i vaig notar una rampa al braç i a la mà. Nervis, vaig pensar, i jo ni cas als símptomes que m’anticipava el cos. A la tarda, ja alliberada i mentre feia la partideta de cartes, vaig notar una rampa més important al braç, a la mà i que se m’embarbussava la veu. I és just en aquest moment, on va començar el meu viacrucis.
 
Metges, urgències, anàlisis, dubtes, nervis, pors i molta angoixa. Horror! Vaig haver d’estar uns dies hospitalitzada. Després de les proves, d’esperar amb neguit els resultats, d’haver de medicar-me... se’m va diagnosticar una isquèmia transitòria per obstrucció de la caròtida dreta, d’un 80 %.  Vull aclarir que he sigut fumadora, des de molt jove. Tot i així, i després d’aquest ensurt important no vaig tenir, sortosament, cap conseqüència greu, tret d'un lleuger formigueig al braç i a la mà esquerra.
 
Quan vaig sortir de l’hospital, amb el meu diagnòstic gravat al cervell, vaig entendre, encara que potser no n’era prou conscient,  que el tema era prou greu i que necessitava intervenció quirúrgica ràpida. Seguidament, em  van derivar a un altre hospital, on em deien que podia rebre una millor atenció mèdica, ja que hi havia els especialistes per a aquests tipus de malalties. Tranquil·la, ja trucaran vaig pensar.
   
Arribat aquest punt, també m'agradaria parlar sobre l'estatus que encara conserven alguns metges. Només alguns, aclareixo. En un país on per sort, almenys fins ara, tothom pot accedir als estudis que es desitgi, incloent-hi la medicina, em sorprèn que encara hi hagi metges que conservin l'aurèola d’éssers superiors. Uns senyors metges, només alguns repeteixo, que encara necessiten una catifa vermella per caminar com paons pels passadissos dels hospitals.  Perquè els malalts, persones molt vulnerables en aquell moment, no gosem ni a preguntar què ens passa quan el senyor doctor ens ho explica amb un argot massa tècnic per molts de nosaltres. I jo em pregunto, podrien parlar amb un llenguatge més planer “Ses Majestats”?
   
Bé, doncs, vaig sortir de l'hospital, esgarrifada, morta de por i amb l'espasa de Damocles clavada al clatell. Vaig intentar relativitzar, treure forces d’on fos, pensar que no passava res, creure que aviat em trucarien i que per fi tot s'arreglaria. I sí, la veritat és que em van trucar ràpid. Van donar-me hora pel preoperatori i per la consulta amb l´anestesista. Era el dia 19 de juliol, quan em va rebre a la seva consulta i va anticipar-me que amb quinze dies més o menys m’operarien. Uf! Quin descans, vaig pensar.
 
Però aquells quinze dies d’espera se’m van fer molt llargs i ni l’anestesista ni cap persona del seu equip va trucar-me per dir-me què passava i perquè no se’m donava cap explicació. Desesperada, vaig trucar jo mateixa. I sempre vaig rebre la mateixa resposta: no ho sabem. Resulta que no em podien informar perquè cap cirurgià no havia programat la meva operació. Vaig pensar que en aquest país quan arriba l’agost tot es paralitza. Paciència, pensaments positius, pastilles, no sucre, no sal, no vi, molt d’esport, llargues caminades, natació, vida sana i sobretot deixar de fumar. Van ser les recomanacions que em van dir i jo les vaig complir.   
   
Passa el temps lentament i ja arriba al mes de setembre.  Per fi, sona el telèfon.  El cor em fa un salt! Se’m concerta una visita amb el cirurgià vascular. Cinc minuts de visita. Deu ser el temps que segurament té estipulat per pacient. Just per explicar-me com es farà i quins riscos té l’operació. Em demana si tinc dubtes. Jo estic astorada, garratibada. No sé què preguntar. Tan sols el tant per cent de pacients que els hi passa el pitjor. Un 3%, em respon. Uf! Això no és res! No estaré dins d'aquest grup. Encara té temps per informar-me que a finals d’aquest mes o a principis d'octubre, com a molt tard, seré intervinguda.
 
Finalment em donen la data. Serà el 27 de setembre. Penso que no he de tenir por, que he ser positiva, que he d’estar contenta perquè aviat seré una persona nova. I sí, la veritat és que tot va anar molt bé. L'operació, perfecta, la caròtida neta i per fi ja m'han tret aquella espasa que tenia clavada al clatell. Però el meu cap, el meu cor i la meva ànima han quedat ferides.
 
Quiròfan, fred, molt de fred. Cops cap aquí i cap allà. Gorres de color verd cridant. Busco una veu amiga que em digui: Bon dia, tranquil·la que tot anirà bé. No la trobo. Ja no hi soc, el buit, el no-res. De sobte, la llum blanca que em cega,  la llum de la mort. Ostres… m'estic morint. És veritat el que diuen, que existeix la llum. Crido, torno a cridar, que m'estic morint!  Aquí tampoc trobo la mà o la veu amiga que m’expliqui que estic a la sala de reanimació. Tan sols gorres verdes cridant. El llavi una mica tort, la sonda, el drenatge… Sí, estic viva. Sento dolor, molt de dolor. Sento por, sóc un ninot, no m'han vist. Només han vist la meva caròtida, però jo he estat invisible.
   
Vint-i-quatre hores a la sala de reanimació mig conscient i atenta a tots els sorolls i a totes les converses entre sanitaris. Renoi, penso, que malament que estan aquesta gent. Queixes, horaris inhumans, canvis de protocol segons el cap de torn. Molts pacients per atendre que pateixen com jo. Canvi de torns, algun metge que passa a la nit per informar. No entenc gaire el que diu. És de nit, estic espantada i molt esmaperduda. Intento preguntar per saber què em passa, però el metge ja no hi és. El meu cap és una muntanya russa i el meu cos està paralitzat.
   
Dia 28 de setembre al matí. Papers girats. La infermera que m’està atenent, col·lapsada, explicant-me que no pot més i que plegarà de treballar. Fa dos anys que treballa i ja està cremada. Pobreta, penso. Intento donar-li ànims. D'altra banda, porto trenta-nou anys cotitzant religiosament la Seguretat Social, crec que tinc pagats els... posem els cinc, els sis... minuts d'humanitat que tant vaig trobar a faltar. O és que potser sóc molt primmirada?
 
No voldria acabar aquest escrit sense dir que en tot aquest viacrucis he estat molt ben armada i recolzada per la meva família. En especial pel meu company de vida i els meus fills que m’han fet costat en tot moment. I també agrair a tots els meus amics que han estat al meu costat aguantant-me la por, la tristor, el mal humor, la ràbia i la impotència que he viscut. Gràcies a tots, i també als metges, infermeres i personal sanitari, malgrat tot. De veritat que em sap molt greu tot el que us està fent el sistema.


Brigit Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...