Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 33

Genís Torres Aymamí, 65 anys, paleta jubilat

“On abans hi havia els animals ara hi ha les calefaccions i els cotxes”


El Genís és un personatge que s’ha ficat per les cases de moltes famílies, ho ha remogut tot i les ha omplert de pols. Curiosament, però, tothom en té un bon record!

La feina de paleta és complicada (“com totes”, ens reclama ell mateix) i més complicada ha anat esdevenint a mesura que ha evolucionat amb el temps. Tal com ens diu, la seva sort ha estat poder tornar a treballar en una mateixa casa, distintiu inequívoc de la feina ben feta.

Des de Lo Pedrís, ens volem afegir al Gremi de la construcció del Baix Camp en l’homenatge a aquesta feina i agrair-li la disposició que ha tingut per atendre’ns.



Formeu part d’una família de paletes, com va començar tot?
El meu pare va fer sempre de paleta. Fins i tot, mentre va fer la mili a Barcelona, va treballar al ram. Abans, però, era diferent, doncs els paletes feien més tasques que en l’actualitat: aleshores, a més, també pintaven i era habitual que anessin combinant les dues feines.

I vostè, quan va començar?
Jo, amb catorze anys, tot just sortir del col•legi, ja vaig començar a fer de manobre, ajudant i anant aprenent les feines a poc a poc.

D’aleshores ençà han canviat molt les coses, quines creu que paga la pena remarcar?
I tant que han canviat! Sobretot els tipus de feines. Al poble, per exemple les obres giraven principalment al voltant de tot el relacionat amb les feines agrícoles. Mentre el sector agrari s’anava guanyant la vida, els paletes vam fer moltes casetes, arreglar masos, fer basses, etc. Més endavant vam començar a fer granges, o arreglar les golfes de les cases per a fer-hi galliners. O condicionar els baixos i les entrades de les cases per deixar-hi les màquines o els tractors (als que més endavant s’hi van sumar els cotxes). Els “quartos” del gra es van transformar en entrades. Quan es van comprar les primeres mules, es van haver de fer els corrals i les menjadores o arreglar les entrades per que poguessin passar amb els animals i els carros. Més endavant, aquelles golfes guanyades a les cases es van anar condicionant en noves vivendes o es van enrajolar per poder estendre-hi les avellanes. I, finalment, entre tot aquest procés, es van anar modernitzant les cases: es van substituir les “comunes” per lavabos, es van anar introduint les dutxes a poc a poc, a les cuines es va substituir la cuina económica per la de gas ..., fins l’actualitat.
Però el cert és que, a mesura que les feines del camp van anar minvant o desapareixent, la nostra feina es va traslladar cap a un altre “cantó” (particularment penso que si hi hagués hagut les ganes de fer coses que hi ha avui dia, segurament s’haurien fet més coses als trossos!)

Però aleshores, quan vostè va començar, tot es feia manualment, no?
És clar! Tot es feia a pes (sense carretons ni camions amb “pluma” que et deixen els “palés” o les bigues allà on vols...), amb la corriola (sense grues com ara, evidentment), es pastava a mà (fins que va arribar la pastera mecànica o, si com ara fa falta, les formigoneres). Abans, per exemple, tota l’arena de les obres es treia de la rasa de la Bàrbara, el Rabato anava anant traient-ne fins que un aiguat en tornava a posar i així tres o quatre vegades a l’any. Ara, l’arena és porta tota de fora (i, a més, és més dolenta!). O, per exemple, abans quan havíem d’anar a Reus a buscar material, preparàvem la llista deu o dotze dies abans, no com ara que hi pots arribar a anar dues o tres vegades en un mateix dia! Aleshores, si no tenies una peça o era massa complicada la feies amb rajoles, ara sempre pots trobar la més adequada per a cada cas i la pots anar a buscar quan vulguis!
En fi, ara tot és més fàcil de fer, amb els mitjans de què es disposa actualment.

Creu doncs que la feina era més bonica, doncs, abans?
És clar! Sobretot perquè les feines es feien sempre directament amb el propietari, el qual, sovint acostumava a ser sempre allí (tant que fins i tot molts feien de manobre!
Aleshores havies de ser més professional ja fos per tallar les rajoles o les peces de marbre del terra o per fer aguantar qualsevol cosa (sense l’ajut de puntals, com avui en dia). Ara tenen tota classe de complements que resten pes a la creativitat i imaginació d’aleshores, a més, tot el què representava l’amo ara l’ha reemplaçat la figura de l’arquitecte que és qui ho decideix tot!

Hem pogut llegir a la premsa que recentment heu rebut l’homenatge del gremi de la construcció de Tarragona. Ara que ja arribat l’hora de la seva jubilació, ens pot dir què li ha representat a vostè el fet de formar part de tres generacions dedicades a la construcció?
Un orgull! A mi em va agradar molt en el seu dia fer el què he fet fins ara, aprendre-ho del meu pare i haver seguit el camí que ell va començar. Però també és una gran satisfacció veure com els teus fills han seguit amb el negoci familiar!
La jubilació en un poble és diferent a la d’una ciutat, sobretot si no es té cap afició o parcel•la on esbargir-se. En un poble és diferent: pots anar al tros. A mi, com que sempre m’ha agradat la terra i l’hort i mai no l’ he descuidat, ara hi puc dedicar tot el temps que vull i per això puc dir que no he deixat de treballar, però a un altre ritme (tot i que segueixes patint una mica i potser per això segueixo ajudant en el què puc...)

Heu arribat a treballar tots quatre junts?
No, només alguns estius (els darrers que va treballar el pare) l’Ignasi va començar a ajudar-nos, però el Carles era encara massa petit.

Cinquanta-un anys treballant! Quin n’és el millor/pitjor record que en teniu? Us ve a la memòria alguna anècdota?
Realment hem fet una mica de tot, la feina del paleta és molt distreta (més que treballar en sèrie o amb sub-contractes, com ara): Abans del Pere Ramon, fèiem la feina el cementiri, però també hem treballat a l’altar major de l’església. Tant podies treballar en una claveguera com al menjador d’una casa. Tal com la fem naltros, passa més bé.
Però lo bo de treballar per les cases ho hem pogut comprovar quan hi hem tornat. Realment és una satisfacció que et tornin a reclamar, senyal que estan contents de la feina que els havies fet!
De pegues no me’n ve cap a la memòria de remarcable, només que sempre vam poder treballar a Vilaplana fins fa uns vint-i-cinc anys que vam començar a sortir cap a Reus, L’Aleixar o Maspujols. Vam començar a veure com a Vilaplana començaven a deixar de mantenir-s’hi paletes, fuster, ferrer, etc., aleshores semblava que s’havia d’acabar el món i ara ho trobem del tot normal.
Com anècdota recordo que una de les feines que cada any hi havia era a la festa major arreglar les tres o quatre rajoles de la pista de ball o de l’escenari que s’havien trencat, fins i tot, a vegades, amb els músics assajant!





La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...