Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Records | Revista 91

IN MEMORIAM a Jordi Mariné Anguera: Bons moments amb el Jordi


Bons moments amb el Jordi

És mig matí d’un diumenge assolellat de març i bufa una brisa agradable. Ens hem reunit a la terrassa del Casal per recordar Jordi Mariné Anguera que, malauradament, ens deixava a finals de desembre. Ens trobem aquí perquè, al marge del pedrís de la Riba, on li agradava seure per fer-la petar i contemplar els cingles i el terme que tant admirava, era un dels seus racons preferits de reunió i tertúlia de Vilaplana.
Per retre-li homenatge, hem pensat que el millor seria dedicar-li una entrevista coral i diversa. Per això hem convocat un grupet de vuit persones del poble, de diferents generacions, amb un nexe comú: tots l’apreciaven i havien estat propers a ell.
Amics, amigues i companys de vida i aventures del Jordi, com el Salvador Sabater, el Jaume Queralt, el Pere Elias, el Pep Savall, l’Humbert Virella, el Pedro Porcà, la Piedad Ayora i l’Ernest Ramiro. Tots ells, com si fossin un grup de músics d’una orquestra ben avinguda, ens han anat evocant, un a un i tots a una, alguns dels records més vius i sentits del seu amic Jordi.



Salvador Sabater
Vam agafar una època molt dolenta, i tots dos vam començar anant al bosc a tallar pins, devíem tenir 19 o 20 anys, era una mena d’empresa. Vam comprar un carro i una mula i anàvem a fer feixos de llenya per als pastissers. Al jornal guanyàvem 15 o 16 pessetes i vam pensar que així guanyaríem una mica més. Fèiem els feixos i els portàvem a vendre a Reus, a Alforja, a Castellvell... Vam comprar dues mules, una ens la van donar més barata, però anava coixa! Vam treballar 7 o 8 anys així. No guanyàvem bo i res, però no ens vam barallar mai.
De petit recordo que sa mare del Jordi el va enviar a buscar oli perquè no en quedava gens al setrill. I ell va anar tirant amunt des de Cal Ganxins a veure si en alguna casa n’hi donaven una mica. Ningú no n’hi va donar gens, fins que no va arribar a casa de la Sebastiana Perepó, que l’hi va omplir.
A l’escola anàvem a la casa de la Vila, darrere de l’Ajuntament, però el Jordi i jo ens posàvem darrere del pilar perquè no ens preguntessin. Per això vam sortir tan rucs!
Amb el Jordi sempre anàvem junts de petits, i una vegada a ca l’Estevet Xacono vam veure un quadre de bicicleta, on hi tenien ajocades les gallines, i li vam comprar. Després vam trobar unes rodes, les vam posar al quadre i ja teníem bicicleta. Vam anar a Riudoms per la riera de Maspujols, al Jordi el portava al darrere, havia plogut i vam caure tots dos dins d’un toll!
Anant junts, normalment no callava, era molt xerraire, però el dia que li venia de no parlar, en tot el dia no deia res!


Jaume Queralt 
Quan vaig conèixer més bé el Jordi va ser quan vaig pujar de Reus a viure a Vilaplana. Ens trobàvem cada dia al Casal i la fèiem petar amb tota la colla d’amics, el Sebastià Betes, el Salvador Sabater i més gent. Després anàvem moltes vegades amb cotxe a l’Aleixar o a Alforja, a prendre alguna cosa. Li agradava molt i m’explicava moltes coses de quan era petit. Encara que ens portàvem molts anys, s’adaptava molt i se sentia jove. Vam agafar molta confiança.
Recordo que al Jordi li agradava molt dir: “Això és així i no pot ser de cap més manera”, que es veu que era una cosa que deia sempre l’Agustina Mosca. Quan li preguntaven com et trobes, ell contestava: “Txau, txau”. Li vaig preguntar un dia per què contestava “Txau, txau” i em va dir: “Perquè si dius que et trobes bé, la gent et té enveja i si dius que estàs fotut, encara més. Dient “Txau, txau” quedes una mica més dissimulat”. En el fons, era molt filòsof.
Li agradava molt dir que era de Mascabrers. Un dia, que vam anar a l’arxiu de l’Aleixar, va descobrir que venia de Mascabrers i va quedar parat. Deia que era descendent de cal Biló de l’Aleixar.


Pere Elias 
Quan baixàvem a fer un cafè a l’Aleixar se sentia com a casa, sempre saludava a tothom. Li agradava molt anar d’excursió pels pobles, amb el Pedro, la Piedad i el Salvador. Tot i el seu esperit crític, si discrepaves de les seves idees, era tolerant i deixava fer. Li agradava molt gesticular amb les mans per reforçar el que deia. El va afectar molt quan van tancar el Casal, sobretot aquesta última vegada. Baixar aquí li donava molta vida. Tot i així, alguna vegada ens trobàvem i anàvem a esmorzar fora, amb la colla d’amics.
Als darrers temps, una de les coses que el tenia bastant capficat era el tema de la COVID. L’últim dia que el vam anar a veure, 15 dies abans que es morís, el Jaume i jo vam estar més d’una hora a casa seva fent petar la xerrada amb la Maria i ell. Era molt hospitalari. Ens va oferir galetes, vam riure una estona i se’l veia bé. Ningú no hauria dit que al cap de poc temps estaria tan fotut. Recordo que li agradava molt parlar amb devoció i estima del seus nets.


