Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entitats - Mussagats | Revista 85

Històries de Mussagats 2


No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha dibuixat. M’ha dibuixat quan era un gat petit amb mare i amb germanets. M’ha fet recordar de llavors i m’ha dit que us ho expliqui. Però jo ara soc un gat gran i valent, que sap moltes coses. I m’estimo més explicar-vos com soc de valent i de gran i totes les coses importants que sé.

Sé que els dues potes poden ser bons, com els de Mussagats, i que tenen uns branquillons pelats al final que de vegades semblen llengüetes i que et donen menjar, un menjar mort i quiet i boníssim. També poden ser dolents, i aquest tenen bastons al final de les potes, i no tenen branquillons sinó encara un altre bastó, llarg i ràpid. I que mata.

Aquesta és la cosa més important que sé. Fixeu-vos com n’és d’important; a més, a dins hi té amagada una altra ensenyança:

Morir-se és dolent, és el pitjor de tot. És quedar-se quiet i no anar a beure lleteta, ni llepar, ni esgarrapar, ni barallar-se, ni pujar als arbres, ni caçar. Ni jugar amb els germanets, i llavors la mare el deixa estar i et pren cap a un altre lloc. I et diu que no t’acostis als dues potes, que si venen t’amaguis, t’amaguis ben amagadet, i que si et troben esgarrapis i corris, ben de pressa, ben lluny.
I així hem arribat a la tercera cosa important:
Amagar-se és bo: se senten totes les olors i tots els sorolls. S’ha d’estar molt quiet i no cridar a la mare, perquè llavors tu també ets un soroll i et troben. Però quan s’és un gat petit vols la mare i la crides molt. No ho hauries de fer, perquè la mare ja et sap trobar, i si no ve és perquè t’han pres i ets molt lluny.

Això ho vaig aprendre quan em van portar a una casa i aquesta és també una cosa important, així que molta atenció:

Les cases. A mi em van prendre de la mare i de l’hort i em van portar a una casa. Llavors jo no sabia què era una casa, i era un aire tancat, un espant, una pudor dolorosa, un mal a les potes i al nas. Així són les cases quan has viscut amb les plantes i els arbres i l’aire bo i la mare. Jo em vaig escapar de la casa. Després us ho explicaré, però primer us haig de dir que ara visc en una casa i que les cases són bones perquè sempre tens tovor per jaure, menjar i branquillons tous com llengüetes i no hi plou. No s’hi està tan bé com a fora amb la mare i els germanets, però ja no tens por; i no tenir por és bo, perquè pots dormir a gust.

En aquella casa primera jo m’amagava molt. I en sabia molt d’amagar-me, perquè la mare m’ho havia ensenyat, també als germanets, però quan em van prendre ja no en quedava cap de germanet, ni el negre, ni el ros, ni el que era com jo, atigradet però amb la cua curta. Així que em vaig amagar, em vaig amagar molt, i estava molt quietet i en silenci. La dues potes em feia shhhhh i em portava menjar i aigua bruta. Però jo no feia cap moviment, cap soroll. Em portava llet pudenta en un plat. Silenci. Jo escoltava. Esperava que em vingués la mare a buscar. I no venia. Només la dues potes shhhhh. Devia ser una dues potes bona, perquè quan et porten a una casa i et donen menjar sempre són bones. Però jo era petit i no ho sabia, vet aquí que ho vaig aprendre més tard. I passaven els dies llargs i la mare no venia, i la vaig començar a cridar, i quan comences no pots parar. Encara que siguis valent com jo. Crides i crides i la mare no ve, només la dues potes. Jo a aquella dues potes li hauria saltat al damunt i l’hauria esgarrapat, perquè era petit i jo volia la mare, la mare i l’hort i els animalets per caçar i dormir a la panxeta de la mare.

I ara ve quan em vaig escapar. Jo m’enfilava, perquè la mare m’ho havia ensenyat i perquè quan venia la shhhhh i em buscava, jo la veia des de dalt, i ella no em veia a mi. M’enfilava, no en un arbre, perquè a les cases no hi ha arbres, però hi havia unes plantes molt tristes i una s’enramava cap a dalt. I enfilant-me per la planta em vaig poder escapar. Només notar l’aire bo, vaig començar a córrer, vaig saltar des d’un lloc molt alt que ara sé que era un terrat, i vaig xafar terra, terra bona i de bona olor, i també cridava la mare perquè potser abans no m’havia pogut sentir per culpa de les portes i les parets i totes les coses que hi ha en una casa, però la mare no venia, només la dues potes shhhhh que es pensava que pel menjar aniria a buscar-la. Primer la shhhhh i després una altra dues potes. I jo vinga córrer i amagar-me.

El món de quan em vaig escapar era molt gran, no hi havia l’hort i la mare, sinó un desemparament i molts arbres i plantes i terra. I les dues potes darrere meu, i jo només corria, sense poder orientar-me. Vaig saltar marges molt alts, i em vaig amagar dins de les punxes, i la dues potes que no era la shhhhh hi posava les mans per agafar-me i jo l’esgarrapava fort. I no em van poder agafar.

Quan es va fer fosc, elles van marxar i jo vaig poder veure on era. Hi havia cotxes i cases, i marges molt alts per saltar si tornessin. Però no hi era la mare. Ni cap rastre per buscar-la. Jo olorava fort i escoltava amb totes les orelles i mirava bé. Cap rastre. Sentia olors bones, veus a les cases, la lluna a dalt. Vaig buscar amb els bigotis un lloc on jaure. Tenia gana. Volia lleteta de la mare. La vaig tornar a cridar. No va venir. I em vaig adormir, arraulidet, dins d’aquell desemparament.

L’ensundemà van passar moltes coses. Però és l’hora del menjar tou, i la dues potes amb la que visc està obrint la llauneta. Al proper número de Lo Pedrís, us explicaré com vaig retrobar la mare i moltes més coses que em van fer el gat gran i llest i amb casa que soc ara.

Mentrestant, podeu posar color als dibuixos que Mussagats ha fet per mi i per vosaltres. No us equivoqueu en el color de la mare i dels germans, eh? La mare és grisa, i jo i els germanets, ja us ho he dit abans.


Mussagats




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...