Efemèrides | Revista 2520/09/2006

Gairebé mil anys d'història

Fa molt de temps els grecs van inventar l'àgora, una plaça porxada que la gent feia servir per trobar-se i xerrar, de pas cap a les botigues, el temple, el mercat i altres edificis que l'envoltaven. La relació i la paraula definien l'àgora com l'espai més genuïnament polític: l'espai de tot allò que ens és comú. Els llatins van fer el mateix i van anomenar-lo fòrum.

Aquí, d'aquest lloc en diem pedrís. És igual si és de pedra o d'obra, o és un banc de fusta o unes quantes cadires a l'ombra. Tampoc importa si és una plaça, un portal, un racó o el cap del poble. Pot ser que sigui allà de fa molts anys i que les obres i les noves arquitectures només hi canviïn la fesomia, perquè els qui hi seuen hi tornen fidels. O pot ser un pedrís d'estiu i prou. També hi poden conviure pedrissos diferents en un mateix poble perquè els desitjos i les afinitats personals són diversos i donen per a molt. I si en un poble no hi ha pedrís el més segur és que el fundin, perquè aquest espai és vital per a la vida comuna.

Tant se val com sigui, el que fa del pedrís un pedrís és que unes dones i uns homes, més grans, més joves, criatures… l'utilitzen per trobar-se i parlar de moltes coses. Comenten el que passa al carrer en aquell moment, parlen les novetats, conten històries recents i més antigues, queden entesos per fer coses junts; quan hi arriba algú "foraster" fan el temps i busquen les paraules per anar coneixent-se mútuament, a poc a poc; i els nens i les nenes hi creixen compartint moments i experiències amb gent més gran. El pedrís és un lloc fet a la mesura dels homes i les dones que hi seiem, que és la mesura de la relació, del temps i de les paraules que compartim.

Em van demanar que il•lustrés aquest número de Lo Pedrís, el que fa vint-i-cinc (quin compromís!) i vaig començar a pensar-hi: un pastís amb vint-i-cinc espelmes? vint-i-cinc pedrissos diferents? un collaret de vint-i-cinc perles? I en tornant de vacances, aquella mateixa tarda, al pedrís de davant de casa, un reguitzell de dones, preciós. Les, potser no vint-i-cinc però sí deu, perles del collaret que buscava. Divertides, van posar per a la fotografia. Aquí les teniu. Jo volia titular-ho "Vitalitat dels pedrissos" però algú va dir "Oh, aquí asseguts hi ha gairebé mil anys d'història" i em va agradar.

Lourdes Albi

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada

Gairebé mil anys d'història

Nou usuari

Usuari registrat