Què passa - Activitats - Música - Teatre | Revista 77

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a ballar. Sinó donar tot el millor de nosaltres durant l’estiu. Fent el festival hem volgut crear nous vincles amb les nenes i nens que hi participen, i també que els creïn entre ells.

Encara que hagin passat gairebé dos mesos, seguim sentint el festival com el primer dia.
Tres estius gaudint dels nens, gaudint de la música, creant coreografies, disfrutant el ball, la representació...

Aquests tres anys hem intentat donar un missatge al públic, cada festival tenia un tema a representar. El primer any, el 2017, totes les cançons eren tretes de musicals diferents com ara “El Rey León”, “High School Musical” , etc... L’any 2018 vam intentar que el públic imaginés que estaven tots en un avió de manera que cada cançó era d’un país diferent i així ells viatjaven de país en país. I aquest any, l’últim, la nostra intenció era que el públic viatgés en el temps, que cada persona identifiqués cada cançó en un any, des dels 60 fins a l’actualitat.

Com a “monitores”, -a monitores ens referim a organitzadores del festival- vivim l’espectacle com una cosa única.

Quan veiem als nens i nenes sortir a l’escenari amb cara d’il·lusió per ballar el ball que han estat assajant durant tant de temps, és indescriptible la il.lusió que ens fa. És un subidón cada vegada que una cançó comença a sonar i quan, a la vegada, els focus omplen de llum l’escenari.

A més a més, la sensació de sortir a l’escenari a ballar el teu propi ball, o representar el teu propi gag és increïble. Aquells nervis que al principi quasi t’ofeguen són increíbles, quan van passant a mesura que vas actuant o vas ballant l’actuació que has estat preparant.
I no parlar de la satisfacció al veure que tot ha sortit bé, com ho gaudim tots nosaltres al veure que el públic s’ho passa bé.

És una immensa satisfacció sortir allí dalt i que després de la salutació final les nenes i els nens et diguin “m’ho he passat molt bé” o bé quan acaba el festival, s’obren els llums de la sala i el poble ve a felicitar la feina feta. Produeix una sensació i una satisfacció inexplicable.

Com ja vam dir el dia del festival, aquest any teòricament ha sigut l’últim any que per part nostra fem el festival d’estiu, ens fa molta nostàlgia abandonar-ho ja que ens ho passem superbé... Però ens fem grans, i cada any tenim més feina i més responsabilitats.

Per això també aprofitem l’escrit, per dir que si a algú li fa il·lusió continuar fent el festival, endavant, i sense cap dubte, si fa falta ajuda, nosaltres estarem encantades d’ajudar en el que faci falta.

Estem eternament agraïts a tots els pares i mares que ens han donat tot el suport que hem necessitat en cada moment.