Teatre | Revista 4825/05/2012

MAR I CEL (un espectacle gestat en nou mesos)

Com si d’un embaràs es tractés, el Grup de Teatre de Vilaplana ha estat preparant des del 17 d’octubre del 2011 l’espectacle Mar i Cel. Han estat nou mesos d’intensa feina, d’il·lusió, de ganes de fer una cosa diferent, d’arriscar-se a fer quelcom més gran, però, sobretot de compromís..., molt de compromís.

Som molt conscients de la dificultat que comporta preparar un espectacle com Mar i Cel. El que ens ha decidit a tirar endavant aquesta empresa són les ganes de superar-nos en cada muntatge. Evidentment que per fer-ho possible hem necessitat l’ajuda d’una sèrie de gent amb l’únic objectiu d’oferir-vos un producte de qualitat. Des del primer moment sabíem de les nostres limitacions.

En aquest sentit, l’Anna Pi ha estat una persona indispensable. Es va armar de paciència i va començar a treballar. Ens ha ensenyat la tècnica per no desafinar, i tot això ho aconsegueixes d’una manera tan senzilla que es tradueix a saber respirar bé i a fer un bon escalfament de la veu abans de cada assaig. Per tot el que ens has donat i ens has ensenyat, i per tot el que hem patit, moltes gràcies Anna.

Com també moltes gràcies al Francesc Garrido i a la Mercè Mariné. És molt important saber que comptes amb el suport de dos actors professionals que en qualsevol moment et donen l’empenta que a tu et falta. Hem aprofitat els seus coneixements per millorar la interpretació dels personatges i per treballar l’expressió corporal dels actors, i sobretot com diuen ells “ per netejar les escenes “.

Mar i cel ha estat pensada i planificada per al públic. Volem que la gent que vingui a veure-ho ho gaudeixi i alhora ho assaboreixi. No volem en cap cas que el públic estigui incòmode. L’últim espectacle que vam presentar ( Mamma mia ) la sala estava a rebentar, 400 espectadors, pensem que les condicions per veure teatre no devien ser les més ideals. Per tant, en aquesta ocasió hem volgut limitar l’entrada perquè la gent estigui molt més còmoda i d’aquesta manera els espectadors puguin tenir una visió perfecta de l’escenari i no és perdin cap detall del que succeeix a cada racó del vaixell. Mar i cel és una obra en la qual la música és la gran protagonista i absorbeix el noranta per cent del muntatge. Per tant, és inevitable guardar un silenci absolut i on el nivell de concentració tant dels actors com dels espectadors, per no perdre’s cap detall del que succeeix a l’escenari, és força exigent.

Diuen que els somnis només són això, somnis, però sóc molt afortunat, ja que el meu s’ha fet realitat. Per això, vull donar les gràcies en primer lloc a la Cecília Vilanova per ajudar-me en les tasques de direcció i per animar-me a començar i creure en tot aquest projecte. Els inicis sempre són durs i sense el seu ajut estic convençut que tot això no hagués estat possible. Al Sergi Mestre (el coneixia com a futbolista, però ens a sorprès com a actor), al Pep de las Heras (pels compromisos que ha deixat de banda per venir a assajar), al Pep Chaparro (quina gran descoberta que hem fet!!!) a l’Anna Aymamí (que orgullós que estaria el Còbit del seu Grup de Teatre!), al Jordi Roca i l’ Eva López (felicitats pel vostre enllaç), al Raül López (i hi ha un abans i un després), la Clàudia Urbano (fantàstic salami, volies una oportunitat i no l’has desaprofitat), l’Abel Guàrdia (el nostre gran nen. Gràcies pel bon rotllo), la Maria Girona (quin luxe poder gaudir de tan a prop d’aquesta meravellosa veu), l’Albert Badia (ja el coneixem, sempre en la seva línia), el Gerard Juanpere (és l’únic que aconsegueix fer callar les noies i no tan noies, quan ell canta), a l’Aina Juanpere (l’última d’incorporar-se, però igualment importantíssima), l’Otger Espinosa (ell sol fa treballar els pirates i encara que no li agradi es nota quan no hi és), la Dulce Vendrell (gràcies “profe”), la Tat Torruella (ho veus com sí que hi arribes?), la Soraya Àvila (la meva Sory) , la Vanessa Aymamí (la preferida del “dire”), els tècnics Carles Tost, Doro Tost i Marc Mestre ( sempre pots comptar-hi) i l’últim fixatge: el Pep Bigorra (JB pels amics) el responsable que la música entri a temps. I també, el Xavier Huguet pel gran treball que ha fet en l’escenografia per donar vida al vaixell.

A tots ells moltes gràcies pel seu esforç, però, sobretot, per tants mesos de dedicació i d’implicació en aquest projecte. I a tots vosaltres (no sé si aquesta revista ja haurà sortit a finals de juny ) convidar-vos els dies 30 de juny i 1 de juliol a gaudir de Mar i cel...

Ens trobarem mar endins...