Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Narrativa | Revista 63

Històries de músic


L'estiu de 1993 caminava plàcidament pel passeig de Gràcia anant cap als estudis Jan Cadela. Aleshores estava enregistrant el primer disc de Cafè París, grup de música en què fusionàvem el pop amb el folk, afegíem molts matisos ètnics a les cançons; experiment ric i valent que dúiem a terme tres músics de Reus, i tres músics de Tarragona... De per si la fusió ja prometia!

Vaig pujar fins al sobreàtic on estava l'estudi de gravació, estudi que havíem triat perquè el tècnic de so que governava aquella nau espacial, per aquell espai de notes i acords era, ni més ni menys, Didier Richard, tècnic dels Gwuenal, mític grup francès de música folk, i en aquella Interprise plena de botons, llumetes, indicadors i potenciòmetres vaig començar una aventura preciosa que començaria just al costat del drac de Gaudí de la casa Batlló, i acabaria en infinitats de viatges i sopars a Porrera.

El primer cop que vaig entrar a l'estudi no cal dir-vos que estava una mica nerviós, tot i que ja vivia més a Barcelona que no pas per aquí, sabia que entrar-hi i començar a treballar amb professionals d'aquella mida era pujar tres esgraons de cop.

Vaig quedar al Cafè di Francesco amb el pianista Dani Albero i el multiinstrumentista Xavier Macaya, ells dos junt amb mi érem el cinquanta per cent del grup, els de Reus!... Vam pujar a l'estudi per deixar quatre aparells que dúiem per començar a preparar la gravació que s'iniciaria en un parell de dies. L' endemà arribaven el bateria Kike Colmenar, el baixista Pepe Saez, i més endavant arribaria el saxofonista Xavier Pié, el cinquanta per cent restant, els de Tarragona. Cal dir que en aquella època la majoria de músics estàvem més a Barcelona que no pas per les nostres contrades, però tot i així com a grup sempre dèiem que érem d'aquí, del Camp.

Un cop a l'estudi veia que a dins la sala on hi havia el tècnic estaven ultimant el darrer treball abans no entréssim nosaltres en acció; mentre el Dani i en Macaya miraven l'afinació del piano jo vaig entrar a la sala amb molta cura i respecte per no destorbar, només volia saludar en Didier i tornar a sortir sense fer gens de soroll.

A mesura que m'anava apropant intuïa que allò que sonava era força ètnic, sonaven unes veus gregues precioses i de refiló vaig veure el Xavi Puig, un dels meus ídols, ja que era un referent per als cantants d'aquella època, un músic d'estudi impressionant que, amb la veu, era capaç de posar-te els pèls de punta amb afinacions i tons impossibles. M'anava acostant i ja podia intuir que quelcom gran estaven fent, i quan vaig arribar a la porta em vaig quedar plantat al mig sense saber què dir ni què fer: estaven ultimant “Un pont de mar blava” d'en Lluís Llach i, evidentment, el de Verges estava assegut en un racó de l'estudi, quiet i concentrat. Ja us podeu imaginar el meu posat llavors, sense saber què fer, ni saber què dir.

Per sort en aquell moment va acabar el track que estaven escoltant i en Didier es va girar. En veure'm, em va dir " Fito! ja sou per aquí?" Jo vaig respondre nerviós que sí, i que estàvem deixant per allà estris, que ja parlaríem, ja que no volia destorbar. Vaig mirar en Llach i em vaig disculpar, i sense fer soroll vaig tornar a la cabina on eren els meus companys entre avergonyit i nerviós, perquè ser testimoni d'aquell instant no està a l'abast de qualsevol persona. No sabia si en Lluís s'havia molestat; repeteixo, l'estat de concentració era màxim dins aquella sala i em sabia greu haver estat inoportú.

A l'estona, el Xavier Macaya va començar a tocar la viola de roda, instrument medieval que domina a la perfecció i allà es va quedar aquell instant efímer de trobar-me plantat davant aquelles personalitats de la música del nostre país.

Mentre sonava la viola de roda acompanyada per un piano de cua, jo reflexionava sobre el que hi havia viscut i estava contrariat perquè no sabia si m'hagués pogut estar més estona allà en un racó, en silenci, immòbil, sent testimoni d'un gran instant, però evidentment el meu atreviment era molt feble i no vaig gosar ni a preguntar-ho. Per mi aquells quinze segons ja van ser eterns en la meva memòria i retina.

Anys després en Llach va gravar “Porrera”, i va fitxar en Xavier Macaya com a músic. Els assajos els feien al poble de Porrera i com en Macaya no tenia cotxe, molts cops l' acompanyava jo. El fet és que molts dies em quedava al Cafè Antic després dels assajos i allà vaig veure que en LLuís Llach no només era una personalitat en el món de la música catalana, sinó que ho era de totes, totes. L’expectativa que tenia jo en els grans instants d'un estudi barceloní, va quedar totalment superada pels petits instants en una taula de cafè en un poble del Priorat.

Per cert amb Cafè París vam guanyar el premi a millor disc “de jovenes interpretes de Rádio Nacional de España”, i cantant en català... Imagina!

I en Lluís Llach no es va molestar perquè vaig entrar a la cabina mentre enllestien "Un pont de mar blava".


Fito Luri




Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí