Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Portada | Revista 73

Francesc Pàmies Revascall (1870-1949), el pintor de la llum


Qui hagi estat a la Sala Parroquial de Vilaplana, possiblement, haurà vist dalt de l’escenari un mural d’un paisatge fascinant pintat a l’oli sobre una tela gegantina que ens atrapa i enlluerna de forma encisadora.

A la pintura, en primer pla, al centre, hi ha una terrassa luxosa amb mirador, on hi destaquen cinc columnes esveltes de marbre blanquinós i grisenc. Per una d’aquestes, s’hi enfilen serpentejant delicades fulles d’heura. A la dreta, s’hi troba un centre replet de flors de mil i una forma i colors. Per sota, s’hi insinuen unes escales, protegides per balustrades massisses d’un blanc amb transparències marmòries, que des de la terrassa baixen fins un jardí amb una font d’on brolla amunt un rajolí d’aigua. És una escena idíl·lica que sembla formar part d’un palau lluminós, fresc i exuberant. I al fons, a la llunyania, com a contraposició, hi reposa, sota un paisatge muntanyós d’escarpades cingleres blanques i rogenques, un poble petit de secà, de senzills teulats vermells, on s’alça, just al mig, un campanar espigat de rajola ocre, que podria ser Vilaplana. Una i altre part, d’ambos paisatges contraposats, s’emmarquen dins el propi teló amb la pintura sòbria d’unes cortines vellutades d’un antic vermellós Damasc, de les quals pengen cordons, borles i serrells daurats.

Les proporcions, la perspectiva i la llum del paisatge estan molt ben aconseguides. Les cases humils, el campanar de rajola, els cingles, la vegetació... encara que estiguin allunyades de l’observador s’intueixen força bé. Aquest efecte artístic sorprenent i captivador potser es dona gràcies a la precisió del traç, a la focalització ajustada dels punts de fuga, a la gràcia de les pinzellades delicades, a saber combinar bé els colors, a l’harmonia subtil entre llums i ombres... Però, entre aquest conjunt paisatgístic de contrastos, el que més atrapa és una mena de lluminositat radiant, que sembla que baixi del cel, i que li atorga vida i singular bellesa al llenç. El mural era el teló de l’antic teatre de la sala i va ser obra del pintor vilaplanenc, Francesc Pàmies Revascall [1], conegut popularment per Sisquet Xacó.

La pintura del teló, d’influències neoclàssiques, que amb el pas del temps ha esdevingut quelcom icònic, m’ha servit per introduir l’art pictòric de Francesc Pàmies. Una figura que caldria donar a conèixer més profundament per poder valorar l'abast i importància de la seva obra. Maria Anna Vernet i Ferré, la historiadora local, l’inclou com a vilaplanenc distingit en el seu llibre Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions. Sobre la pintura de Sr Xacó, M. Vernet en destaca l’expressivitat i lluminositat que tenia en el tractament de la llum. Oleguer Huguet i Ferrer (1914-1996), el poeta, en el seu llibre Anecdotari de Vilaplana també alaba l’obra i la figura del Sr. Xacó en l’apartat que dedica a la pintura local. La forma que ens ho explica és exquisida, senzillament perquè sap condensar en cada paraula la idea precisa, no hi sobra ni hi falta res [2].

El tema del teló del teatre, obra seva, explica d’una manera ben entenedora la significació del seu retorn al poble. Venia de la ciutat una mica enlluernat pel jaspi dels pilars i el luxe d’aquell palau, tan irreal ací, des d’on s’encara, de bell nou, amb el paisatge nadiu. La rustiquesa del campanar de rajola i les cases humils, i el cingle roig... tot ho veu per contrast més bonic. I posa l’art al servei dels seus coterranis.

No sabria dir ni quan ni a on va pintar l’artista aquest mural noucentista que senyoreja dalt del escenari [3]. Devia fer-ho possiblement a finals del S.XIX o principis del XX. Una etapa, on el Neoclassicisme i el Modernisme convivien en el món de les arts a Catalunya, i on Francesc Pàmies podia haver rebut influències d’aquest l’estil en la seva forma de dibuixar i pintar.

Sabem que Francesc Pàmies va exercir el seu mestratge al també vilaplanenc Josep Ferré Revascall, de Cal Pubill (1907-2001), conegut artísticament com el Príncep de les Roses, pel seu particular art en representar-les. Ell mateix ens ho va explicar al desembre del 2000, quan de forma altruista va dibuixar a carbó la portada valuosa número 2 de Lo Pedrís, on hi apareix magníficament representat el campanar.  

Segons Josep Pàmies Tost (de cal Xacó), el seu avi patern Francesc va estudiar pintura a Lleida. Però les obligacions relacionades amb el conreu de les terres de la família va determinar que hagués d’abandonar aviat els seus estudis. No obstant, ell no va deixar la passió per la pintura artística que havia arrelat dins seu.

Ramon Besora Besora explicava que a Barcelona, a la casa Jorba del portal de l’Àngel, hi havia una pintura al fresc del Sr. Xacó. Desconeixem si n’hi havia més en altres indrets. Potser a Lleida, on va formar-se. Però sabem que la major part de la seva obra va plasmar-la al seu poble natal. Per exemple, les pintures modernistes amb decoracions florals acolorides i sanefes geomètriques, alguna de les quals encara es conserven als interiors de cal Paraire [4]. Així com els magnífics frescos sobre calç que va fer a cal Xacó, la seva casa pairal, on hi havia el retrat d’un infant mort pintat d’una blancor lluminosa diuen que per consolar la pena d’una mare que no en tenia d’altre. També va realitzar els esgrafiats exteriors de les façanes de cal Paraire, al carrer major, i de cal Cònsol, al carrer Doctor Mallafré, que amb els anys es va anar deteriorant i que, no fa gaire temps, els actuals propietaris els van fer restaurar.

A l’església de Vilaplana, la petjada artística del Sr. Xacó encara es pot veure a la part alta de les columnes de la capella del Santíssim [5]. Concretament, hi ha la representació de les figures simbòliques dels quatre evangelistes i els medallons daurats que hi ha pintats sota d’aquestes. Encara que bona part d’altres obres de F. Pàmies ja no es conserven com, per exemple, la pintura de les ànimes del purgatori, les flames del qual contrastaven amb l’or madur de l’altar major [6], o una sèrie de murals al fresc sobre les parets de calç del menjador del cal Miets, actual casa d’Augusto Sanz i Anita Gòmez, al carrer sant Sebastià, o les pintures dels miracles de les noces de Canà a la vella pastisseria de cal Olla com bé detalla Oleguer Huguet [7]:

A ca l’Olla, que feien de pastissers, hi havia entre la fruita i dalt de casa seva, com a testimoni del seu refinament espiritual, el miracle de les noces de Canà. Al sostre de la cambra hi havia pintat, amb estels “trets” del natural, el bocí de cel vers al qual floria, tan ben arrelada en la pròpia terra, la seva pròpia immortalitat.

Qui vagi altre vegada a la Sala Parroquial li demano que miri dalt de l’escenari i contempli de nou el mural envellit d’un paisatge fascinant pintat a l’oli sobre una tela gegantina que, malgrat hagi perdut llum, color, vida... pel desgast inexorable dels anys, encara ens atrapa i il·lumina. Li prego que de tant en tant recordi, si pot ser amb afecte, que aquesta valuosa obra simbòlica, de memòria entranyable, la tenim gràcies a l’art i a l'estimació pel seu poble d’en Francesc Pàmies Revascall, el Sr. Xacó, l’encisador pintor de la Llum.

Infinites gràcies, Sr. Xacó.    
 
Pitxi, setembre 2018
 
 

[1] Francesc Pàmies Revascall era fill de Teresa Revascall Munté i de Jaume Pàmies  Revascall. Va néixer al 1870 o 1871 a Vilaplana i va morir el dia 1 d’octubre de 1949 a la mateixa vila. Estava casat amb Concepció Mariné Fort. D’aquest matrimoni va néixer un sol  fill: Josep Pàmies Mariné (3-6-1915). En Francesc tenia una germana que es deia Elvira. El Sr. Xacó va ser alcalde de Vilaplana durant dos mandats. La primera etapa com alcalde va començar el dia 1 d’abril de 1920 i el va concloure el 2 d’octubre del 1923. La segona alcaldia va regir-la des del dia 26 de febrer del 1930 fins al 14 d’abril del 1931.
[2] Oleguer Huguet i Ferré, Anecdotari de Vilaplana, página 18.
[3] A la Fototeca de Lo Pedrís, làmina 45, va sortir editada la fotografía del mural del teló d’en Francesc Pàmies.  Aquesta foto pertany al Clixé de E. Puig, cedida amablement  per la neta d’en Puig, la Victorina i, el seu espós, Paco. La foto original es devia fer poc després que Pàmies pintés el mural perquè es veuen molt bé tots els elements. Però, al ser en blanc i negre, no podem apreciar els colors i el tractament de la llum. Ens diu que el teló estava a la Societat el Porvenir.
[4] A cal Paraire, hi vivia la seva germana Elvira Pàmies Revascall, esposa de Pau Aymamí Figuerola. Per aquesta relació familiar és molt possible que F. Pàmies deixés en aquesta llar un llegat pictòric important. Aquesta casa está situada quasi davant mateix de la casa pairal de Cal Xacó que, segons detalla M. Vernet, va ser construida el 1744.
[5] La relació entre F. Pàmies i la construcció de la capella del Santíssim l'explicita Maria Anna Vernet en el seu llibre Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions. Concretament, a la pàgina 292, diu el següent: Sota l’impuls de Mn. Francesc Rovira, el 15 d’agost de 1928, els Srs. Francesc Pàmies, Pau Aymami, Josep Guiu, Dionís Martorell, Josep Agustench i Sebastià Agustench  .....van demanar permís al consistori per edificar una capella a la nau lateral del temple, dedicada a hostatjar de manera permanent Jesús Eucaristia, la capella del Santíssim.
[6] No he pogut esbrinar a què es refereix exactament Oleguer Huguet quan parla de l’or madur de l’altar major. Podrien ser les làmines de pa d’or que es feien servir per daurar la fusta que formava el retaule de l’altar barroc de l’església de Vilaplana. Interpreto or madur en el sentit d’or envellit, és a dir, la tonalita mat i d’un to vermellós que agafa amb el pas del temps per la tècnica del daurat al bol.
[7] Oleguer Huguet Ferré. Anecdotari de Vilaplana, pàgina 19.

 


Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Comunicat sobre el servei d'Internet

L’any 2012, després de diverses reunions amb els veïns i veïnes,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2018

Us hem d’assegurar que cada vegada resulta més difícil seleccionar els...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina amb Isabel Mas: galtes de porc

INGREDIENTS PER QUATRE PERSONES 8 galtes de porc 2 cebes un grapat...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 73 (octubre 2018)

Editorial Desprès de 18 anys de desitjar-vos una bona Festa Major, crec que...
Recerca, Natura, Portada

Un Racó amb Vistes a la Sanació: Pensa en verd i viu en verd

Una vegada més estem aquí; en aquesta ocasió tocava la continuació...
Història, Història local, Portada

Pedreres i Picapedrers

Vilaplana s’ha identificat sempre com un poble bàsicament pagès, on...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Francesc Pàmies Revascall (1870-1949), el pintor de la llum

Qui hagi estat a la Sala Parroquial de Vilaplana, possiblement, haurà vist dalt de...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 73

PUJA Puja el casal vilaplanenc, sembla ser que una bona part dels clients habituals del...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estgiu 18

La Berta i el Víctor, els monitors del Casal d’estiu 2018, a les grades del...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

La quinta del 68 celebra els 50!

El sopar que ens va aplegar per celebrar els quaranta ens va agradar tant que vam decidir...
Recerca, Casos i coses, Portada

Energies renovables. L€autoconsum és possible? (II)

  Continuant amb l’article del número anterior, explicaré...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana RID

TALLERS FES-T’HO TU MATEIX/A  i  VILAPLANA AMB SENEGAL Benvingudes i...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema: El llarg camí cap a una casa (I)

Vivim temps convulsos en els que riuades de populisme ens són facilitades per...
La nostra gent, Records, Portada

Petit aclariment d'en Rafel Mestre Salvat

El Rafel Mestre Salvat va ser un dels 9 fills que tingueren els esposos Jaume Mestre...
Literatura, Narrativa

El meu propi reflex

Avui, mentres les gotes de la dutxa lliscaven i el vapor inundava el mirall, l’he...
Què passa, Notícies, Portada

Endesa respon a la reclamació de L'Ajuntament

Endesa respon a la reclamació interposada per l’Ajuntament de Vilaplana en...
Què passa, Notícies, Portada

Comunicat de l'Ajuntament a Endesa

L’Ajuntament de Vilaplana exigeix a Endesa millores a la xarxa per tal de garantir el...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2018

Un cop més, un gran festival.   Quines ganes de començar els primers...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedrís pel món a Londres

La Lezhi Ferré i l'Èric Payet al camp de Stamford Bridge, del Chelsea, a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món a Londres

El Pol, l'Elna, La Marina i l'Abel a la Tower Bridge de Londres.
Literatura, Narrativa, Portada

Ens coneixem?

Si a una papallona la intentes caçar, ella marxa; pot ser que la tinguis retinguda uns...
Què passa, Esports, Portada

Demostració i classe de natació sincronitzada

Tot va començar a l’escola, concretatament a la classe de Mart (1r i 2n), que...
Què passa, Esports, Portada

2a Nocturna BTT Vilaplana

El dia 3 d’agost i en plena onada de calor, vam repetir la bicicletada nocturna. ...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Itinerari per Cardó

El 2014 l'Agrupació Excursionista la Picossa va fer una molt bona feina a...
Què passa, Literatura, Teatre, Assaig, Portada

La nit dels prodigis en el X Mussart

Algunes vegades, no gaires, no saps ni com ni per què, sorgeix quelcom intangible i...
Recerca, Natura, Portada

Descoberta botànico-medicinal per la Mussara (capítol 4)  

- Si no m’erro, a part de servir per adobar les olives, aquesta - el jove...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista amb Antonio Valle Saborido

Avui us proposem una estona amb l’Antonio Valle Saborido. Què en sabem...
Història, Història local, Portada

Història del Grup de Teatre de Vilaplana (2a part)

Si al número passat vam veure la importància que va tenir el mestre de Vilaplana...
Què passa, Activitats

Esport al parc salut de la Planeta

Durant els passats mesos de març i abril es van dur a terme al Parc Salut de la Planeta...
La nostra gent, Entrevistes

Entrevista amb els germans Carles i Teodor Tost Cabré

"El temps el traiem d e seure al sofà, mirant la televisió, de fer...