Què passa - Història - Teatre - Història local | Revista 74

Història del Grup de Teatre de Vilaplana, 3ª part

Tal com vam acabar l’últim número, l’estiu de l’any 1986 sorgeix un nou grup de teatre juvenil “Els Arreplegats de Vilaplana”. Aquest estarà format per exmembres de “Personal Descontrolat”, “Betes i Fils” i Joves de Vilaplana que fins aquell moment mai havien fet teatre. Portarem a escena l’Opera Rock de Tim Rice i Andrew Lloyd Webber “Jesucristo Superstar”. Només farem sis funcions, però aquesta obra serà cabdal per l’economia del Grup de Teatre de Vilaplana. Sempre he dit que seria molt difícil de trobar una sola família del poble en que algun dels seus membres no s’hagi vinculat, al llarg del temps, d’una manera o d’una altra amb el Grup de Teatre. Un d’aquests casos podria ser el del Josep Tost (Pep Doro). En el muntatge de Jesucristo Superstar sortíem un total de 25 actors. Visualment, l’escenografia era senzilla, però molt complicada de transportar, doncs era una grua de grans dimensions de 10 metres d’altura, feta a bocins i posada estratègicament per l’escenari formant diferents altures.

El disseny d’aquesta escenografia tan trencadora va anar a càrrec de Jordi Casarramona (Gatsby). Per a transportar-la feia falta un vehicle de grans dimensions i el Josep Tost va oferir desinteressadament el seu camió per a tots els bolos que tinguéssim contractats. Aquesta va ser la seva manera de voler col·laborar amb nosaltres. Els actors i tècnics, amb el Josep Besora al capdavant com a responsable del grup, ens desplaçàvem amb autocar. Vam fer sis funcions en dos anys i els diners que vam recollir els vam invertir, una part per a pagar els desplaçaments amb l’autocar i l’altre en la compra de material. Aquests van ser: 4 focus de 1000, un equip de so amb els seus altaveus i es va encarregar al Josep Mestre (Pep Yamahas) la construcció de dues torres per a poder-hi penjar els focus. Tot aquest material es va cedir desinteressadament al Grup de Teatre de Vilaplana per tal que ells també en poguessin fer ús.

Abans les coses funcionaven així. Començàvem a ser un grup de teatre amb cara i ulls. Cal dir, però, que per a fer la contractació de les funcions de Jesucristo Superstar ens acompanyava sempre el Mossèn Josep Ma. Musté, perquè hi havia certes reticències en alguns llocs ja que era una obra molt trencadora i moderna per l’època, i les noies, com algú sempre ens recordava, en algunes escenes del musical anaven una mica curtes de roba. Mossèn Musté era l’encarregat de tranquil·litzar el capellà del poble on actuàvem.

Entre els anys 1986 i 1990 és produeixen uns quants canvis i relleus dins el Grup de Teatre a nivell actoral. Hi ha gent que decideix deixar del grup i d’altres que prefereixen fer altres funcions dins de l’organigrama. S’incorpora nova gent amb moltes ganes i energia. Cada època té les seves coses, però, a nivell personal i per les experiències que jo hi vaig viure i mirant-m’ho amb el pas dels anys, per a mi, sens dubte, aquella va ser la millor època del Grup de Teatre de Vilaplana. Érem una barreja de gent amb edats molt diferent. Fins i tot de pensaments molt diferents. Per aquesta barreja es podria pensar que sorgirien certs conflictes...