Pep Savall
Li agradava molt sortir. Per ell era com anar de vacances. Anàvem una colla a dinar pels pobles, sobretot a Ulldemolins, perquè a ell li agradava molt anar a la fonda Toldrà, i abans ens aturàvem a la cooperativa de Cornudella a fer el vermut. Ell no feia excessos, sempre es cuidava molt. Per dinar, la seva amanideta i una cosa suau al darrere. I al matí, cada dia deia que es prenia farigola i un grapat d’avellanes crues.
Tenia molta cultura de la terra i ell i el Salvador s’ho coneixien tot d’aquestes muntanyes.
El que li feia més por era el futur dels seus nets. I em deia Pep: “Això pinta malament”.


Humbert Virella
Sempre el vaig veure com una persona que, amb l’edat que tenia, sabia molt bé què passava, tant al poble com a Catalunya o al món. Vivia molt intensament les coses, la guerra d’Ucraïna, per exemple, i em deia: ”Humbert, com pot ser que, a l’època que som, que hi ha tanta tecnologia, passi això”. A vegades era una mica catastrofista.
Una vegada quan era petit jo era a la placeta i ell pujava amb el cavall i el carro pel carrer del pont de Mallafrè i li vaig passar pel davant i el cavall es va parar, tot sol. I sempre m’ho deia: “Collons, potser sí que existeix Déu, que t’hauria pogut atropellar!”
Quan vam anar a la manifestació per la independència a la carretera de Riudoms em va dir: ”Que maco que és, això. Amb tots els joves que venen aquí i s’ho passen bé. Tot perfecte, i ni un paper a terra!”. I quan després en parlàvem, sempre m’ho repetia.
Era molt obert amb la joventut. I una persona que mai t’hauria traït.


Pedro Porcà
Era com un pare per a mi i jo l’apreciava molt, molt! Sempre vam lligar molt, encara que a vegades ens discutíem. Em va caure el món al damunt quan va morir. No me’l puc treure del cap. Al Jordi, li agradava molt remenar-ho, estar al corrent de tot el que passava aquí i allí. Era curiós en tot, ja fos per la política del món o del que passava al poble.
Recordo que el vaig conèixer quan vam vindre a treballar aquí. Jo vaig vindre a tallar pins, i ell tenia la mula i arrossegava la fusta, la baixava cap a les Tosques. Després entre tots dos vam tallar des dels Tres Pins, fins a Arbolí i baixàvem els pins a les Fustes Rodon de Reus. Tenia una mula que es deia Petita, ell hi parlava i la feia creure. Se l’estimava molt, però a vegades s’hi enfadava de valent.
Un dia, al bosc del Ramiro, es va posar a ploure i ens vam refugiar a una cova, la cova dels Cabrits, i com que no va parar de ploure el Jordi volia deixar la mula tota la nit allà. Però jo el vaig convèncer que prengués la mula cap a casa. Vam estar de sort, perquè quan vam tornar l’endemà, havia caigut un llamp i havia desaparegut la cova, la pedra i tot. De la mula no n’hauria quedat res!


Piedad Ayora
Ell ho sabia tot perquè, ara, que ja no anava al tros. Tot lo dia tombava. Li agradava saber-ho i remenar-ho tot. Lo xafardeig i la política. I ho criticava tot. Era rebel i tenia un gran cor perquè, les coses com siguin, era molt bona persona.
Li agradava molt anar amb cotxe. Li encantava i deia: “Anem a dinar ben lluny, com més lluny millor”. El que més li agradava per menjar era costelles de xai a la planxa i un bon plat de patates fregides. Sempre que anàvem a dinar junts demanava el mateix. Els quatre ens aveníem molt. La relació d’amistat entre nosaltres ja venia de lluny, de quan vam arribar al poble. Jo vaig començar amb la Maria anant a treballar a la granja de pollastres del Santiago Bruno i el Pedro anava al bosc a tallar pins amb el Jordi que feia de traginer.


Ernest Ramiro
Jo treballava pel Sebastià Viudo i el Jordi, que era oncle meu, venia a traginar amb un cavall roig, més tard va tenir un matxo. Va arribar a tenir 14 gossos i recordo que un dia va pujar a l’Ajuntament, a veure el secretari, amb 4 o 5 gossos que el seguien darrere seu. Abans de viure a la placeta amb la Maria, de jovenet vivia amb la seva mare a cal Mallol, davant de cal Bodro. De la seva colla d’amics, em ve present que anava, sobretot, amb el Salvador Sabater i també amb el Fèlix de cal Gori, l’Agustí Mallol, el Pitxi, el Siscu Sánchez... Tots ja anaven amb les seves parelles, que després es van casar. Però una vegada van agafar una bona “masurca” i les seves novies es van enfadar una bona temporada. La seva colla d’amics, junt amb el Josep Maria Carxot, que anava al capdavant, van organitzar aquell envelat famós de la Festa Major, a mitjans dels anys 50.
Era desconfiat i quan no es creia una cosa deia sempre, amb ironia: “Ja ho crec!, ja ho crec!”, i ho criticava tot.
No fa pas gaire temps, que el recordo als vespres regant les plantes del dipòsit vell d’aquí a la placeta. Mentre ho feia, se’l veia content i li agradava xiular alguna cançó. Sempre cantava les cançons xiulant.
De més jove s’assemblava molt al Jesús Hermida. Quan el vèiem sortir per la tele amb els cabells ben clenxinats dèiem: “Mira, ja surt lo Jordi”.


Antònia Farré, Francesc Mariné, Josep M. Garcia a




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots