Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Portada | Revista 75

Història del Grup de Teatre de Vilaplana   4ª part

Del Cel a l’Infern... i no parlo de “Pastorets”

El més d’agost de l’any 1993 es comença a treballar en un ambiciós projecte. Ni més ni menys que  La Passió, un objectiu amb més de 70 actors dalt de l’escenari. El diumenge de Rams de l’any 1994 aquesta gran producció veia la llum. Penso que el Grup de Teatre va fer un  pas importantíssim portant a escena aquest titànic muntatge. La Passió, la repetirem els anys 1995, 1997 i 1999. Mentrestant, la normalitat no s’atura, doncs, a més de La Passió, aquests anys també s’estrenen obres de menys complicació. L’any 1995  El fill de son pare, el 1996 Deixa’m la dona, Cisquet... (d’Artur Casinos), aquesta, serà l’última obra com a tècnic del Josep Besora. A partir d’aquest moment la seva feina la duran a terme els germans Carles i Teodor Tost. L’estiu d’aquest any, però, el grup rep un fortíssim cop. Mor l’Eugeni Huguet. El 1997 es reposa per tercera vegada D’aquesta aigua no en beuré (Josep M. Folch i Torres) on abans de començar la funció es fa un petit homenatge en memòria de l’Eugeni. El 1998 La Corona d’espines (Josep M. De Sagarra), el 1999 Políticament incorrecte... (Ray Cooney), un dels grans èxits del grup.

L’any 2000 és dur, molt dur... Posen el punt i final a la seva trajectòria dins el Grup de Teatre el Josep M. Aymamí, la Maria Huguet, l’Albert Ferré i el Josep Martorell. Va costar molt trobar el lloc, molt. Començàvem a treballar una obra i al cap de dos mesos s’abandonava. Era com si de cop i volta trontollessin els pilars que durant tants anys havien aguantat el Grup de Teatre. Vaig intentar agafar el relleu en la direcció. L’any 2001 portem a escena l’obra d’Oscar Wilde La Importància de ser Frank, un dels fracassos més estrepitosos. El 2002 Diner Negre (Ray Cooney). A l’acabar els bolos d’aquest muntatge, la que havia estat durant tants anys la meva parella d’escenari, una de les actrius més grans que ha tingut mai el Grup de Teatre de Vilaplana, la Carme Serres, també decideix posar el punt i final... Ufff, I ara què? Ja no quedava ningú de la meva generació. Era un altre grup ple de gent jove i les seves prioritats, cosa normal per la seva edat, no eren les mateixes que les d’aquella gent amb les que jo havia treballat durant tants anys. Intentem tirar endavant com sigui. Ja no estrenem una obra cada any. El 2004 No em toquis la flor (Lluís Coquard), el 2006  No et vesteixis per sopar (Marc Camoleti). L’any 2009 portem a escena l’obra de Woody Allen Torna-la a tocar, Sam! on debuta en la  direcció en Jaume Virgili. Una setmana abans de l’estrena mor el Josep M. Aymamí (Còbit). El dia de la funció, a l’acabar, se li fa un homenatge. El Josep Maria havia estat sempre tan compromès amb el Grup de Teatre  que se l’estimava com una cosa seva.

L’any 2010 es torna a apostar per un muntatge clàssic, En Pólvora (Àngel Guimerà). Aquest va ser un gran espectacle amb unes interpretacions magistrals de tots els actors. Va ser un plaer dirigir-los. Sense desmerèixer ningú voldria ressaltar el gran treball que van fer el Jaume Virgili, la Maria Girona, l’Albert Badia i el Joan Serra que fins aquell moment només havia fet papers còmics i va deixar el públic clavat a les seves cadires interpretant un personatge dramàtic. Van ser molts mesos de feina I malauradament només vam fer una única representació, la de l’estrena. Alguna cosa havia canviat i molt dins el Grup de Teatre de Vilaplana.

L’any 2011 la cosa es refreda i no es pot dur a terme cap muntatge. Aquest any es commemora el vint-i-cinquè aniversari del Casal Vilaplanenc i es vol fer un festival d’estiu diferent. La Cecília Vilanova i la Tat Torruella contacten amb mi i em proposen la idea de fer un MAMMA MIA a la vilaplanenca. No em digueu el perquè, però va ser un èxit de públic, de feina feta i sobretot de bon rotllo, doncs traspuava a l’escenari el que vivíem fora d’ell. La Tat i la Ceci havien tingut una idea genial. Una cosa que s’havia creat per commemorar l’aniversari del casal i ens demanaven bolos de tot arreu. Com que el Grup de Teatre no tenia cap obra per a representar sortim del pas on se’ns reclama portant per diferents escenaris Mamma Mia.  Aquesta injecció de gent nova em serveix per a tornar a pensar en un gran muntatge que feia molts anys em rondava pel cap. Per l’any 2012 proposo de fer un gir teatral. Un gran musical cantat en directe. Els hi parlo de Mar i Cel.  Es fa el silenci. Alguns membres que portaven anys al grup em va tractar d’inconscient i de somiador. Fins i tot em van dir que no teníem la categoria suficient per a portar a terme un muntatge d’aquestes dimensions. Em van intentar convèncer per que féssim altres obres. Jo, però, tenia clar que aquest projecte podria funcionar.
 
El primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb en Francesc Garrido per tal que em digués com podíem aconseguir la banda sonora de l’espectacle. Ell va moure fils i al cap d’un mes rebia un correu electrònic de la companyia Dagoll Dagom on em deien que em cedien la banda sonora de Mar i Cel amb la condició que no en fes difusió ni la deixés a ningú. Quan vaig tenir l’element essencial per a poder fer la funció vaig intentar rodejar-me de gent que tinguessin facilitat pel cant com l’Albert Badia, la Maria Girona, el Gerard Juanpere, la Cecília Vilanova, la Soraya Àvila, la Clàudia Vilanova. Li reservava un personatge molt atractiu al Jaume Virgili, però aleshores ell treballava a Barcelona i no es podia comprometre. Quina llàstima! Estic segur que s’ho hagués passat genial! Altres actors, com el Raúl López, l’Anna Aymamí, l’Abel Guàrdia o el Sergi Mestre, quan els hi vaig proposar,  em van dir que no tenien oïda pel cant, però ho van compensar amb les seves dots interpretatives i les immenses ganes de participar en una producció d’aquestes dimensions. La resta dels actors vam ser: Josep de las Heras, Jordi Roca, Eva López, Vanessa Aymamí, Aina Juanpere, Otger Espinosa, Pep Chaparro, Tat Torruella, Dulce Vendrell. Després de l’estrena es van incorporar la Judit Espinosa i l’Àlvar Fortuny. La selvatana Anna Pi va ser la persona que va obrar el miracle per fer-nos cantar. Gràcies al suport dels actors, que en tot moment em van fer confiança, i gràcies també a les moltes hores de classe de cant que ens va dedicar l’Anna Pi, part essencial d’aquest projecte, aquest muntatge es va tirar endavant.

Pel que fa a la part tècnica, tot aquest espectacle gira entorn de la música, per això em calia trobar un tècnic compromès al cent per cent amb aquest projecte. Durant massa anys ja havia sentit la cançoneta de: ”Jo, per posar la música no perdo les nits venint als assajos”, com si la part tècnica no fos prou important. Per això, doncs, vaig contactar amb el Josep Bigorra, una persona compromesa com pocs. Li vaig proposar ser el tècnic encarregat de posar la música, la feina més important i complicada de Mar i Cel. Era una feina de precisió. Durant tots els assajos, el Josep, no va fallar ni un sol dia, això va comportar que la gran quantitat de música que hi ha en aquest espectacle entrés cada vegada al moment just i sense que hi hagués ni una sola errada... ni una. Era un engranatge perfecte i matemàtic. El Josep es va aprendre tota l’obra. No es va convertir en un actor més de Mar i Cel, no, el Josep es va convertir en el protagonista absolut. Sempre he dit que els tècnics han de ser uns dels protagonistes de la funció i aquesta vegada havia trobat una persona de garanties i compromesa amb el muntatge. Aquest gran musical mereixia un gran tècnic. El Josep ho va ser. Va fer un treball impecable. Un gran Professional.
La part d’escenografia va comptar amb la feina d’uns quants actors. La Cecília Vilanova va ser la responsable de fer el dibuix i de tallar en fusta tot el contorn del vaixell. El Raúl López va ser l’encarregat de fer les estructures metàl·liques i jo vaig ser l’encarregat de vestir-lo per dins. Cadascú de nosaltres va comptar amb un equip d’actors que ens ajudaven. Així es va fer l’escenografia d’aquest gran muntatge. Si algú s’ha d’apuntar el mèrit de tot el gran treball que es va fer a Mar i Cel són els actors, el Josep Bigorra  i l’Anna Pi, que del primer dia fins a l’últim van estar al peu del canó durant nou llargs mesos treballant, assajant i creant l’escenografia.

Com és normal, el públic només veu la feina que fas a l’escenari, però Mar i Cel va ser més que tot això. Com he dit, va ser una lliçó de compromís de tots i cadascú dels actors. A  Mar i Cel, però, també vaig poder viure el millor i el pitjor dins del Grup de Teatre. Hi van haver molts entrebancs. Entrebancs maquinats des de dins. Es fa molt complicat treballar quan les dificultats et venen creades des de casa. La idea de fer aquest muntatge havia estat meva. M’havia passat nou mesos treballant en aquest espectacle dia i nit mentre altres estaven tranquil·lament a casa amb les seves famílies, i ara, a l’hora de parlar i de configurar la part tècnica del muntatge posaven com a condició que jo no assistís a les reunions. Era surrealista!!! Com no havia d’assistir a les reunions si el muntatge era meu?  El més greu és que els que em vetaven no van creure mai en aquest espectacle. Durant els nou mesos d’assajos no van donar senyals de vida ni un sol dia... Ni un... Eren els mateixos que m’havien dit que ens faltava categoria per tirar endavant aquest muntatge. Així, doncs, com podien prendre les decisions tècniques de Mar i Cel? Tan poc respecte mereixia la feina que havia fet durant aquests nou mesos?... Però, es clar... Ara l’espectacle estava a punt per l’estrena, tots vèiem que podia ser un gran èxit i, evidentment, ningú es volia quedar sense sortir a la foto. Durant els últims anys ha estat una pràctica habitual que en el Grup de Teatre uns facin la feina i d’altres es pengin les medalles, doncs, ja se sap: “El fracàs és d’un, però, l’èxit és de tots.”

A partir d’aquest moment, i aprofitant l’entrada de gent nova al Grup de Teatre es crea una junta, de la qual jo també en formo part. És una junta que barreja gent que ja portem anys dins del grup i dos o tres membres acabats d’entrar. A tots se’ls hi atorguen diverses funcions i responsabilitats: responsables del material de so, responsable de material elèctric, de maquillatge, de vestuari, etc... Tots tenen el seu rol dins de la junta. Tots menys jo. Casualment sóc l’únic membre d’una junta a qui no se li ofereix cap funció ni responsabilitat. És més, un membre d’aquesta nova junta proposa que se’m retirin totes les que tinc fins aquest moment i que passin automàticament a mans del President.. No entenc res... Bé, sí, ho entenc, ja que la persona que va fer aquesta proposta era una de les que havia posat com a condició que jo no assistís a les reunions tècniques de Mar i Cel. Es vota i la proposta tira endavant.  A partir d’aquest moment deixava de ser responsable del grup de teatre a l’hora de fer els contactes per a futures representacions amb entitats, amb  Ajuntaments i amb la Diputació de Tarragona.

He d’admetre que això em va fer mal. Alguns dels companys que van votar a favor d’aquesta proposta havien entrat al Grup de Teatre perquè jo havia apostat per ells i van viure, igual que jo, tots els entrebancs de Mar i Cel. Vaig sentir que em donaven l’esquena, per tant, si ja no tenia el suport dels companys, tampoc tenia cap mena de sentit continuar en aquella junta. El pare sempre m’havia dit: “Mai estiguis en un lloc quan vegis que no et volen”. En aquest moment vaig ser conscient que, després de trenta quatre anys, hi havia algú que em volia fora del Grup de Teatre.

El mes de juliol de l’any 2013 em reuneixo amb en Francesc Garrido i em proposa de dirigir-me El Poema de Nadal. Quin luxe!!! Cinc mesos de treball diari amb un actor professional de primera categoria aprenent tècniques d’interpretació. Era com si fes classes particulars. Vaig demanar a la Junta qui em podria ajudar en la part tècnica del muntatge i ningú va mostrar el més mínim interès, em reafirmo, ningú. El Francesc i jo vam tirar endavant tots dos sols. Teníem previst estrenar aquesta peça el 26 de desembre d’aquest mateix any. A finals del mes d’octubre la Cecília Vilanova es va posar en contacte amb mi per ajudar-me i dur a terme les funcions de tècnic. Entrem al mes de novembre i com cada any es celebrava la Mostra de Teatre Amateur del Baix Camp a Reus. Els grups que formàvem part de la Coordinadora hi participàvem i així, rebíem la subvenció anual que ens tocava. Aquest any, però, teníem un problema. Un gran problema! El Grup de Teatre no tenia cap obra en cartellera, perquè l’última obra que s’havia estrenat era Mar i Cel i ja s’havia representat a La Mostra de Teatre de l’any 2012 i per tant, si aquest any no presentàvem cap obra no teníem dret a rebre la subvenció de la Coordinadora.  Va ser a començaments del mes de novembre quan vaig rebre una trucada de la junta que em proposava anar a Reus  a representar el Poema de Nadal per tal de no perdre la subvenció, i per descomptat, m’oferien tot el suport tècnic que necessités.

No m’ho podia creure... El súmmum del sarcasme...Vaig fer un silenci per a poder-ho pair...

Feia tres mesos que els hi havia demanat ajuda per aquest muntatge i ningú s’havia interessat ni s’havien posat en contacte amb mi per a res.  Ara donaven senyals de vida només perquè perillava la subvenció? De veritat, mai a la meva vida m’he sentit tan menyspreat. Potser a algú li hagués agradat que jo hagués donat una resposta negativa, però vaig accedir a fer la representació. Sí, hi vaig accedir perquè si una cosa no he fet mai amb el Grup de Teatre ha sigut deixar-lo tirat. Això ja s’han encarregat de fer-ho altres persones. Persones que, curiosament, els últims anys s’han erigit com a grans defensors del Grup de Teatre.

L’any 2014 estrenem Toc Toc (Laurent Bafie). L’any 2015, sota la direcció d’Albert Badia, el musical Oliver Twist, d’aquesta només en farem, també, una única representació, la de l’estrena. I aquest mateix any 2015,  Qui té por de Virgínia Woolf (Edward Albee), amb direcció de Jaume Virgili. De moment, el meu últim treball amb el Grup de Teatre de Vilaplana. Vull agrair al Jaume que comptés amb mi. Va ser una passada treballar a les seves ordres. Un dels treballs que més he gaudit. Una experiència brutal. Moltes gràcies, Jaume.

Un any abans, però, el mes de setembre de 2014 rebo una trucada d’una gent de Castellvell, La Teatr’Era, que no em coneixen de res. Havien vist Mar i Cel i algú els havia parlat de mi. Em proposen assistir a una reunió. Volen que els dirigeixi. Valoro la situació que teatralment estic vivint, doncs a Vilaplana no és precisament que tingui les coses fàcils, ni molt menys, tot el contrari. Aquesta gent de Castellvell em donaran aire i m’obriran tot un món al meu davant.  Només per fer-vos una idea, fins aquest moment, amb El Poema de Nadal havia fet dues funcions en quatre anys amb el Grup de Teatre de Vilaplana. Des que me’l produeix La Teatr’Era he passat a fer nou funcions en un mes. Una autèntica passada.
Entre El Florido Pensil, El Poema de Nadal i Terra Baixa en essència, que actualment estic portant pels escenaris, portem més de 80 funcions en tres anys. Una agenda plena de contactes del món teatral i fent representacions per tot Catalunya. Una cosa inèdita que jo, fins ara, mai havia viscut.

Diuen que “Es tanquen portes i s’obren grans finestrals”.
La Teatr’Era no m’ha obert un finestral, m’ha obert tot un món al meu davant. He hagut d’anar a fer a fora el que alguns no m’han deixat fer a casa.

El proper número, l'última entrega: El llegat que he recollit durant tants anys.


Jordi Mateu Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Paraules pel Pep

SI COMENÇA EL DIA I JO NO SÓC AQUÍ, de David Romano Traducció...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

BAIXA : La recent remodelació del Pont Vell, situat al vell camí de Reus, amb...
La nostra gent, Records, Portada

naixements 2018

Anaïs Flores Rabascall va neixer el dia 22 de gener del 2018.
Què passa, Notícies, Portada

 Reconeixement per Xavier Joanpere, Fito Luri i Esteve Giralt en la vuitena edició dels Premis Amenós de Reus

El darrer 3 d'abril es van atorgar els premis Jaume Amenós als que més Enganxen...
La nostra gent, Records, Portada

LA FAMÍLIA QUE UN ESCULL

Jo vaig conèixer al Pep el dia que la Rosa me’l va presentar com el seu company....
La nostra gent, Records, Portada

A reveure, amic

No sé com fer-ho, Pep. M´han demanat que escrigui un article en record teu per a...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Un ofici vocacional (I) Docent, mestre/a, professor/a, formador/a.... mots amb diversos...
La nostra gent, Records, Portada

Recordant el Pep

No recordo la primera vegada que vaig veure el Pep. Era, simplement el “Pep de las...
Què passa, Notícies, Portada

La problemàtica de l€avellana, l€oli d€oliva i els cítrics es fa sentir al Parlament Europeu

El passat dilluns 18 de març un grup d’alcaldes, regidors i productors del Baix...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

CARNAVAL 2019 A VILAPLANA

Turuuuut Tuuruuut!!!!! Ja arriba el carnaval!!!! Es fa saber: a tots els habitants de...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

ANEM A BUSCAR EL TIÓ A VILAPLANA 2018

Pensàvem que els tions ja no arribarien a Vilaplana, però finalment, un...
La nostra gent, Records, Portada

Entrar a la rotonda sense mirar

ENTRA A LA ROTONDA SENSE MIRAR per Antònia Farré In memoriam Pep de Las Heras...
Història, Història local, Portada

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana

Aquest número de Lo Pedrís obre les pàgines al relat i la història...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Demografia 2018- Naixements

Paula de las Heras Ramon va neixer el 3 d'agost del 2018
Recerca, De cinema, Portada

De Gaudís, Goyas i 'scars

L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera,...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

Pont Foradat - Pont del Morral Desplegat - Cova de la Roja - barranc afluent de les Tosques -...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

TOM€S BIGORRA MUNTÉ (60 anys) Enginyer Tècnic Industrial

“En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i...
Opinió, Articles, Portada

Cultura, un servei públic com tants d'altres

En els darrers anys, les polítiques en matèria cultural s’han centrat a...
Què passa, Recerca, Entitats, Activitats, Tradicions, Escola, Portada

El Carnestoltes

EL CARNESTOLTES   Història del Carnaval   La festa del Carnaval...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

El saxòfon

Al desembre i al gener, els nens i les nenes d’Educació Infantil, han rebut una...
Opinió, Articles, Portada

PARAULES QUE FAN MAL

Aixecar-me del llit, i posar els peus sobre el terra moll, ple de realitat, ha sigut tot un...
Entitats, Història, Història, Escola, Portada

NOTTING HILL CARNIVAL  

When we think of Carnival, Great Britain is not the first country that comes to our head, but...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Le Corps Humain

Les élèves de sixième ont fait un travail d'investigation.  Ils...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

UN CARNAVAL M€GIC

El carnaval sempre és una festa ben divertida en què totes i tots ens ho passem...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval màgic

El passat divendres 1 de març vam celebrar el carnaval de l’escola amb una ja...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Vilaplana i la nau Apilo XII

En aquesta escola ens preocupem molt pel medi ambient (no tenim el distintiu d’escola...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola: la classe dels Barrets Màgics

Els nens i nenes de la classe dels petits de l’Escola Cingle Roig aquest curs som la classe...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola

TOTES LES NENES I NENS DE l’Escola Cingle Roig VAM TRIAR DISFRESSAR-NOS DE MAGS AQUEST...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

TRAIEM LES PLANTES AL CARRER!!!!

Com ja sabeu, la nostra escola és Escola Verda. Ja fa anys que participem d’aquest...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

L€ESCOLA DE VILAPLANA, ESCOLA VERDA!!!!

El dijous 7 de març, el comitè ambiental de la nostra escola va anar a Falset a...