Tot el contrari, ens compenetràvem molt bé, doncs tots teníem clar que la prioritat era el teatre i l’harmonia del grup. En aquesta època vam fer les funcions No és mai tard... si s’arriba d’hora de Jaume Vilanova i Torreblanca (1987), Truca un inspector de J. B. Prietsley (1988), El Millor dependent del món de Francesc Lorenzo i Gràcia (1989) on s’incorporen la Montse Munté i l’Armand Vall, Arribaré a les set... Mort d’Assumpta González (1990) on s’incorpora el Marc Mestre i Terra Baixa d’Angel Guimerà (1990) on s’incorpora l’Anna Aymamí interpretant la petita Nuri. Terra Baixa és la primera obra que no s’estrena el dia de Pasqua, ho fem el 19 d’agost dins de les Festes del Barri de Baix. Dies abans de l’estrena tenim una baixa d’última hora, la del tècnic d’iluminació Josep Besora. El suplirà el David Amigó. Minuts abans de la funció i amb el públic ocupant les seves localitats es fa un petit homenatge als germans Jaume i Matilde Ferré (cal Virella) els actors que de joves havien representat aquesta obra a l’antiga sala de Ca la Narra.

El 19 d’agost vam estrenar Terra Baixa els següents actors i actrius: Montse Munté (Marta), Maria Huguet Mestre (Pepa), Anna Aymamí (Nuri) , Maria Huguet Robert (Antònia), Jordi Mateu (Manelic), Josep Ma. Aymamí (Sebastià), Eugeni Huguet (Tomàs), Albert Ferré (Mossèn), Armand Vall (Josep), Josep Anguera (Xeixa), Jaume Anguera (Nando), Marc Mestre (Perruca). A la part tècnica David Amigó (il·luminació), Josep Mateu i Ma. Teresa Besora (traspunts) i Josep Martorell (apuntador i direcció). En els següents bolos l’actor que encarnava el personatge de Xeixa va deixar l’obra i l’encarregat de representar-lo en les següents funcions va ser Josep Mateu, el meu pare, que fins aquell moment feia les tasques de traspunt. Això, va comportar que per primera i única vegada en tots els anys que he format part del Grup de Teatre, en un mateix muntatge compartís escenari amb els meus pares. A nivell personal, però, Terra Baixa serà un punt i a part que marcarà i molt la meva vida.

A mitjans de l’any 1991 es comença a treballar amb un muntatge molt nostàlgic per alguns perquè per la Festa Major petita (St. Sebastià) del gener de l’any 1992 es vol portar a l’escenari Lo Cavaller Màrtir, una transcripció en vers del ball parlat Lo Martiri de St. Sebastià que els nostres avantpassats representaven a la plaça del poble. És un text molt aspre, però que compagina una escenografia molt vistosa i trencadora fins aquell moment als escenaris de Vilaplana. Deixem els decorats de paper pintats a mà i passem a fer una escenografia més atractiva i real construïda amb fusta i porexpan. Cal dir que, durant tots aquests anys, els assajos eren de dilluns a dissabte. Compaginàvem els dies d’assaig amb els dies destinats a treballar l’escenografia, això va ser un altre punt d’unió i de convivència dins del Grup de Teatre.

Els anys 1992 i 1993 estrenem les obres A Can Seixanta o Don Quixot de Vilafranca (de Lluís Vallés i Junyent) i El Fill de son pare (d’Aleix Aguilar). Aquesta època per a mi és un salt molt productiu, teatralment parlant, doncs començo a fer tasques de direcció amb els nens de l’escola de Vilaplana. A petició del mestre, Joan Carles Sanchez Benitez, els porto a la Mostra de Teatre Infantil de Reus. Descobreixo un petit, Joan Serra Ferré, amb grandíssimes dots d’actor. Com no podia ser d’altra manera escullo una obra de Molière, el mateix autor en què jo havia debutat uns anys abans en el món del teatre infantil escolar. Aquesta experiència en la direcció continuarà uns anys després amb el Grup de joves de l’època, dirigint La Filla del Mar (Àngel Guimerà) i diverses versions dels Pastorets de Folch i Torres, per tal d’intentar iniciar els joves vilaplanencs en el món del teatre. Entre aquests actors hi despunten en Jaume Virgili i l'Albert Badia que en el futur seran peces importantíssimes dins del Grup de Teatre de Vilaplana. Al més d’agost de l’any 1993 es comença a treballar en un ambiciós projecte. Ni més ni menys que La Passió, un titànic muntatge amb més de 70 actors dalt de l’escenari. Això, però, us ho explicaré en el proper número.